Art del Renaixement
Winckelmann.
El 1764 publica la Historia de l'Art Antic, en el moment del revivalisme; al seu llibre estableix la relació entre cultura i art:
L'Art d'una cultura es desenvolupa cada generació, segons un model característic de cada civilització; l'Art clàssic grec és la perfecta materialització de l'anima grega: clima, medi, história, societat..., caracteritza la noble simplicitat i calma grandesa. Consideraba la bellesa misteriosa i indexifrable; creia que la simetria no era suficient, ni la proporció, per trobar-la. Creia que l'artista parteix de la imitació però tambè li cal considerar els millors exemplars de l'Art com a guies; Winckelmann estableix una llista d'obres canòniques, que encara estan als llibres generals d'História de l’Art. Canvia la noció del Renaixement, i valora més Grècia que Roma. Estableix la noció que donarà lloc a l'accepció de "clàssic" referida a uns exemplars de perfecció.
Predica l'ideal; el món pot estar fracturat peò per l'estètica i la moral, ens podem salvar nosaltres mateixos: Canova i David creen unes obres inspirades en el gran art grec, d'un heròic i innocent passat, i fan un art ideal, certament historicista; aquest art veu un caràcter redentor en l'Art Antic: els conceptes de totalitat, de la perfecció de la Natura a l'Antigüitat, clarificaràn i faràn més tangibles els conceptes de divisió a la nostra natura. Considera la més alta qualitat artística la noble simplicitat i silenciosa grandesa, tan en pose com en expressió; s'allunya de la idea expressiva italiana (a la historia li cal un gest), prefereix la inexpressivitat: l'expressió canvia els trets d'una cara, i la posició, i per tant altera aquellas formes que constitueixen la bellesa, millor una cara inexpressiva que mostrant angoixa.
Divideix l’art grec en quatre períodes: A) Antic, fins a Fidies. B) Sublim, amb l’època de Fidies. C) Bell de Praxitel·les fins a Lisip i Apel·les. D) D’imitació fins a la mort de l’Art.
Reprodueix aquest esquema pel Renaixement: A) Antic, fins a Rafael. B) Sublim amb Rafael i Miquel Angel. C) Bell amb Correggio i Reni. D) d’imitació amb els Carracci.
