<%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%> estsubj

ESTRUCTURA DEL SUBJECTE

•  El subjecte d'una oració designa la persona o la cosa a la qual s'atribueix el predicat, és a dir, l'acció expressada pel verb.

En Joan estudia.
Els nens ja dormen.

 

Poden fer de subjecte d'una oració

exemples

un pronom

Nosaltres estudiàvem física.

un nom

Nena, vine!

un SN

Les classes de BUP estan molt plenes.

un SN coordinat

Aquelles sabates negres i la faldilla llarga fan conjunt.

una oració d'infinitiu

Cantar bé no és fàcil.

una oració substantiva

Que sigui lent no vol dir que sigui ruc.

•  El subjecte sempre concorda amb el verb en persona i nombre:

Jo menj o pomes.
Ells menge n peres.

Altres aspectes

•  L'ordre usual d'una frase és subjecte-predicat :

La Maria escriu cartes
subjecte predicat

Però, de vegades, invertim l'ordre i col·loquem una coma per marcar aquest canvi d'ordre:

Escriu cartes , la Maria
predicat subjecte

A les frases imperatives, el verb i el subjecte solen anar separats, també, per una coma:

Nens, veniu!

•  En una frase podem trobar el subjecte elidit quan ja sabem quin és pel context o, senzillament, quan no n'hi ha, com passa amb els verbs impersonals:

Plou molt ( impersonal )
Últimament em marejo molt ( elidit : jo)

•  El subjecte no admet cap preposició, llevat de la preposició entre .

Entre tu i jo solucionarem el problema.

•  El subjecte no es pot substituir quasi mai per un pronom. Quan sí que es pot, ho fem amb el pronom en :

Aquest any, de maduixes en surten moltes.
(Aquest any surten moltes maduixes )