Cròniques naturalistes ... per ... Ferran J. Lloret i Sabaté

INICI

Pantanal. Mato Groso do Sul

Una excursió realitzada l'abril de 2006

 

Un paradis a la Terra, es una definició que es pot aplicar al Pantanal. Una gran diversitat de Flora i de Fauna deixa atònit al naturalista més expert.

 

Polyborus plancus

La primera au que vaig veure de Campo Grande cap a Miranda (Pantanal de Mato Groso do Sul) va ser el caracará, es va fer més i més abundant a mesura que ens endinssabem en el Pantanal. És la espècie de més envergadura de la familia Falconidae, au molt goluda.

Ramphastos toco

Es el tucanu uçu , los indígenas guaranis le llaman o tucá toco. Es el tucano estandarte entre la media docena de especies que ocupan los distintos hábitats de Mato Grosso do Sul, alcanza fugazmente territorios limítrofes del pantanal de Bolivia, también lo pude observar en la selva del Iguaçú brasileiro y argentino, también en la frondosa vegetación de Paraguay en la ribera del río Paraná.

Faltaban algunos minutos para las seis de la mañana, el Sol no había salido y ya llevaba media hora observando el despertar de las aves en mi primer amanecer en Pantanal. Me llamó la atención el movimiento de las ramas de un alto embaúba*, aunque el interior del follaje lo veía todo negro, cargue el 100 – 400 en la cámara y la puse a 1600 ISO, le tiré una ráfaga, en el resultado del revelado pude ver lo que era. Más tarde, poco antes del mediodía lo volví a pillar, también en la oscuridad del follaje de la selva, pero un rayo de sol le puso la cara al descubierto y esta vez lo pillé in fraganti.

“Conta una lenda que o tucano queria ser rei. Para impressionar seus prováveis futuros súditos, escondeu-se no oco de una árvore deixando a mostra apenas o bico. Entretanto ao sair do esconderijo, revelou a sua desproporção física. O Sabiá*, sem nenhuma consideração, gritou: É só nariz! E o pretendente ao trono, caindo no ridículo, perdeu as esperanças”

 

*Cecropia pachystachya (pumpwood)

Rhea americana

Filla d’Urà i mare de Zeus, l’ema o nhandú (nyandú) és una au de l’ordre de les estruthioniformes al qual pertanyen també els estruços, l’emú, el Kiwi o el casuari. D’alimentació omnívora es l’au no voladora més gran de les existents a Brasil. Són aus que no s’espanten fàcilment i són confiades, sobretot aquelles que troben aliment prop de les fazendes del Pantanal.

Tocades les sis del matí, amb els primers raigs de Sol reflexats al llarg i prim coll de l’ema, m’hi vaig anar apropant. L’herba estava amerada per la rosada. Amb la baixada de la temperatura a l’alba, la humitat ambiental nocturna s’havia condensat, i sobre les primeres fulles de les gramínies del prat, les minúscules gotes reflexaven llampades metàl·liques. L’ema, immutable, ajaguda sobre l’herba molla, ignorant la meva presència, es va deixar fotografiar amb un posat altiu com si es tractés d’una miss a la passarel·la.

 

Xolmis irupero

La noivinha branca és un dels ocells que més em va cridar l’atenció des que el vaig observar per primera vegada. El plomatge blanc, a excepció del bec i de la punta de les ales que són de color negre, realment crida l’atenció. És un representant de la família Tyrannidae(papamosques, Flycatchers) i més en concret de la subfamília Fluvicolinae. El nom prové segurament d’algun vocable d’origen guaraní. És una au molt respectada al Brasil i a l’Argentina on se la relaciona amb la puresa d’esperit i amb la representació d’ànimes de parents traspassats. Segons comenten al Pantanal, cada cop és més rara. El seu cant és suau i melancòlic. S’alimenta d’insectes i no arriba als 20 cm. (Monjita blanca, White Monjita)

 

 

 

 

 

 

 

 

Agrairé molt a tots aquells que vulgueu comunicar-me les moltes errades que pugueu trobar i també les possibles determinacions incorrectes o bé aquelles mancades d'espècie.

Tornar

 

Disseny del Web: Mar Irida Lloret i Bernat Lloret