<%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%> Documento sin título

CLASSIFICACIÓ DELS VERBS  

1. Segons la relació amb el subjecte.

1. IMPERSONALS (que no designen el subjecte que fa l'acció), i ho poden ser:
a) PER CARÀCTER o pròpiament impersonals, és a dir, els que manquen de subjecte lògic; són:

  • els VERBS METEOROLÒGlCS, com ploure, nevar, glaçar, fer calor, fer fred, estar núvol, etc.
  • el VERB PRESENTADOR haver-hi. A notar que, en alguns parlars, hom tendeix a fer-lo concordar en nombre amb el complement directe, com si aquest fos el subjecte: «hi han persones» per hi ha persones, «hi havien moltes dificultats» per hi havia moltes dificultats, «deuran haver-hi alguns problemes» per deurà haver-hi alguns problemes, etc. Fora del llenguatge col·loquial, val més mantenir la construcció sense concordar, que és la tradicional (coincidint, en aquest cas, amb el castellà: «hay», «había», etc.).

b) PER TEMPS O FORMA VERBAL, com són l'infinitiu (cantar), el gerundi (cantant) i el participi (cantat);
c) PER INDETERMINACIÓ INTENCIONAL DEL SUBJECTE (quan, malgrat haver- hi o poder-hi haver un subjecte gramatical, la intenció és deixar-lo imprecisat o indefinit o molt genèric); aquesta indeterminació es pot aconseguir de diverses maneres:
- usant la 1ª o la 2ª persones del plural o la 2ª del singular en sentit genèric: Posem accent a tots els mots esdrúixols. Admetem personal. Vegeu la pàgina tal. No fumeu, si us plau. Això passa vulguis no vulguis. Què cal fer si un dia tens un accident? Etc.
- usant la 3ª persona del singular o del plural en sentit genèric, amb verbs de comunicació: Diu que s'apujaran els preus. Diuen que hi ha passa de galteres. En conten cada cosa, dels teus veïns! Etc.
- usant els pronoms indefinits hom, un, un hom. Hom construí el pont l'any trenta. Si un (o un hom) et demana un favor...
- usant la partícula es (o se), equivalent a hom, amb verbs intransitius o copulatius, tractant-los com si fossin pronominals: Avui dia es viatja molt. Per aquest camí es va a la font. Es parla d'un cas curiós. Quan s'és jove... Quan s'arriba a quaranta anys, hom s'adona que...

2. PERSONALS (que designen el subjecte del verb), i els podem trobar:
a) EN VEU ACTIVA O DE SUBJECTE AGENT (quan el subjecte és el qui executa l'acció verbal): El mestre Pau Casals dirigia l'orquestra. En Miró va pintar aquests quadres. Resoldrem els problemes de mica en mica.
Val a dir que hi ha un tipus de construccions, actives gramatical- ment, però passives quant a 1ª intenció. Potser les podriem anomenar D'OBJECTE TEMATlTZAT  Exemples: L'orquestra la dirigia el mestre Pau Casals (= L'orquestra era dirigida pel mestre Pau Casals). Aquest quadre el va pintar en Miró (= Aquest quadre fou pintat per en Miró). Els problemes els resoldrem de mica en mica (= Els problemes seran resolts de mica en mica).
b) EN VEU PASSIVA O DE SUBJECTE PACIENT (en què el subjecte gramatical denota la persona o cosa sobre la qual recau l'acció del verb).
Aquest caràcter passiu -el qual, ben mirat, consisteix a amagar o deixar en segon terme l'agent del procés verbal i fixar-se més aviat en el procés mateix, en el seu resultat o en l'objecte que rep l'acció-, es pot aconseguir per diversos procediments:
- mitjançant l'ús del verb ésser (o ser) com a auxiliar seguit del participi del verb: L'orquestra era dirigida pel mestre Pau Casals. El pont fou construït l'any trenta.
- mitjançant l'ús de la partícula es (o se), amb verbs transitius, tractant-los com si fossin pronominals. Ex.: Es construí el pont amb materials molt bons. Aquesta roba es porta molt. Com es menja, això? Els problemes es resoldran de mica en mica. Els punts de vista que s'exposen aquí. Aquestes festes se celebren cada dos anys. Es veu un estel. Se sent soroll. Etc.
  

2. Segons la relació amb els complements.

Verbs copulatius o atributius : enllacen un atribut amb el subjecte.

La pel·lícula era entretinguda .
En Guillem, l'Anna i en Pau estan malalts .

Verbs transitius : porten complement directe.
Compro patates .
Llegeixo una novel·la .

Verbs intransitius : no porten complement directe.
Corren molt.
Parlaven del dèficit públic.

Verbs reflexius : l'acció recau sobre el qui la fa.
Ens pentinem a la moda.
No es renta mai les orelles.

Verbs pronominals : afegeixen un pronom de la mateixa persona que el subjecte.

Aquests dies m'he cansat molt.

Verbs recíprocs : l'acció és donada i rebuda pels mateixos que la fan.
Cada dia s'estimen més.
No ens hem escrit des de fa mesos.