Art del
Renaixement
Miquel
Àngel, escultor.
 |
El Moisès
de Miquel Àngel, de Freud (1914). Està assegut, amb el
tronc de front i el cap i la mirada cap a
l’esquerra; el peu dret al terra, aixecant
l’esquerre; el braç dret toca les taules de la llei
i una part de la barba, i l’esquerre reposa sobre la
falda.
Les descripcions
dels crítics són molt inexactes.
La fesomia de
Moisès és (diu Thode) barreja de còlera, dolor i
menyspreu; la còlera a l’entrecella contreta; el
dolor, a la mirada, i el menyspreu al llavi de baix que
surt i els extrems de la boca, cap baix.
Thode recorda que
aquesta figura va ser projectada com element d’una
sèrie de sis i que està representada assegut;
representa la vida contemplativa oposada a l’activa;
contradiu el caràcter del fet: el descens des del Sinai
cap el campament.
|
Moisès no vol
aixecar-se, vol estar en calma, una calma pesada, sagrada,
eternament assegut i enfadat.
Miquel Àngel crea un
tipus de caràcter: un guia de la Humanitat que, conscient de la
seva missió legisladora i divina, ensopega amb la resistència
dels homes; es caracteritza per l’expressió enèrgica de la
seva voluntat, penetrant la representació intuïtiva d’un
moviment que penetri la seva aparent serenitat; la seva tensió
s’aprecia al gir del cap, la tensió dels músculs i la
posició de la cama esquerra. És la mateixa actitud de Guiliano,
el vis activus, de les tombes medicees.
És tot un tipus de
caràcter al que hi ha una relació íntima entre l’estat
d’ànim de l’heroi i el contrast entre serenitat
aparent i agitació interior.
Freud fa referència als
treballs de Morelli, sobretot perquè usa els elements encoberts
per extreure conclusions, com el psicoanàlisi.
La posició de la ma
dreta i de les taules de la Llei.
El dit del mig
s’enfonsa profundament dins de la barba, en un gest difícil
d’entendre. La barba es desplaça cap a la dreta encara que
el cap es mou vers l’esquerra ¿Quins són els motius
d’aquesta diagonal? És un detall que comporta un sentit.
Les taules apareixen
invertides (amb la part superior, arrodonida, cap baix): Moisès
les portava amb la part arrodonida encaixada a la palma de la
mà, per més bon portar; ha vist la idolatria dels israelites;
s’ha indignat tant que ha perdut el sentit i les taules han
relliscat; llavors les taules s’escorren i ell ha fet un
moviment ràpid del colze, prement-les; el dit a la barba
s’està retirant d’allà, per agafar els objectes.
Moisès no
s’alçarà per trencar les taules: el seu moviment no és
aquest sinó de contenir-se per no trencar-les. Estava colèric
però s’ha dominat i ha domat la seva fúria, traspassat pel
dolor i el menyspreu. En enfadar-se va oblidar les taules, però,
conscient de la seva missió, ha reprimit el seu desig i
s’ha quedat quiet, com l’ha fet Miquel Àngel.
El cos ens informa
d’aquestes fases: el cap presenta els afectes, el cos el
moviment reprimit i el peu senyala l’inici de l’acció
frustrada. Hi ha una trajectòria vertical de dalt fins baix.
No és el Moisès de la
Bíblia (Llibre 2on de Moisès, cap. 32).
Diu Freud: El temor de
que les taules es trenquin apaga la còlera o, al menys, la
inhibeix; així ha integrat una cosa nova i sobrehumana a la
figura de Moisès, i la enorme massa corporal i la prodigiosa
musculatura de l’estàtua no passions en benefici de la
missió a la que s’ha consagrat.
Miquel Àngel ha arribat,
a la seva obra, sovint al límit més extrem del que l’Art
pot expressar; el Moisès deixa endevinar la tempesta d’una
violenta agitació pels senyals que el seu curs va deixar en la
calma que manifesta.
