Art del Renaixement
L’Art a la vida privada.
Havia una persistent legislació contra la ostentació, especialment de roba i joies; a Florència, per exemple, es volia refrenar la bàrbara i incontenible bestialitat de les dones, que, inconscients de la debilitat de la seva naturalesa, i oblidant que han d’estar subjectes als seus marits, transformen la seva natura perversa i forçen als seus esposos amb el seu verí dolç a sotmetre’s a elles. Aquestes dones obliden quina és la seva tasca, portar els fills que el marit els hi fa, i com a petits sacs, dur la llavor natural que els marits implanten en elles, fent que els nens neixin. Tambè obliden que no és d’acord a la seva natura guarnir-se amb robes cares i joies.
Les idees sobre la generació dels humans estaven basades en les idees d’Aristotil: el filòsof deia que hi havia un sistema d’oposició binària; es pot ser calent o fred, sec o humit; l’home es calent i sec, la dona freda i humida; un nou ésser es forma barrejant els dos principis, la llavor de l’home amb el fluid menstrual de la dona; aquest contacte fa coagular el fluid i inicia el desenvolupament de l’embrió humà, que va poc a poc solidificant-se. Si hi ha bona calor s’arribarà a formar un nen, sino en sortirà una nena o mascle incomplet. Tambè es creia que la dona, després del part, convertia el seu fluid menstrual en llet pel nen.
Tot això tenia consequències teològiques: que Crist mamès, la imatge de la Madonna Lactans, volia dir que Crist es feia, literalment, de la sang de la Seva Mare, i era una confirmació de la Encarnació.
Aquestes idees servien per afavorir una funció sotmesa de la dona, tal com la presenta el bust de dona , d’aspecte tan discret, que fa Francesco Laurana cap el 1470 (potser una princesa d’Aragó).
Els mobles.
Part de la dot s’usava per comprar un mundo, dit forziere i després cassone (perque estava decorat per pannells quadrangulars); servia per guardar la roba i presentava pintures referents, d’alguna manera, al matrimoni: històries de la Bíblia (Salomó i la Reina de Saba) o clàssiques (Rapte d’Helena); la dona reconeix a la primera la saviesa del rei i, a la segona, és una font de problemes pels homes.
Quan la dona donava a llum, el marit li regalava una safata pintada per posar-hi al damunt fruita i dolços o una peça de roba: es deien deschi da parto, sempre amb motius referents a la família; o un part, o una Mare de Déu amb el Nen, etc…
La decoració de la casa era determinada pel marit i l’esposa s’havia de limitar a mantenir el que ell havia disposat; els objectes no estaven, en general exposats, sino desats i obrir els armaris per mostrar-los era part del ritual de la seva exposició als visitants.
El Palau.
Michelozzo (cap el 1440) fa, pel Palau Medici, una façana aparentment rústica que imita l’arquitectura cívica de les ciutats independents, amb un regust romà; hi ha un banc on la gent es pot esperar o parlar. L’accès era vigilat per un porter; dins hi ha el cortile, o pati cuadrangular porxat. La família usava les habitacions de la planta baixa, que donen al jardí; la planta alta és la noble, on hi ha el piano nobile per celebrar festes, decorat amb pintures dels treballs d’Hèrcules. Tambè hi havia la capella.
Nomès s’admetia a les cambres privades als hostes més distingits, especialment les habitacions de les dones.
Les tapisseries podien cobrir els murs i eren molt apreciades.
Tambè havia pintures; són ben conegudes les que va fer Mantegna per la Camera picta del Duc de Màntua, entre 1465 i 1472, presentant un espai il·lusionístic.
Entre el mobiliari, cal destacar el lettucio, mena de sofà o llit de dia, amb un espatller molt alt.
El studiolo.
És l’estudi de l’amo, lloc pel treball intel·lectual, és a dir per l’Humanisme, i gabinet de col·leccionista, on es guarden i exposen tota mena d’objectes preciosos; s’exemplifiquen en els quadres on es presenta a St. Agustí o St. Jeroni escrivint.
Els objectes religiosos.
A més del Llibre d’Hores i dels rosaris, havia crucifixos i imatges disposades per fer fàcil la pregària, que es resava.
WELCH: pp. 277-311.
