2. ANÀLISI FORMAL

2.1 Matèria i aspectes tècnics
La matèria i l’espai són els dos components essencials de l’escultura de Chillida, que existeixen en total interdependència, i a l’entorn dels quals giren tots els restants.
En aquest apartat ens centrarem en l’estudi de les propietats de matèria, el caràcter del material emprat, i el tractament que fa l’artista.
La matèria, quant a part sensible de què estan constituïts els cossos té dues propietats fonamentals: la massa i el volum.
La massa és en l’Elogio del agua, és allò visible, allò que ocupa i defineix l’espai; podríem dir en termes de Chillida, que és el volum positiu de l’Elogio del agua.
La massa de L’Elogio del agua no és una senzilla closca, és massissa. Aquest fet ens al•ludeix a la lluita i triomf de l’artista amb el gran pes de l’escultura (54 tones).El caràcter massís de l’obra accentua la seva “autenticitat”; en efecte, segons Chilllida, aquest caràcter és una qualitat intrínseca del material que és precís respectar per a que l’obra sigui autèntica;per a l’artista, fer una obra no massissa suposaria falsejar la natura de la matèria i tot el plantejament escultòric.
En la realització de L’Elogio del Agua Eduardo Chillida emprea el formigó armat; el formigó està format per diversos materials: ciment, àrids i aigua. Existeixen dos tipus de ciment: el portland, compost de silicat de calci i alumini, i similar en aparença a la pedra Porthland; y el ciment aluminós , amb un alt contingut d’aluminia, i de color gris negre. Hi ha dos grups principals d’àrids:fins (la pols de pedra i la sorra blanca del quars pur) i gruixuts (partícules de granit i de marbre). Els àrids poden proporcionar al formigó una àmplia varietat de qualitats, des de l’aparença d’una pedra artificial fins a una superfície oberta on es perceben els àrids.
No obstant, com apunta José Antonio Fdez.Ordoñez, enginyer i col•laborador d’escultor basc en les seves obres públiques, Chillida ha donat un pas endavant en la investigació de formigó. Aquest volia per a la realització de les seves obres un formigó que no fos el corrent, el que ve en els compendis de la matèria, el típic que s’utilitza en una obra d’enginyeria; i ho va aconseguir, va trobar un tipus de formigó armat amb un mòdul d’elasticitat diferent i amb materials diversos; un formigó molt fort, poderós i alhora imperfecte. Chillida elaborava el formigó a una fàbrica d’ Arganda i segons ell, més d’un escultor es va arribar a aquella fàbrica per “espiar” el procés d’elaboració, i és que realment, segons Fdez.Ordoñez, sembla ser que hi ha “uns quants secrets de cuina dels formigons” .
D’altra característica important del formigó és que és relativament econòmic de fer i ràpid d’utilitzar. En aquest cas, la tècnica és l’encofrat.

El procés que segueix Chillida en la realització de les grans peces de formigó armat és el següent: primer realitza una maqueta de la peça; a continuació, a partir d’ella, construeix amb porexpan l’escultura amb les seves mides reals. Aquesta estructura després es recobreix de fusta, que es fixa mitjançant cargols (encofrat); tot seguit, s’enumeren les diferents peces de fusta que es desmunten per tornar-se a muntar en el lloc original, esdevenint el motlle de l’escultura que s’omplirà de formigó; un cop aquest solidifiqui i s’endureixi, l’encofrat de fusta serà enretirat tot i que haurà deixat la seva empremta en l’acabat de la peça.

L’Elogio del Agua és una obra sòlida, dura i pesada; és mitjançant aquesta densitat que l’artista ens expressa el seu pensament estètic. La matèria desenvolupa en aquesta escultura un important paper. Si observem detingudament , ens adonarem com Chillida fa un tractament tal del formigó armat, que sembla com si l’artista respectés i realcés les qualitats d’aquest material. La matèria sembla desenvolupar-se seguint les seves pròpies lleis. En efecte, l’Elogio del Agua de Chillida ens impressiona a primer cop d’ull, per la seva accentuada materialitat; és una manifestació palpable de la matèria.
La realització d’aquesta escultura, de proporcions considerables, amb l’ús d’un “únic” material i amb el tractament especial que fa l’artista, contribueix a donar unicitat a l’obra, alhora que li confereix un caire senzill, sobri i auster.

