Fonaments
de la Història de l'Art
|
| Catalogació: Botticelli: La Primavera 1478 Oli sobre fusta
2,05 X 3,16 m de superficie exposada. Museu dels Uffizzi de Florència. Ben conservat. Situació original: La Primavera, segons consta als inventaris dels bens de la Família Medici, estava a Florència, a la casa vecchia (casa vella), on van viure fins la construcció dels Uffizzi; cap el 1490 va passar a la Villa Castello, on Lorenzo de Medici va hostatgar els seus nebots orfes, fills del seu germà. Des d'allà va passar als Uffizzi, on encara hi és. |
|
 |
Es descriu la imatge d'esquerra a dreta. Hi ha un hort, amb arbres al fons; molts tenen flor i fruit, però no a l'extrem dret. Hi ha nou personatges en actituds diverses. |
 |
A l'esquerra hi
ha un noi que dóna l'esquena als altres: burxa uns núvols que hi ha a la branca d'un
arbre, al marge esquerre Porta una mena de mantell vermell, quedant al descobert el braç
i costats esquerres i les cames; calça unes botes que deixen veure els dits i es cenyeix
un casc; porta una espasa en bandolera.
|
|
|
Cap a la dreta hi ha un grup de tres noies descalçes amb vestits
llargs blancs molt fins; s'assemblen; tenen els cabells pentinats amb gran complicació de
trenes, tirabuixons i arrissats; les dues de les bandes duen penjolls. Estan agafades, com
per ballar; la de l'esquerra empenta cap a la dreta però la del mig no vol seguir i està
pendent del noi que s'ha descrit primer: s'ha tret una màniga del vestit i va mig
despentinada; la tercera vol anar cap on la porta la primera, doblegant-li el canell de la
mà que li dona i, alhora, retenir la del mig. | Al centre hi ha una dona, destacada per la vegetació que li fa com una garlanda al voltant; va vestida amb una túnica i duu un mantell al damunt, caigut sobre les cames, vermell d'una banda i blau de l'altra; porta vel; es calça sandàlies i va guarnida amb un penjoll i cadena damunt el pit; senyala cap a l'esquerra i el seu moviment corporal és cap aquesta banda. |  |
 |
Dalt de la dona del centre hi ha un nen petit, tot nu, que dispara una sageta de punta de foc amb el seu arc, tot i portar els ulls benats; apunta a la noia del mig del grup de tres. |
| Més enllà, a la dreta hi ha una dona que avança decidida repartint flors que té a una bossa que li fa la falda; porta un vestit guarnit amb flors. |
|
 |
Per acabar, hi ha dos que van de
pressa: una figura, que sembla una dona, fuig d'un que l'agafa; es tota rosada, està molt
esbarada, porta una roba transparent, despentinada i vomita brots vegetals, que cauen a la
falda de la d'abans. La figura que la subjecta sembla un home, de color blavós, amb ales,
que bufa fortament; en aquest punt els arbres es dobleguen. Tot és verosímil encara que les actituds d’alguns models són insòlites. |
|
| La imatge té una estructura triangular, decantada cap a l'esquerra, al voltant del centre. |
| Tres figures masculines (el que bufa agafant una dona, a
la dreta, el nen que dispara, dalt al mig, i el noi que burxa els núvols amb el seu pal)
ocupen llocs marginals fent els angles del triangle: els tres amb ales i armats (el noi
amb una espasa, el nen amb arc i fletxes i l'altre amb el seu buf poderós). El triangle fa que la direccionalitat de l'obra sigui de dreta a esquerra, el que és contrari a la nostra tradició. La imatge té una estructura en tres parts, cadascuna d'elles formada per tres personatges que expressen valors contraposats o equilibri: |
|
| a la dreta l'home blau i decidit, que agafa a
una noia, es contraposa a aquesta, de color rosat, tremolosa; al cantó d'aquests hi ha la
