El complement directe ( CD ) és el complement sobre el qual recau l'acció expressada pel verb; quan un verb és transitiu , sense CD no té un sentit complet. El CD pot estar format pels mots següents:

Els pronoms febles que poden substituir el complement directe són:

1a persona: em, ens.
2a persona: et, us .
3a persona: es , el, la els, les .
Complement directe indeterminat: en .
Complement directe neutre: ho .

•  Els verbs anomenats transitius no tenen un sentit complet per si mateixos i necessiten un complement per tenir un significat ple: el complement directe (CD) . Si algú diu veig, a aquest verb li falta el CD perquè tingui sentit:

Veig un avió !

El mateix passa amb els verbs de les frases següents:

Ha dit una mentida .
En Pere vol la moto .

Quan el verb no necessita el CD diem que és un verb intransitiu :

L'Anna dorm molt.
L'Emma corre cada dia dues hores.

Cal tenir en compte que molts verbs poden actuar com a transitius o intransitius, segons el sentit que vulguem expressar:

La Maria corre la marató . ( transitiu )
La Maria corre molt. ( intransitiu )
Menges malament. ( intransitiu )
Menja una poma . ( transitiu )

•  Sobre el CD recau directament l'acció, el fet, la circumstància, el moviment, l'activitat... que expressa el verb transitiu, i s'uneix al verb generalment sense cap mena de preposició . Per tant, no posarem la preposició a entre el verb i el CD :

La Gemma estima la Maria
La Gemma veu cada dia la Marta.
En Pau es mira aquella noia.

•  Pot fer de complement directe :

•  Un nom: Compro patates .
•  Un pronom: L' estimo.
•  Un SN: V eig el cotxe d'en Josep .
•  Una oració substantiva introduïda per la conjunció que : V ull que m'estimin .
•  Una oració d'infinitiu (introduïda o no per la preposició de ): L'Esteve intentava (d')ajudar-la .

Altres aspectes.

•  No podem elidir el CD d'una oració si no el substituïm pel pronom corresponent:

En Pere demana que callis.
En Pere ho demana.

Però no: “En Pere demana”, perquè no hi ha CD i la frase no té sentit complet.

•  Per reconèixer el CD pots passar la frase a veu passiva, de manera que el CD passi a ser el subjecte pacient , i el subjecte de l'oració, el complement agent :

Voto el president.
El president és votat per mi.
En Joan cada dia pentina la Neus.
La Neus cada dia és pentinada per en Joan.

Encara que el CD normalment no va introduït per cap preposició, en alguns casos sí que hi va:

• Quan el CD és un pronom personal fort:
T'estimo a tu .

• Davant els pronoms tothom , tots , totes i ningú :
Ahir us vaig mirar a tots .

• En oracions recíproques:
Es volien l'un a l'altre .

• S'aconsella posar la preposició a quan la frase pot resultar ambigua:
Qui va trobar a la Maria ? ( la frase Qui va trobar la Maria no permetria saber si la Maria és CD o subjecte )