Aquest tractament de la matèria que fa Chillida en l’ Elogio del agua, condicionarà la textura de l’obra, el seu propi acabament. Chillida “ataca” la matèria de manera que mostri totes les seves qualitats i textures. La fi d’aquesta valoració de la textura semirugosa de l’ Elogio del Agua és la d’exterioritzar les “entranyes” del formigó i el procés tècnic de realització (encofrat), amb el propòsit, sense dubte,de deixar patent en l’escultura el lent procés de la lluita contra el pes i la densitat d’aquesta matèria. Tanmateix, la textura semirugosa de l’Elogio del Agua condicionarà la incidència de la llum.

2.2 Elements Plàstics

2.2.1 Composició
A l’Elogio del Agua observem una composició força equilibrada; en efecte l’escultor aconsegueix una veritable harmonia entre:
- les línies rectes, angulacions i formes geomètriques de la part superior de l’obra i, les línees ondulants i formes més orgàniques, expressives, dels “braços” que configuren la part inferior de la peça.

-el pes visual i la densitat matèrica de la part racional i, la delimitació del buit i la levitat que generen les formes còncaves.

Aquesta harmonia generada per l’equilibri de forces visuals binòmiques, també és present en la instal.lació escultòrica pròpiament dita, on Chillida atribueix lleugeresa a una peça massissa de gran tonatge que sembla desafiar la gravetat del seu pes. Chillida sovint afirmava que:

“Lo lleno, lógicamente, tiene que ser pesado. Si está vacio, es un camelo, una mentira. Entonces si está lleno, es capaz de enfrentar-se con el vacio. En el proceso de mi trabajo se da siempre un diálogo entre los dos, entre lo lleno y lo vacío. Están los dos actuando en todas las obras. He llegado a pensar en algunas ocasiones que el diálogo entre lo lleno y lo vacío es un diálogo entre dos cosas, la materia y el vacio, muy similares y que lo único que las diferencia es la velocudad. Quizá la diferencia no es sólo de peso, sino también de velocidad. La materia sería un espacio muy lento o el espacio una matèria muy ràpida.”

Malgrat tenir una composició harmònica i equilibrada, l’Elogi de l’Aigua, és una escultura dinàmica ja que l’asimetria de les seves extremitats permeten visualitzar, al recórrer el perímetre de la peça, un interessant ventall de composicions formals abstractes.

Un altre aspecte important és el paper que juga la forma a l’hora d’acotar l’espai; paper que sensiblement predomina damunt la bellesa estètica de la forma; és a dir, a Chillida no l’interessa tant arribar a la perfecció estètica de la forma com el fet de revelar un espai; això es fa visible en el traç d’alguns dels braços de la peça.
En efecte, en l’Elogio del Agua les formes orgàniques estan en comunicació permanent amb un espai que totes miren d’incloure i en certa mesura de definir. Entre les formes i l’espai buit , entre el formigó i l’aire, hi ha una relació difícil d’explicar verbalment, però que l’ull percep ràpidament: les formes assenyalen l’espai i d’alguna manera l’anomenen. Octavio Paz dirà de Chillida:

“La forma és el teatre de les mutacions de l’espai, que de tant en tant,
esdevenen veu, remor, música, i silenci”

2.2.2 Espai
L’Elogio del Agua, com totes les escultures de Chillida, està en funció de l’espai; ell mateix s’anomena “arquitecte del buit”. El seu material brut és el buit, i la seva matèria treballada és l’espai. En L’Elogio del Agua, el buit és la matriu d’aquest espai; l’obra reflecteix a partir de les seves formes escultòriques i de la seva instal•lació, la principal preocupació de l’artista: la construcció d’un espai. Fins i tot, ens atreviríem a dir que en aquesta obra, l’escultor vol anar més enllà i no només construir sinó també, amb el braços còncaus de l’obra “atrapar” l’espai.
En aquesta peça, l’acció de l’escultor consisteix en acotar el buit mitjançant l’aplicació de la massa i la projecció de la forma. L’espai es apressat per la incessant modificació del traç orgànic del formigó.
L’Elogio del agua està concebuda com un espai, on la matèria seria l’espai positiu i ple, i el buit l’espai negatiu; el positiu com extern i el negatiu com intern. En efecte, aquesta obra es caracteritza per un equilibri entre massa i espai. A més a més, aquesta obra constituïda tant pel formigó com per l’espai interior que generen els braços de la peça, participa també de l’espai obert, del circumdant, en el que es crea un ambient capaç d’acollir a l’home.

