Un diftong és la successió, dins una mateixa síl·laba, d’una vocal, en posició de nucli sil·làbic, i d’una consonant gradual, en posició de marge ([j] o [w], que són representades, respectivament, per les grafies vocàliques i i u): reina, iogurt. Un diftong és creixent quan la consonant gradual precedeix el nucli vocàlic: gual, iode. En canvi, és decreixent quan la consonant gradual segueix el nucli vocàlic: aire, auca. Quan una vocal és precedida i seguida d’una consonant gradual i tots tres segments s’integren en la mateixa síl·laba, ens trobem davant un triftong: creieu, Alguaire, guaitar, adeqüeu.

ELS DIFTONGS DECREIXENTS

Com a regla general, la i i la u tendeixen a formar diftong decreixent amb la vocal que les precedeix ).

Estructura Exemples
vocal + [j] en síl·laba tònica: aigua, eina, feina, reina, almoina, buit, Ardanui
vocal + [j] en síl·laba àtona: aigüera, Aitona, feiner, almoiner, buidar
vocal + [w] en síl·laba tònica: blau, peu, creu, coure, Olocau, pou, lluu
vocal + [w] en síl·laba àtona: gaudir, creuràs, ciutat, ciutadà, Riumors, Òrrius, couràs

El diftong [uw] àton és quasi inexistent. En baleàric apareix en formes de primera persona com ara suu (de suar). En el català central, formes com ara mourà o roureda no es realitzen normalment amb el diftong àton [uw] sinó amb el diftong [ow] (m[ou]rà, r[ow]reda), i més esporàdicament amb el diftong dissimilat [´w] (m[´w]rà, r[´w]reda) o simplement amb simplificació en [u] (m[u]rà, r[u]reda). També es tendeix a simplificar en [u] el diftong tònic de les formes verbals duus, duu, lluus i lluu dels verbs dur i lluir.
En el domini del mot, el diftong [ij] únicament existeix en baleàric en determinades formes de primera persona del present d’indicatiu (estudii, confii) i en uns pocs mots (mustii i novii).
Els diftongs amb els grups ui són decreixents en el català general, però creixents en parlars valencians: buit ([wi]), cuinar ([wi]).

En síl·laba tònica, no formen diftong la i i la u precedides d’una vocal no alta en els contextos següents:

a) La i o la u d’un mot derivat és tònica en el mot primitiu: veïnat (format a partir de veí), païdor (a partir de pair), traïció (a partir de trair), raïmet (a partir de raïm).
b) La primera vocal pertany al radical d’una forma verbal conjugada i la segona, a la desinència: obeirem, trairien; estudiï, creï (però en baleàric: estudii, crei).
c) La primera vocal pertany al prefix i la segona, al radical: contraindicar, infrautilització, reintegrar.
d ) La primera vocal pertany al radical àton i la segona, a un sufix derivatiu: hebraïtzant, heroïcitat, continuïtat.
e) En topònims com ara Cruïlles, Montjuïc, Sanaüja, Talteüll.

Pel que fa al context de la lletra d, és interessant remarcar el contrast que es produeix entre la pronúncia amb hiat i amb diftong en mots de la mateixa família: circuir/circuit, fluïdesa/fluid, país/paisatge, proteïforme/proteic, heroïcitat/heroic, hebraïtzant/hebraic, trapezoïdal/trapezoide. El primer mot de cada parella presenta radical àton i es pronuncia amb hiat, mentre que el segon presenta radical tònic i es pronuncia amb diftong.

ELS DIFTONGS CREIXENTS

Els diftongs creixents presenten més restriccions que no pas els decreixents. D’una manera general, la i i la u es pronuncien com a consonants graduals en els contextos següents

a) La u és precedida de consonant velar i seguida de vocal. No hi ha diftong, tanmateix, en mots com ara cua, cuota i vàcua, grafiats amb c per tal de marcar l’existència d’un hiat.
b) La i o la u es troben entre vocals.
c) La i es troba en posició inicial de mot.

Estructura Exemples
consonant velar + [w] + vocal: Alaquàs, pasqua, quatre, qüestió, quota, guant, Guardamar, aigua, llengües
vocal + [j] + vocal: Gaià, joier, creia, joia, reialesa, joieria
vocal + [w] + vocal: cauen, mouen, Alfauir, peuot, estiuejar, encauarem
#[j] + vocal: iaia, iambe, ianqui, Iàtova, iode, iogurt, hiena

En diversos parlars orientals es tendeix, col·loquialment, a absorbir la gradual dels diftongs precedits de velar o a monoftongar-los: aiga (o aigo). En tots aquests casos, però, cal pronunciar el diftong.