Art del Renaixement
 

Leonardo da Vinci, 1452-1519.

Neix a Vinci, Toscana. Bona educació, sobretot de Gramàtica i Càlcul. Cap el 1467 entra al taller de Verrocchio, qui el forma àmpliament (pintura, escultura…). No destca especialment.

El 1481 va a Milà per treballar al cavallo; és molt ben considerat. Fa la Verge de les Roques (1483).

Viatga, Torna a Florència, fent Mona Lisa, el cartró per la Sta. Anna i comença la Batalla d’Anghiari (1503-1505).

Treballa pels francesos. Canvia sense problemes de patrons.

Sempre ha fet els seus treballs científics, sobre camps diversos.

Mor a Amboise.

El seu aspecte.

Hi ha el suposat autorretrat del Palau Reial de Milà. Com el Plató de l’Escola d’Atenes.

La seva psicologia.

És molt discret sobre la seva intimitat. Hi ha l’acusació de sodomia, les seves companyies i l’anàlisi de Freud (desmuntat per Schapiro el 1955).

Cap referència a la Religió. Molt secular.

El Corpus Vincianum.

Bona part de l’obra s’ha perdut; queden els quaderns, que es van publicats, dispersats. Van ser legats a Francesco Melzi i, durant el XVI i XVII dispersats.

Els seus temes:

Coneixement, Aprenentatge i Experiència. Ciencia de l’Art, la Visió a la Pintura. Perspectiva, llum i color, ombra.

El cos humà: anatomia, motricitat, proporció, expressió.

La Natura: llum, distància, aire, aigua, horitzó. Vegetació.

La pràctica del pintor: judicis, composició, ficció..

La Saviesa de Leonardo.

No és sistemàtic, el que no vol dir que no sigui rigurós, però segueix un mètode de coneixemetn diferent del nostre.

S’interessa pe molts temes.

Sempre vol coneixer primer teòricament per despres resoldre un problema pràctic.

L’Art.

Hi ha dos trets fonamentals: la composició geomètrica i la precisió del contorn.

La seva obra (la Verge de les Roques, la Sta. Anna) posa les bases del classicisme i enceta un camí que, irremediablement, els altres artistes (Rafael), havien de seguir.

La seva obra marca un canvi amb netedat: sense ell l’evolució de l’Art no haguès estat la mateixa.

Vasari fa començar el Renaixement amb ell.

Passa d’un dibuix d’arabesc al sfumato, negant els contorns i donant el vapor de l’aire: a partir d’ell, tot apareix dur i sec, davant dels seus modelats endolcits per l’ombra.

També associa la figura amb el paisatge (Sta. Anna, Mona Lisa).

El seu clarobscur té tendència a la monocromia, provocant un efecte d’espai tancat.

La bellesa de la figura humana és el seu tema principal: aquesta capacitat caracteritza el pintor com un ésser superior; creu que només es pot captar pel coneixement profund de tots els recursos del cos.

S’interessa per la convenienza que és la capacitat de captar el sentiment mitjançant un moviment.

Tot per assolir un efecte de veritat.

Ha usat les tècniques tradicionals, el que arribava dels PPBB i el que llegia als Clàsics; sovint, de tants experiments, les seves obres han sofert.

Els dibuixos.

Donada la limitació de l’obra pictòrica, el dibuix ens permet fer-nos una idea més completa del personatge:

a)mecanismes,

b)croquis espontànis, sobre situacions reals o imaginàries,

c) demostracions matemàtiques i físiques,

Leonardo , d’una part, ens dona la figura suau i l’evocació turmentada, l’elegància i l’horror, tan en figures com en coses: l’arabesc graciós o el remolí que fa por. El gust dels entrellaços, equilibrat i indefinit, és la fusió dels dos termes.

Leonardo ha volgut unir art i ciència, que avui estan ben separades; la seva ambició, fracasada, marca una de les dimensions essencials del Renaixement.