|
LA CONJUGACIÓ VERBAL • Les conjugacions a) Regulars: es conjuguen segons uns verbs que es prenen com a models. 1a: Els verbs l'infinitiu dels quals acaba amb - ar : cantar, ruixar, apagar... 2a: Els verbs l'infinitiu dels quals acaba amb - er o - re : témer, perdre... 3a: Els verbs l'infinitiu dels quals acaba amb - ir : dormir, servir... b) Irregulars: no segueixen totalment la conjugació dels verbs model: anar, estar, ser, fer, tenir, dir, dur... Altres aspectes• Els verbs de la 1a conjugació són tots regulars, excepte anar i estar . • La majoria de verbs de la 2a conjugació són irregulars. • Els verbs dir i dur són de la 2a conjugació. • La majoria de verbs de la 3a conjugació són incoatius (afegeixen l'increment -eix- en els presents). Cal vigilar, però, de no conjugar com a incoatius els verbs que no ho són. Així, es conjuguen amb la forma pura i, per tant, no són incoatius els verbs següents: ajupir-se ? jo m'ajupo Poden conjugar-se en la forma pura i en la incoativa els verbs: • Encara que en el llenguatge oral es faci la concordança entre el verb haver - hi i el complement directe, en el llenguatge escrit la normativa recomana no fer-la. Hi havia cotxes mal aparcats. ( no : “Hi havien” cotxes mal aparcats) 6. Els verbs caure, marxar i callar no són pronominals. El gat va caure al pou. ( no : El gat “es va caure” al pou.
El temps verbals
Els temps verbals situen l'acció verbal en el temps. Són: passat o pretèrit (abans), present (ara) i futur (després). • Presents indicatiu: jo canto • Presents Passats indicatiu: subjuntiu: • futurs indicatiu: • condicionals Els temps verbals els classifiquem en simples i compostos . Els simples només tenen una forma verbal ( canto, miraré ) i els compostos es formen amb el verb auxiliar haver i el participi del verb que es conjuga: he jugat, havia pensat, hauria cregut... A més, hi ha la forma perifràstica , que es construeix amb el verb anar i l'infinitiu del verb que es conjuga: vaig comprar, vaig fer... Els temps verbals es poden classificar en perfectius i imperfectius : – Els temps amb aspecte perfectiu expressen una acció començada i acabada. he menjat, vaig pensar, havia fet, hauré estudiat... – Els temps amb aspecte imperfectiu expressen una acció començada, però no acabada. menjava, treballo, cantaré... . El present Hem de diferenciar entre: – present habitual , que indica que l'acció expressada pel verb es dóna habitualment. Treballa a Manresa. – present històric , que es refereix a fets passats, però traslladant-nos a aquell moment. Felip V entra a Catalunya. – present futur , que expressa una acció futura. Demà es casa la Maria. 2. El passat o pretèrit El pretèrit indefinit expressa una acció passada en un temps no acabat.
El pretèrit perfet perifràstic expressa una acció passada en un temps acabat.
El pretèrit perfet perifràstic i el pretèrit perfet simple expressen exactament el mateix temps i el seu ús varia segons les zones i segons els registres. El conferenciant s'adreçà al públic en francès. es va adreçar
1. En el mode indicatiu les terminacions dels pretèrits simples són: 1a 2a 3a cant ava tem ies dorm ia 2. En el mode subjuntiu els pretèrits es formen afegint al radical del verb les terminacions següents: -és / -ís 1a 2a 3a passeg és prengu essis dorm ís L'ús dels temps verbals El temps del verb de l'oració subordinada depèn del temps del verb de l'oració principal. Tingues en compte les combinacions següents:
• La combinació del condicional simple (oració principal) amb imperfet d'indicatiu (oració subordinada), encara que no sigui gaire usual també és correcta. Si llegies el diari, estaries informat. • Les oracions subordinades condicionals es construeixen amb l'imperfet o el plusquamperfet de subjuntiu:
Recorda que a les oracions condicionals construïdes amb temps compost, el temps que cal usar a l'oració principal és el condicional compost i no pas el plusquamperfet de subjuntiu. Seria, per tant, incorrecta la frase: Si haguessis estudiat , “haguessis tret” bona nota. La correcta seria: Si haguessis estudiat , hauries tret bona nota. |