Art del Renaixement
La imatge religiosa.
Moltes obres religioses no estaven sempre a la vista sino que es mostraven en ocasions especials.
Referent a la presentació dels diferents aspectes de la doctrina cristiana en l’Art hi va haver la discusió sobre la pertinència de la representació; primer va ser la querella dels iconoclastes a Bizanci (726-843). Alguns ordres religiosos prohibien el luxe i demanaven un art religiós funcional i sense virtuosismes o efectes espectaculars, íntim; però ja Gregori (590-604) havia vist que la imatge era un bon recurs per canalitzar l’experiència religiosa dels més ignorants. Al segle XIII, Johannes Balbus, al seu Catholicon, escriu que les imatges tenen tres funcions:
El perill radicava en que els fidels adreçessin les seves pregaries a la pedra i l’or i no a la figura sagrada representada, considerant l’objecte físic com diví.
Vides terrenal i celestial.
L’Art ha d’actuar, quan convè, com un memento mori, com la Trinitat, de Massaccio. Savonarola deia que el cristià havia de posar-se les ulleres de la mort i reglar, en consequència, la seva vida. La mort a l’època era cosa de cada dia, sobretot pels nens, i el perill de morir en pecat era recordat contínuament.
Els sagraments ajuden al fidel; el primer, i més important, és el Baptisme, renovant el neòfit, que esdevè pel sagrament una nova criatura; els baptisteris poden estar separats dels temples (cas de Florència i Pisa) i tenen elements octogonals.
Penitència i la Unció dels Malalts servien per perdonar els pecats comesos durant la vida; al moment de la mort, els metges avisaven un capellà i un notari que anaven de pressa al capsal del moribund, per donar-li l’absolució i, eventualment, obtenir donacions, que el notari enregistrava, per agraïr-ho. A més, els benestants disposaven la preparació de sepulcres, més o menys importants, que eren una important font d’encàrrecs pels artistes.
Per excitar la por al judici final hi havia moltes pintures que el presentaven.
Els qui estaven al cel podien intercedir davant de Déu Pare pels vius, primer Crist i la Seva Mare, després els Sants. La Verge rebia moltes advocacions: Madonna de la Humilitat,segons la visió de Sta. Brígida de Suècia, que havia vist a Maria agenollada, adorant el Nen, que irradiava llum, Madonna Lactans, Regina Coeli.
D’entre els Sants, el Baptista era molt important; d’entre les dones, Maria Magdalena, la pecadora penedida; entre d’altres, els fundadors dels ordes mendicants, Sant Francesc i St. Domènec.
Per perdonar els pecats tambè estaven les peregrinacions i les indulgències, a centres determinats (Roma, Pàdua) el que tambè determinava que moltes donacions fetes a aquests llocs produissin obres d’Art.
Les relíquies eren tambè un important objecte de culte: les més preuades eren les que tenien relació amb la passió, especialment trossos de fusta de la Vera Creu, que posava en relació l’arbre del coneixement del Paradís, la tomba d’Adam i la creu de Crist.
L’espai religiós.
Bona part de les obres es va fer pels monestirs i convents (els frescos de Fra Angelico o L’Últim Sopar, de Leonardo); no estaven visibles pel públic, en la seva majoria. A més de l’Església hi havia la cuina, enfermeria, dormidors o cel·les, refectori, la sala capitular, les dependències del superior, un parlador per rebre les visites, biblioteca, etc…
Els temples disposen d’una nau, a vegades única, d’altres n’hi ha de principal i laterals; pot estar dividida, als temples conventuals, separant l’espai dels fidels dels religiosos; mira cap el altar, orientat a l’Est, amb relíquies; poden haver-hi capelles laterals, a vegades comprades per famílies riques pel seu us i sepultura, prestigiant-la; hi ha d’haver un campanar, un cementiri, una sagristia, per guardar els ornaments i objectes del culte; sovint hi ha el cor, fonts baptismals, canelobres, trones, reixes, etc…
Els donants exigeixen que la seva presència es faci evident i així pot dir Savonarola: Mira tots els convents. Els veuràs farcits dels escuts d’armes dels qui han pagat la construcció; aixeco el cap sobre la porta, buscant la creu i ¿qué trobo?un escut heràldic; miro al celebrant i als ornaments hi porta brodats el mateix escut, que tot el poble veu.
Tota la configuració del temple serveix per a destacar que és un lloc especial, que demana un comportament especial.
L’altar.
Representa Crist, sacerdot, altar i víctima alhora. Sobre l’Altar es produeix la Transubstanciació, convertint-se les especies del pa i el vi en el Cos i la Sang de Crist, que permet posar en contacte la terra amb el Cel. L’Altar està destacat per un retaule, que pot ser una obra d’Art important.
La Mirada del Renaixement.
Nosaltres contemplem aquests objectes als Museus, fora de context; a la seva época no eren vistos simultàniament sino en successió, acompanyats d’actes concrets, cants, pregàries, predicacions, l’olor de l’encens, creant un efecte que nosaltres no podem assolir.
WELCH: pp. 132-170.
