Un nou institut a Girona, el Girona III, acollia alumnes que venien de la perifèria nord de la ciutat, altres que arribaven des dels pobles del voltant, Celrà, Flacà, Bordils, fins i tot Bàscara ens confiava els seus adolescents, així de mica en mica vàrem ocupar l'espai d'un edifici que s'anava restaurant segons les necessitats.
Els Salesians, el Girona III volia tenir un nom més propi, més personal, per això li'n vàrem triar un altre, "el Carles Rahola", amb el qual les noves generacions el coneixen, només els més vells no volen renunciar al seu "Girona III", i "Salesians" queda per a la identificació geogràfica de la gent que no hi ha estat mai.
Vàrem ocupar un edifici ja construït, amb uns espais molt concrets, amb una estructura que donava a I'institut una personalitat pròpia, que altres, no tenien, i que ens han servit per moltes coses, però sobretot, per una de molt important, donar caliu a les relacions professsors - alumnes - pares: els passadissos ens han servit per ballar, dinar, sopar, disfressar-nos, fer conferencies, reunions, assemblees, en fi, què sé jo la quantitat de coses que hi hem arribat a fer. Ho hem passat bé, molt bé, diria sense por a equivocar-me. Però no són només els passadissos, és també el nostre pati el que ens serveix d'aixopluc en moments importants, cada any hi celebrem la festa de final de curs. Aquest és també un gran dia.
Molts professors/es vàrem veure en aquest institut la possibilitat de deixar de fer quilòmetres, d'establir-nos a Girona, i amb aquesta il·lusió, obtindríem la nostra plaça uns a l'any 86-87, altres en concursos posteriors. Aquest seria també el nostre institut, el que podríem fer a la nostra mida, el que serviria per concretar les ganes de treballar de cada un de nosaltres.
Quatre juntes directives han treballat per aconseguir un institut millor, molts professors/es han passat pel nostre claustre, a tots el nostre reconeixement en aquesta data.
Amb la unió dels alumnes i dels pares, moltes vegades hem aconseguit coses de l'administració que no s'haguessin aconseguit amb passivitat: el gimnàs i el laboratori va ser una reivindicació molt intensa que vàrem fer junts. Ho volem recordar amb satisfacció
No sols cal recordar la tasca d'alumnes, pares, mares, professors, professores, sinó que tots sabem que les coses no funcionaran si no funcionessin els nostres conserges i la nostra secretaria.
Arribats a aquest punt, sabem que, a més de celebrar aquesta data d'aniversari, celebrem i recordem el final d'una etapa, el BUP, i donem la benvinguda a una altra, l'ESO, que tenim I'esperança que sigui igualment profitosa.
LA DIRECTORA
Maria Méndez i Rutllán
Aquest grup de professors, que m'agradaria citar: la Sacri Buesa, en Manel Cañigueral, en Pedro Cortés, en Rafa Lòpez i jo mateixa durant el mes de setembre vam treballar de valent, amb la resta del professorat que havien destinat a I'institut, per iniciar l'activitat educativa a començaments del mes d'octubre.
Tots plegats vàrem tenir l'oportunitat d'impulsar un tipus d'educació que promogués l'educació integral de la persona i, per tant, que en acabar els estudis l'alumne/a tingués un pensament propi, una consciencia cívica i democràtica, un esperit crític, que fos creatiu i capaç de decidir la continuïtat dels seus estudis o la seva incorporaci al món del treball.
Volíem considerar l'Institut com un centre de cultura, d'estudis que anés més enllà de la transmissió de coneixements, que fos dinàmic i obert al barri i a la ciutat.
Per iniciar aquesta línia vam posar en funcionament totes les idees que teníem a l'abast: es va fer un pla d'acció tutorial, setmanes culturals, festes, conferencies i es van editar els tres primers números de la revista EL PASSADIS.
Repassant aquestes primeres revistes m'he adonat que l'ambient de participació de l'Institut Girona III (encara no teníem nom) va ser molt important i he recordat molts alumnes plens d'inquietuds com en Brian, la Montse Prats, els germans Calderón i molts d'altres. També a l'Anna Daban i la Sussi que van contribuir a aquest treball il·lusionat que vam compartir amb els pares, que des del primer moment, ens varen donar confiança
Després de 10 anys l'institut ja té nom: "CARLES RAHOLA". S'han adequat nous espais, se n'han fet de nous (abans la Lali feia les classes de gimnàstica al passadís), hi ha més alumnes i més professors. L'institut ha crescut, ha evolucionat i, en aquests moments que estem a punt d'iniciar una nova etapa, estic convençuda que la comunitat educativa també està entusiasmada en un projecte que continua il·lusionant els alumnes, que els ajudi a ser ciutadans i participar activament en una societat que cada dia ha de ser més tolerant i solidària
Com a regidora d'educació de l'Ajuntament de Girona voldria encoratjar-vos en el vostre projecte perquè sé que aquest és també una part del projecte de la ciutat.
Anna Pagans i Gruartmoner
(Articles recollits en la publicació del 10è Aniversari de l'Institut)