noia de les flors, molt serena; a l'esquerra, la noia de l'extrem vol ballar fent un pas cap a la dreta, mentre que la del mig no vol; l'altra intenta retenir-la i anar on la raclama la primera; el nen dispara la seva sageta de punta de foc, el noi està distret de tot, burxant els núvols, mentre que la dona del mig crida la nostra atenció cap a l'esquerra. Apart de la direccionalitat donada pel triangle es marca una línia d'acció que va de l'home blau que bufa fins el noi que burxa els núvols. |
| A La Primavera, Botticelli ens presenta tres fases vitals
i dialèctiques relacionades; l'assumpte li havia estat proposat pels filòsofs
neoplatònics de l'entorn de Llorenç el Magnífic, Duc de Florència. La Dialèctica és un procediment del discurs on l'Orador contraposa dos termes completament oposats, fent una síntesi, amb un nou i tercer element, que engloba parts dels dos primers. La primera és la vida natural, l'estat anterior a l'humà: el Vent, element masculí, entra tempestuosament per la dreta, captura a la Terra i la desflora; tot en ells és oposat, el sexe, els colors, les actituds, denotant fermesa el vent i astorament la Terra; i d'aquesta unió d'éssers contraris sorgeix la Primavera, que avança serenament distribuint flors. La segona etapa transcórre a l'estat humà: Càstitas i Vóluptas sostenen posicions contràries, ja que aquella vol mantenir l'anell de la dansa, mentre que Vòluptas vol anar amb Mercuri, anticipant el seu gest l'efecte de la sageta que Cupido li està disparant; Pulcritudo, la tercera, intenta conciliar els dos extrems: anar on la reclama Càstitas i contenir Vóluptas i simbolitza l'Harmonia i l'Equilibri; les actituds de Càstitas i Vòluptas són contràries a fer concessions, mentre que la disposició corporal de Pulcritudo, sostenint-se sobre un sol peu i donant una ma a cadascuna, busca el compromís. La tercera fase de la dialèctica transcorre a l'estat diví: al furor fogós de Cupido, patent a la punta de foc de la seva sageta, es contraposa la contemplació misteriosa de Mercuri, burxant els núvols amb el seu caduceu, que representen els misteris amagats; Venus dóna l'Equilibri i l'Harmonia, situada centralment entre la Primavera i Pulcritudo, personatges plens d'Equilibri: ella és la síntesi de tota Harmonia. La posició dels personatges masculins, triangular i marginal, i la seva caracterització (alats i armats) reforça el caràcter dialèctic i tripartit de la composició. |
|
| Crítica pragmàtica |
|
| La Primavera il·lustra l'antic calendari dels pagesos
romans, establert per Ròmul (el fundador de Roma), segons l'any agrícola; té deu mesos
i a la imatge es representen els de la Primavera. El propòsit de la imatge és il·lustrar el lema de Llorenç el Magnífic: El Temps torna. Març apareix en la forma del vent fort de l'hivern (el personatge blau de la dreta) i és el mes de Mart, pare de Ròmul. Abril és Venus (la dona del mig), mare d'Enees, que és el pare de Ròmul: és el mes de les flors. Maig es representa per Mercuri (fill de Maia, estel molt esplendent a la primavera, d'on ve el nom del mes), déu del vent de l'estiu, que insemina la terra i és també el déu de la sembra; ell dissol els núvols (com ho fa amb el bastó), fent caure les llavors (com es veu a la seva bota); el seu vent porta el bon temps i així els mercaders tornen a navegar després del repòs de l'hivern; és per això que Mercuri és el déu del Comerç. |
| Cada personatge representa un personatge tractat per algun
autor de l'Antigüitat Clàssica o pels poetes de l'època: a) Conjunt: La primavera fa via amb Venus i davant d'elles avança el missatger alat de Venus, i, seguint les petjades de Zèfir, Flora, la seva mare, els obre pas espargint i omplint tot el camí d'esplèndids colors i perfums. Lucreci: De Rerum Natura, Llibre Cinqué, 735. |
