Art del Renaixement
Alberti.
Ficino i Pico lligen la Bellesa amb l'invisible i el fet religiós; en canvi Alberti parteix de la nostra realitat.
És autor de tractats sobre l'Art, com De la Pintura (de 1436); diu que el pintor ha de presentar allò que es veu; considera que aquest món nostre pot ser enganyador i, per això, insisteix en usar de la mesura (proporció) que fixa les coses dins l'espai; dóna importància al dibuix, a l'aspecte tàctil (textura) dels objectes representats, i és el primer a tractar de la perspectiva lineal.
Per Alberti el quadre és una finestra transparent per la que nosaltres mirem una porció del món, un món d'una visibilitat absolutament determinada, on l'observador experimenta el quadre com una extensió del seu propi espai; la pintura és un microcosmos de la qual el Contemplador hi participa.
La visibilitat és nomès un mitjà per plantejar la història que és el treball més important pel pintor, l'argument d'una pintura. L'artista la pren del repertori, elaborant-la per commoure l'espectador amb un efecte monumental, que és el que impressiona a la gent, i no té a veure amb la grandària material sino en les actituds.
Alberti escriu que una historia que mereix elogi a admiració serà tan agradablement atractiva que capturarà l'ull de cualsevol espectador, culte o ignorant, i el commourà, doncs l'art colpeix espritualment. Queda ja molt lluny de Gregori doncs, ¿perquè una persona culta vol contemplar una imatge si pot llegir l'assumpte als llibres?
L'espectador es compromet amb l'obra mitjançant les passions de l'ànima: La historia commoura el contemplador quan cada model pintat mostri clarament els sentiments de la seva pròpia ànima..., plorem amb els qui ploren, riem amb els qui riuen i estem tristos amb els tristos.
Alberti creu que una composició no ha de tenir ni massa models ni massa pocs (el millor és entre tres i deu), no ser ni massa tova ni massa dura i ha de ser baronívola i digna.
La Pintura és una activitat noble i l'artista ha de tenir una excel.lent consideració social, i no és sols un artesà; a propòsti d'això treu la història antiga segons la qual Demetri no va cremar Rodes per por a destruir una pintura de Protògenes; i escriu que la Pintura tenia tanta reputació entre els Grecs que havia lleis prohibint als esclaus aprendre a pintar. Havia molta raó en això perque l'art de la pintura sempre ha estat molt valuós per mens lliures i ànimes nobles.
Alberti, al seu llibre De l'Arquitectura (De Re Aedificatoria), defineix la Bellesa com una certa harmonia regular de totes les parts d'una cosa de tal manera que res pot afegir-se o treure's o canviat sense fer-ho menys plaent.
