Art del Renaixement
JOHNSON: S. Andrea in Mantua. The Building History. University Park i Londres, 1975, The Pennsylvania State University Press.
Mantua estava governada pels Gonzaga (Ludovico havia estat pintat per Mantegna a la Camera Picta).
1470, Projecte d’Alberti.
1472, Enderrocament del antic temple benedictí, excepte el campanar; El vell temple amenaçava ruina. Es fa a l’hivern per donar feina als aturats.
Primera pedra i mort d’Alberti. D’ell són la façana W i la nau (primera campanya 1474-94). Duu endavant l’obra Fancelli.
Hi ha noves campanyes als segles XVI, XVII i XVIII.
Contrast entre l’escala de la façana i la molt més gran de la nau: és 1,5 vegades més alta que la façana i 2,5 més ampla.
L’esquema de la façana es repeteix a l’interior (hi ha repetició de l’esquema de la façana a l’interior).
A més, hi ha el transepte quadrat amb la cúpula (de Juvara, 1733).
És una estructura el·laborada tridimensionalment però referida a un pla.
La volta està decorada amb casetons de fang cuit; hi ha cupuletes alternades a les capelles laterals i la gran del transepte.
És un temple de peregrinació: per guardar dos vasos amb la Sang de Crist, al santuari de la cripta.
Segons la tradició hi ha la Sang barrejada amb terra que St. Longí havia recollit al peu de la creu; la va dur a Màntua i la va enterrar, abans de sofrir el martiri. L’any 800, St. Andrea es va apareixer a un mantuà i li va descubrir la seva existència.
Es van construïr basíliques successives, amagant sempre les relíquies.
Des de 1401 es mostraven el dia de l’Ascensió; era un lloc d’important peregrinatge.
L’autenticitat era questionada (aquest fluid del Cos de Crist no havia passat per l’experiència resurrecional i per tant no podia ser objecte de devoció); havia grans discusions entre els diferents ordes religiosos al respecte.
La construcció del nou temple era una manera de ratificar l’autenticitat; d’altra part donava prestigi als Gonzaga i atreia més peregrins.
Però Pius II, per qui treballava Alberti, es va posar bó, miraculosament, després de pregar davant de les relíquies.
1470, Ludovico Gonzaga decideix edificar un nou temple pel seu honor i el de la ciutat. Extingeix el Monestir benedictí i crea una situació eclesiástica nova al front de la que posa al seu fill, Cardenal.
20.10.1470, Alberti envia un projecte amb la seguent carta a Ludovico:
Sé que està pensant construir de nou S. Andrea. I que la principal intenció és diposar d’un espai gran on molta gent pugui veure la Sang de Crist. Li envio el meu projecte: té més capacitat, és més durader i més valuós que el presentat per Manetti (un altre arquitecte). I menys costós. Aquest tipus de temple era conegut pels antics com estrusc. Si li agrada li dibuixaria en la deguda proporció.
Ludovico tenia veleitats d’arquitecte i queda una correspondència sobre les discusions amb els mestres d’obra del nou temple.
Entorn urbanístic.
S’inclou dins les porxades (reprenent l’esquema pronaos) de la plaça (plaça dell’Erbe i la lateral de S. Andrea, avui dita de Mantegna).
La porxada es repeteix a l’interior, prenent un patró secular (però el precedent pronaos) a l’interior. Així, hi ha unitat entre dins i afora.
Façana.
Dóna a un lloc secundari (possiblement per l’orientació cardinal del temple).
Fon l’arc triomfal amb el temple clàssic (frontó i buit central amb les pilastres); fa un joc de repertoris i formes (esquema b-a-b, que Alberti sempre usa, fins i tot al Palau Rucellai).
El porxo fa la funció de la pronaos i el pas de l’arc triomfal. Ambdúes tipologies es compenetren.
Denota una compensió més profunda de l’Anguitat que al temple malatestiano.
Però tambè segueix el model del gòtic lombard amb el pediment característic en forma de frontó, com a la Catedral de Crema, englobant la planta principal i els dos arcs laterals.
Gran refinament visual.
Nau:
Segueix la Basílica de Maxenci i la descripció que fa Vitrubi d’un temple etrusc; present l’esquema de l’arc triomfal; tambè els casetons del Panteó. La volta és suportada per pilastres gegants.
A les capelles laterals fa alternar espais quadrats amb altres cupulats.
No inventa, recrea amb caràcter. No usa la creu grega (llevat de la cripta).
