La pintura, igual que l'escultura, estava subordinada a l'arquitectura.
S'utilitzava per decorar les esglésies.
Tenien una finalitat didàctica, servien per ensenyar al poble (majoritàriament
analfabet) passatges de la Bíblia en forma esquemàtica.
La pintura es feia
en les parets de les esglésies, a l'absis i als frontals dels altars.
Una
imatge molt característica, de pintura romànica, és
el Pantocrator (Deu pare en actitud de jutjar amb la ma dreta aixecada
i envoltat pels quatre evangelistes.
|