| b) Mercuri: Un bell minyó es presenta, tot nu, llevat d'una clàmide d'efeu que li cobria l'espatlla esquerra; de per tot arreu es feia remarcar pels seus cabells rossos, i d'entre els seus rínxols ressortien un parell d'aletes d'or d'una factura semblant; el caduceu indicava que era Mercuri. Ovidi: Les Metamorfosis, Llibre X, 30 |
|
 |
c) Les Gràcies: El perquè les Gràcies són tres i perquè són germanes, perquè tenen les mans agafades i perquè somriuen i són joves i virginals i porten vestits transparents: una és per donar un benefici, l’altra per rèbre’l i l’altra per retornar-lo. La bellesa rau en la successaió continuada i sense interrupció. Els rostres són feliços com els dels qui reben beneficis. Són joves perque el record del benefici no envelleix. Són donzelles perque els beneficis son purs i sants als ulls de tothom. No hi ha res per lligar-les o restringir-les i per això aquestes donzelles vesteixen túniques que l’aire mou i són transparents perquè els beneficis volen ser vistos. Hesiode els hi va donar nom: la més gran Aglaia, la segona Eufrosina, la tercera Talia. Sèneca: De Beneficii. |
| d) Venus i Cupido: Venus, deixa Xipre i vine amb el teu entremaliadet nen, amb les Gràcies, agafades de la mà i amb les robes descordades, les Nimfes i la Juventut i Mercuri. Horaci: Odes, Llibre I, 30. Amb tu (Venus) l’ardent Cupido i les Gràcies, amb les nimfes i la joventut i Mercuri. Horaci: Carmina 1.30. Ara la Primavera i el vent de l’Oest porten el canvi; sota la Lluna Venus porta el seu seguici: Gràcies i Nimfes enllaçades. Horaci: Odes, Llibre I,4. |
|
| e) La Primavera: Ella és honesta, i blanc és el seu vestit, amb la túnica pintada amb flors i herbes, la cabellera lliure del seu cap daurat, cau damunt el front amb orgull humil. Les flors de la falda: Llavors, aixecant amb una ma la falda, alça un peu i amb moltes flors ha omplert el plec. Poliziano: Stanze. |
|
|
f) La Terra i el Vent: Mentre parlava la seva boca alenava les roses de La Primavera: Jo que ara soc anomenada Flora, era abans Cloris; les lletres gregues del meu nom han estat corrompudes a la parla llatina. Jo era Cloris, una Nimfa dels camps feliços on, com heu sentit, vivien els homes afortunats dels temps antics. Era La Primavera: Zèfir es va prendar de mí. Jo em vaig retirar però ell era més fort. Bòreas havia donat al seu germà el dret de violar, però em va donar el nom de núvia i no tinc queixa del meu llit conjugal. Frueixo de la perpétua primavera, tot l’any en plena floració. Més enllà les Gràcies teixeixen garlandes i corones per subjectar el seu cabell. Abans la terra només tenia un color. Ovidi, Fasti. Zèfir torba, com a Vent, els encants de Flora, i ajuda les seves flors a treure brots. Poliziano: Stanze. |
| Aquesta idea fa que el tema del quadre sigui la renovació del món, segons la divisa de Llorenç el Magnífic: El Temps retorna. |
| Figura general | ||
El lloc, la direccionalitat (per la decoració).
|
| Estructura tripartita La imatge té una estructura en tres parts que resulta molt evident formalment i que s’escau molt bé com a suport de les diferents interpretacions del quadre (els tres estats de vida, els tres mesos de la Primavera...). |
|
| La divisa de Llorenç: El Temps torna. Dempsey considera el quadre com una expressió d’un antic calendari agrícola romà i també una celebració de la divisa de Llorenç (El temps torna), mitjançant l’excusa del calendari i les cites literàries; Així, a La Primavera, es produeix una reactualització de
la vida,natural, literària i filosòfica.
|