ORACIONS ACTIVES I ORACIONS PASSIVES

Els verbs poden tenir veu activa : el subjecte fa l'acció expressada pel verb.
L'alumne estudia matemàtiques.
subjecte
o veu passiva : l'acció que expressa el verb recau sobre el que anomenem subjecte pacient.
Les matemàtiques són estudiades per l'alumne.
subjecte pacient

Les oracions que duen el verb en veu passiva són les oracions passives. El verb en veu passiva es forma amb l'auxiliar ser/ésser i el participi del verb corresponent:
El delinqüent va ser detingut per la policia.
verb veu passiva
Els exàmens han estat corregits per la professora.
verb veu passiva

En català, les oracions en veu passiva són realment poc habituals, més pròpies del llenguatge periodístic o científic; en la llengua parlada col·loquial no apareixen mai. Quan apareixen en la llengua més formal, reflecteixen la voluntat expressiva de situar en el primer lloc de la frase allò que es vol destacar. La construcció habitual en el registre col·loquial és l'anomenada passiva reflexa anomenada així perquè es construeix amb el pronom reflesiu se i el verb en tercera persona i en veu activa:
El pont es va construir al segle XIX
Cal no confondre aquests tipus de construcció amb altres en què també s'una el pronom se amb altres valors gramaticals (reflexiu, recíproc, indicador de verb pronominal) o amb les oracions impersonals com
Es comenta que no vindrà