Art del Renaixement
 


 

Comparació entre El Naixement de Venus i La Primavera, de Botticelli.

Catalogació: Botticelli, El Naixement de Venus.

Ubicació actual: Museu dels Uffizzi (Oficis), a Florència (Itàlia).

Tècnica: Oli sobre tela.

Mesures: 1,725 X 2,785 m.

Estat de conservació: bó.

Descripció:

Al Naixement de Venus s'ens presenta una ribera; la terra, a la dreta, fa entrants i avança munts cap el mar; hi ha alguns arbres; un riu, a la part més de baix, d'ones arrissades, que ocupen la part més gran de la seva superfície. Hi ha quatre personatges, d'aspecte humà.

Des de l'angle esquerre de dalt avançen volant dos personatges amb al·les que estan agafats; bufen; ho fa amb força el que està més a l'esquerra, d'aspecte decidit i cabell fosc; l'altre, que és ros, suaument; els draps que els vesteixen són de colors contraposats, marró i blau; el decidit sembla un home i el ros una dona.

Aquests dos tenen un aspecte contradictori, en els seus colors, actituds, alè, però avançen units, bufant sobre la dona que està al mig: éstà dempeus sobre la frontissa d'una petxina de la que es veuen molt bé les seves parts, solcs i dents, com si no tinguès pes, nua; té la mà dreta sobre el pit i amb l'esquerra s'agafa la seva llarga cabellera vermella i es cobreix el pubis; el seu posat és melangiós i capficat.

Més a la dreta, avança un personatge d'aspecte femení cap a la vora del mar; es veu ben bé que es mou per l'agitació dels seus vestits; vesteix una túnica decorada amb flors i porta un mantell a les mans, que es mou al vent, decorat tambè amb flors, de fons vermellós. Hi ha flors, rosetes de Florència, que suren a l'aire, de la part dels que bufen.

Esquelet Estructural.

Idees mares:

Centralitat que atrau i s'expansiona.

Contrast dels personatges i possicions (vertical i horitzontal).

 

Context:

a) Ubicació original: Sembla ser que formava part de la decoració de la residència dels Medici a Florència.

B) Datació: cap el 1482.

C) Circumstàncies: Expressa les idees de la filosofia neoplatònica que havia a Florència a l'época, presentant l'equilibri de la Natura sobre la idea dels Elements.

Els Antics consideraven que el Món estava fet per quatre elements, que formaven dues parelles: la Terra i l'Aire i L'Aigua i el Foc; en aquest quadre els que bufen representen l'un el vent fort i fred de l'hivern i l'altre la brisa suau del bon temps; la dona de la roba amb flors és la Terra, portant el mantell vegetal; finalment, el Foc és la dona nua, per aixó té la cabellera vermella, com una flama.

 

Síntesi.

Al Naixement de Venus s'ens presenta, sintèticament, l'acció animadora del Foc sobre els altres tres: l'Aire, la Terra i l'Aigua. El Foc, representat per la dona nua és Venus Afrodita, nascuda del mar, és un estat que existeix sense més, esperant l'acció dels altres, disseminant el seu poder de vida, com s'escampen els raigos de la petxina, com el sol o un foc des del seu centre, o sorgeix el gas d'una vàlvula. Va nua per indicar el seu caràcter essencial, que dona el calor, sense el que no podem existir; està posada damunt de l'Aigua, el seu element contradictori, indicant el seu aspecte conciliador. Les aigues senyalen el seu caràcter oposat en la seva horitzontalitat al foc, que és vertical. D'altra part, les aigues expressen, en elles mateixes, la superació d'una contradicció: s'uneixen les aigues marines, salades, amples, amb les aigues dolçes que corren, com una serp, damunt la terra.

l'aire està representat per la unió de dos factors també contradictoris de l'element: d'una banda està l'Huracà, el vent fred, fort, vestit de blau, mascul·lí, que bufa amb força sobre el foc; també hi ha el seu contrari, el suau Cèfir, la brisa, d'aspecte delicat, cobert per un drap marró, alenant més que bufant, amb suavitat.

La terra està representada pel mantell que ha de cobrir el Foc per aprofitar-se del seu calor; la representació de la Terra també és dualista, com la de l'Aire o les Aigues: el verdor vegetal és horitzontal, immòbil i passiu (com el mantell) però les espècies són actives i creixen verticalment; la que duu el mantell, en la seva mobilitat, expressa aquest caràcter contradictori.

Els tres elements s'uneixen entre sí: l'aigua dolça travessa la terra abans d'arribar a la salada del mar; el mar i la terra entran en contacte pels entrants i sortints que fan petits golfos; també l'aire arrissa, amb el vent, formant onades, les aigues del mar; finalment l'aire infla el mantell de la terra i aquesta li envia flors.

Així, veiem tres esstats de la matèria, contradictòriament, en les seves característiques originals, al voltant del quart element, el Foc, que permet la vida dels altres, presentat com un estat simple o elemental, essència i motor, permetent que els altres participin de la seva essència i la transformin en activitat. El Foc és femení pel seu caràcter maternal, donador de vida, i es manifesta el seu caràcter primer en la seva nuesa, que la terra vol cobrir per aprofitar-se de la seva calor.

L'esquelet conceptual permet expressar aquestes idees.

 

La Primavera.

Catalogació: Botticelli, La Primavera.

Ubicació actual: Museu dels Uffizzi.

