Hi ha diversos autors i conceptes; hi ha Morelli i Fry, el 1915, Wölfflin publica el seu llibre Conceptes Fonamentals a l'História de l'Art; més tard, ja el 1953, Rudolf Arnheim ens dona el seu llibre Art i Percepció Visual.
L'anàlisi del Guernica i del Pavelló d'Alemanya, de Mies van der Rohe, il·lustren la metodologia formalista.

Conclusió sobre formalistes i estil

El model artístic a mitjans del XIX era imitacionista (mimètic); la base primària del judici en art era la conformació de l'obra segons una concepció ideal de la natura. Des del moment que l'art modern s'oblida de la representació, la història de l'art i la crítica deixan d'interessar-se per la mímesis i es decanten pèr l'estil. Diu Greenberg que, a l'art contemporani, l'espai pictòric ha perdut el seu interior i esdevingut exterior, per la crisi de la representació perspectivista. La metodologia formalista dona més importància a la forma que al contingut com a font de la pregnància d'una obra.

De MINOR: pp. 140.

Conceptes:

L'estil

Una cultura pot mostrar-se en un estil, un zeitgeist o esperit d'una época. Panofsky proposa un sistema d'interpretació que vol obrir l'essència d'una obra, el seu significat intrínsec; en canvi, el zeitgeist (l'esperit del temps), segons Hegel, es descobreix en posar en evidència els principis que revel·len l'actitud bàsica d'una nació, un període, una classe, una religió o una idea filosòfica -tot això qualificat per una persona i condensat dins d'una obra. L'objecte d'art és un símptoma d'una cultura. La tasca de l'historiador de l'Art és com del qui fa un diagnòstic: traduïr el significat, descobrir els principis amagats sota la faç muda de l'obra . L'estil és un esquema visual que està dins d'una obra d'art i que serveix com a instrument usat pels historiadors per a fer certs grups entre les obres (Gòtic, Renaixement...),especialment en llibres generals i als cursos introductoris.

De: MINOR: pp. 129-133.

El Connoisseur

És molt diícil teoritzar sobre la connaissance: cal intuició, experiència, interès, sensibilitat, la habilitat de contemplar en silenci; no són aptituds molt científiques. Gran part del que es va fer al XIX era emotiu i sentimental (per exemple, Ruskin escrivint sobre Turner). El connoisseur vol ser pres seriosament i la pedra de toc és el catalogue raisonné: l'autor és, a més d'historiador, una barreja d'advocat i detectiu; contrasta els períodes, tracta l'obra de la juventut fins la maduresa, mostrant un esquema de desenvolupament; situa a l'artista, si és una primera figura o només un seguidor. Li cal tractar amb els propietaris de les obres (tacte, diplomàcia, paciència); fer fotografies pot ser difícil (cal mantenir la privacitat del lloc). Els catàlegs donen informació exhaustiva sobre les obres: cronologia, propietaris, viatges, exposicions, publicacions...). Més que a les Universitats és al comerç de l'art on el connoisseur és important i on està ben cotitzat.

De: MINOR, pp. 133-135.