2.2.3 Temps
Matèria, espai i temps són inseparables en l’escultura de Chillida, i l’escultor era conscient d’això:

“...la escultura se desarrolla empíricamente en la confluencia de la terna
materia-espacio-tiempo”

Pot distingir-se en l’escultura de Chillida un temps de creació i altre de percepció. L’Elogio del Agua, un cop acabada va deixar d’existir per tornar sempre a néixer temporalment en funció d’algú que la observi.
De la mateixa manera que les formes escultòriques de l’ Elogio del agua, creen, limiten, o referencien un espai, al•ludeixen també al temps de creació.
Existeix per altra banda, el temps de lectura de l’obra, percepció visual que exigeix el desplaçament de la mirada de l’espectador al llarg de les formes i entorn als espais, el que freqüentment implica un desplaçament físic al voltant de l’escultura. El factor temps està present en tot aquest procés de percepció.

A més a més dels temps de creació i de percepció, l’escultura de Chillida, per les seves propietats materials, porta implícit un temps de formació de la matèria, les lleis de la qual l’artista respecta a l’hora de l’execució de l’obra.

2.2.4 Moviment
El factor moviment està en tota obra escultòrica directament relacionat amb el factor temporal i espacial.
Un element que contribueix a accentuar el caràcter dinàmic d’aquesta escultura de Chillida és la força intrínseca de la matèria. Existeix en l’Elogio del Agua un doble caràcter dinàmic-estàtic, que no és més que una de les nombroses oposicions elementals i complementàries que ofereix l’obra d’aquest artista.
Es tracta d’una escultura estàtica físicament, però amb un caràcter dinàmic assenyalat pel grafisme que originen les formes corbes al desenvolupar-se en l’espai. En la necessitat de caminar al voltant de l’obra, l’espectador contribueix amb el seu moviment a accentuar el dinamisme de la peça.
Copsant la instal•lació en conjunt, podem arribar a percebre com si la matèria generés un moviment de tres fases:
-un moviment,real, vertical, de descens per la força de la gravetat del pes de la matèria; és un moviment unitari, de la peça en conjunt. Dirà Chillida:

“El problema del peso, de la gravedad, está ahí. Lo formula Newton, pero aunque no lo hubiese teorizado, existiría. El problema es más amplio que una lei física. En el fondo yo me revelo contra Newton.Yo y mis esculturas. He utilizado mucho el peso para rebelarme contra el peso”

-dos moviments, intuïtius i consecutius; el primer, d’expansió horitzontal del braços de formigó, l’altre, de reclusió d’aquests cap a l’espai interior, on cada un dels braços generarà diferents direccions del seu propi moviment orgànic, la projecció de les quals arribaran a entrecreuar-se.

2.2.5 Llum i color
En l’Elogio del Agua, la llum juga una important funció atès que els contrastos de llum i ombra que s’originen entre les formes i en les textures, contribueixen a enriquir les relacions volumètriques espacials. Malgrat tot, no és la investigació lumínica el principal plantejament escultòric ni de l’Elogio del Agua, ni de la resta d’escultures de formigó de Chillida. La llum la treballarà força l’artista en les seves obres d’alabastre.
En aquesta escultura, atès la seva textura semirugosa, la llum no rellisca, no produeix efectes de brillantor. Sí, en canvi, matissa la monocromia de l’obra, donant lloc a una gran varietat de grisos.

Com a conseqüència de la seva ubicació en l’exterior, la llum que incideix en l’obra és sempre la natural durant el dia i la llum artificial durant la nit; per tant, la incidència de la llum depèn per una banda, de la posició del sol al llarg del dia i, en general, de les condicions atmosfèriques.
A l’Elogio del Agua, Chillida no canvia ni oculta el color propi de la matèria, el formigó armat. Per aquest motiu no pot dir-se que l’escultura sigui rica en cromatisme; tot i que, com ja hem dit, els efectes lumínics contribueixen a enriquir els matissos monocromàtics de la peça. També val a dir, que aquest monocronisme contribueix a donar unicitat a l’obra, alhora que un caire auster i senzill, tant característic de l’escultor basc.

2.2.6 Escala
L’Elogi de l’Aigua pot considerar-se una escultura monumental per la seva grandària que anticipa la d’una obra posterior encara més contundent: l’Elogio del Horizonte.(Gijón, 1990)

Per a Chillida, totes les seves peces, des de les maquetes preparatòries a les obres monumentals eren escultures úniques, del mateix “valor”; ell valorava totes les obres per igual, independentment de la seva escala,per que per a ell les seves obres eren con esglaons per a que l’home pogués passar de la nostra mínima dimensió a l’enorme dimensió del cosmos. Així, la grandària de l’Elogio del Agua és un esglaó més en aquesta escala cap a la immensitat de l’univers.