Tècnica: oli sobre taula.

Mesures: 2,05 X 3,16 m.

Estat de conservació: bó.

Descripció:

Hi ha nou personatges dins d'un hort, en actituds diverses, alguns formant grups: mirarem de dreta a esquerra.

A l'extrem dret hi ha un personatge mascul·lí, que es tira, movent els arbres en el seu impuls, sobre un ésser d'aspecte delicat i femení; tot en ells és contradictori; l'un està fet amb tons freds, blavosos i és d'actitud decidida, bufant contínuament i amb força; pel contrari, l'altre està pintat en tons càlids, la seva actitud és poruga i sense coordinació, el seu alè es sincopat i deixa escapar brots vegetals.

La feble és posseïda, desflorada, pel fort. Els arbres, tots ben verds, donen flor i fruit des de la boca d'aquesta dona i fins l'extrem esquerre. Més a l'esquerra avança decididament una noia, repartint les flors que té a la bossa que s'ha fet recollint el seu vestit, al ventre, i que cauen allí des de la boca de la primera dona. Les flors van als peu del personatge del mig.

Al mig, destacada per la vegetació, hi ha una dona vestida amb una túnica i que es cobreix amb un mantell, que arrossega pel terra, de dos tons, blau i vermell; el seu ventre està inflat com si estigués a punt de tenir una criatura; porta sandàlies; es mou cap a l'esquerra, on senyala.

Damunt d'ella està un nen amb al·les, que té els ulls benats; està disparant una sageta de punta de foc amb el seu arc.

La fletxa ferirà a la noia del mig del grup de tres, a la nostra esquerra; les tres vesteixen robes molt lleugeres i àmplies i porten uns pentinats molt el·laborats; van descalçes:

a la nostra esquerra hi ha una noia de puntetes, que fa un pas de ball, anant cap a la dreta; la seva mà esquerra tira amb força de la dreta de la noia de l'altre extrem; amb el braç dret vol retenir a la companya que serà ferida al clatell per la sageta. Aquesta, la del mig, vol anar amb el noi que queda a l'extrem esquerre, mentre les altres volen retenir-la; s'ha tret la màniga esquerra del vestit i està molt agitada. Prop de la dona del mig queda l'altra noia, que vol anar on la reclama la que fa el pas de ball i, alhora, retenir la rebel: les dues noies de l'esquerra expressen caràcters contraposats, mentre que la noia de la dreta vol equilibrar-les.

A l'extrem esquerre està un noi, vestit amb un mantell vermell curt, que duu un casc amb la cimera aixecada, armat amb una espasa i calçat amb botes al·lades. Està d'esquena als altres, només interessat en furgar els núvols de l'angle superior esquerre amb un bastó que té dues serps enrotllades.

Esquelet estructural.

Idees Mares:

a) Estructura en tres parts.

b) Direccionalitat.

 

Context:

a) Ubicació original: com El Naixement de Venus a la residència dels Medici, a Florència.

b) Datació: cap el 1478.

c) Circumstàncies: Com El Naixement presentra les idees de la filosofia neoplatònica que interessava als Medici.

La Primavera presenta les diferents fases de la vida, dins d'un esquema dialèctic.

L'home blau de la dreta és l'Huracà, molt semblant al del Naixement, i salt sobre la Terra; la dona que reparteix flors és la Primavera; la dóna del mig és la deesa Venus, aquí presentada com una divinitat moral, púdica, contraposada a la Venus Afrodita Urània (física), del Naixement.

El nen benat és Cupido, el déu de l'amor físic.

Les tres noies són les Gràcies: Castitas, la que balla, Voluptas, la que vol anar amb el noi, i Pulcritudo, la conciliadora. El noi de l'extrem és Mercuri, el déu dels misteris ocults.

Síntesi.

La Primavera presenta tres fases vitals i dialèctiques relacionades.

La primera és la vida natural, l'estadi anterior a l'humà; el Vent, element mascul·lí, entra tempestuosametn per la dreta, captura a la Terra i la desflora; tot en ells és contradictori, el sexe, els colors, les actituds, denotant fermesa el Vent i descoordinació la Terra...; d'aquesta unió dels contraris sorgeix la Primavera, que avança serenament distribuïnt flors.

La segona etapa transcorre a l'estat humà; Castitas i Voluptas tenen posicions contràries, ja que aquella vol mantenir l'anell de la dansa mentre que Voluptas vol anar cap a Mercuri, anticipant el seu gest l'efecte de la sageta de Cupido; Pulchritudo, la tercera, vol conciliar els dos extrems: anar on la reclama Castitas i contenir a Voluptas i simbolitza l'Harmonia i l'Equilibri.

La tercera fase de la dialèctica transcorre a l'estat diví: al furor fogós de Cupido,patent a la punta de foc, es contraposa la contemplació misteriosa de Mercuri, furgant els núvols amb el seu caduceu, que representen els misteris ocults, donant Venus l'Equilibri i l'Armonia final, situada centralment entre la Primavera i Pulcritudo, personatges plens d'equilibri i resultant ser ella la síntesi de tota Armonia.

La posició dels personatges masculins, triangular i marginal, i la seva caracterització (amb al·les i armes: fletxes, espasa i buf de l'Huracà) reforça el caràcter dialèctic i tripartit de la composició, com es pot veure a l'esquelet conceptual.




webmaster