Art del Renaixement
Vasari.
A les seves Vides, publicades el 1568, recull les biografies dels millors artistes des del segle XIV fins el seu temps; s'el fa el primer historiador de l'Art. Vasari creu que l'Art madura com un ésser viu, des d'un primer moment de torpesa (segle XIV), fins arribar a l'esclat del segle XVI. Considera que al segle XIV hi ha un Renaixement de l'Art italià, independitzant-se del Bizantí, llavors dominant, que comença amb Giotto; menysprea l'Art Medieval, i considera que aquest té valor quan s'acosta al Clàssic, el que van fer Grecs i Romans. Els primers (Giotto) encara es van identificar poc amb l'ideal antic, es va progressar en el XV i al segle XVI s'arriba a la perfecció, amb Miquel Àngel i els artistes del seu temps.
Vasari justifica la perfecció en termes de llei, ordre, proporció, composició i estil i diu: Llei en arquitectura és la mesura de les antigüitats, seguint els plans dels antics edificis per fer-ne de nous. Ordre és la diferenciació que cada cosa tingui ben patent la seva identitat, Dòric, Jònic, Corínti i Toscà. Proporció fa que les parts estiguin ben ordenades. Disseny és la imitació de les coses, de tal manera que les expressi amb fidelitat en l'Art que sigui.L’estil es millora copiant coses belles i combinant els diferents membres (caps, braços...) per assolir figures perfectes.
Associa llei amb la mesura dels edificis antics, prenent-los com a patró i exemple de perfecció, rebutjant els de la seva época. La llei reflecteix en l'Art l'exactitud de l'Univers i té a veure amb Déu: el diví i universal queda reflectit en un edifici concret; la realitat total és la celestial i els Humans desitgen trobar el camí per arribar-hi (itinerarium mentis in deum). Aquesta connexió trascendental és important per Vasari i el Renaixement, en general.
Ordre es relaciona amb classificació, creant categories clarament marcades. A proporció segueix la tradició. El disseny és la capacitat d'imitar la Bellesa, seguint un procediment selectiu; com Zeuxis, que va prendre com a model els membres més bells de moltes dónes per pintar-ne una perfecta, i sent el conjunt més que la summa de les parts. Però disseny tambè vol dir la composició, la part intelectual i racional de l'obra (disegno). Per Vasari els artistes del Quattrocento eren millors que els d'abans però encara els hi mancava la llibertat de fer, no tenien la gràcia i facilitat que, es troba al Cinquecento: perfecció, lleugeresa, esclat, seguretat, vigor i suavitat; aquests artistes participen de la Gràcia Divina i ens forneixen una Teofania, una visió inefable: son creadors de móns.
L'Escola d'Atenes, de Rafael, pot ser la quintaessència de la perfecció per Vasari, que ens diu: La Bellesa i l'Excel·lència és present a totes les figures. Tambè hi ha la meraviglia, una de les tres categories de l'Art segons Borghini (les altres dues són varietà i imparare, ensenyament), que es corresponen amb els tres propòsits de la retòrica: ensenyar, divertir i commoure; tambè es relacionen amb les tres varietats de retòrica: simple, mitjana i gran; i la meravella s'associa amb la gran manera, es la part d'una obra d'Art que va més enllà de les expectatives. Els personatges representen virtuosos homes de l'Antiguitat baix l'aspecte d'homes del seu temps, i ens dona la idea de virtus: dignitat i noblesa, un dels objectius del Renaixement.
Vasari considera que la personalitat de l’artista es reflecteix a la seva obra: Castagno té un estil rugós perque era home de caràcter violent; Uccello és sec in angulós perquè dedicava molta atenció a la Geometria i Matemàtica.
L’Acadèmia al Renaixement.
La primera acadèmia del Renaixement sorgeix imitant l’antiga; surt de la col·laboració entre Vasari i Cosimo I, unió de les arts i l’estat. Es el precedent de les nostres escoles de belles arts; va voler unir els artistes al voltant d’una idea: la d’art o disegno; es deia Accademia del Disegno; té relació amb la nostra paraula disseny amb importants variacions: disegno vol dir disseny i dibuix, però tambè creativitat; a més, ve del llatí designum, que vol dir representació per signes. Va ser un intent d’alliberar l’artista dels gremis (disegno es una cosa mentale).
