La localització industrial: les colònies tèxtils
Les fàbriques catalanes es van ubicar, segons l'energia emprada, a la ciutat o al costat dels rius. A les immergides en el teixit urbà —que van utilitzar essencialment l'energia del vapor —, les relacions que van establir els obrers i els empresaris no van anar més enllà de les d'una senzilla relació laboral; mentre que les segones —anomenades colònies—, consumidores d'energia hidràulica, van vertebrar un complex entrellat de dependència entre l'industrial i els treballadors que les van fer comparables a l'estructura feudal.
Les colònies, situades en un curs fluvial per aprofitar l'energia, comprenien un conjunt d'instal·lacions industrials que estaven aïllades dels nuclis de població. Aquestes instal·lacions estaven formades, a més de la fàbrica pròpiament dita, per l'escola, la botiga, l'església, els habitatges per als obrers i les infraestructures bàsiques que feien possible la utilització de l'energia, com la resclosa i el canal.

La condició obrera
Les condicions socials i de treball eren força carregoses: el propietari representava el paper de “pater familias”; a més de donar feina donava habitatge, subministrava aliments a través de la seva botiga, llogava els horts pertanyents a la colònia als obrers que volien treballar la terra en acabar la jornada laboral, educava els fills dels treballadors i oferia activitats d'esbarjo. L'amo controlava totalment els empleats de la colònia i aquests tenien l'obligació de treballar exclusivament per a l'empresa i hi havien de romandre indefinidament davant la impossibilitat de canviar de feina. Les dificultats per associar-se i per anar a la vaga i el control religiós i moral que es feia a través del capellà de la colònia han fet que molts historiadors les comparessin amb les relacions feudals medievals.

Localització de les colònies
Aquestes colònies fabrils que s'instal·laren a Catalunya al llarg dels rius Llobregat, Ter, Cardener, Fluvià i Freser, presentaren avantatges respecte a les fàbriques urbanes, com la gratuïtat de l'energia, mà d'obra més econòmica i dòcil, exempcions fiscals, etc.; però, malgrat aquests incentius, no pogueren competir amb les fàbriques estrangeres del mateix sector i els seus propietaris es veieren obligats a fer causa comuna amb els industrials del vapor a fi de demanar una política aranzelària de tipus proteccionista.
Del 1880 al 1928 van assolir milers de llocs de treball i un potencial energètic considerable, però els abusos derivats d'aquest sistema van provocar, en moltes d'aquestes colònies, un allunyament dels obrers i un trasvàs cap a altres llocs de treball.