<%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%> fornoper

LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

 

formes verbals

funció

dièresi

(vocal + ir )

irregularitat

- g -

infinitiu

substantiu

Parlar és bo.

mai no en duu

reduir, conduir...

no en té

poder, valer...

gerundi

adverbi

Treballa xiulant .

mai no en duu

introduint, obeint...

no en té

sabent, volent...

participi

adjectiu

Tinc la carn cuita .

sempre en duu

agraït, seduïda...

sovint en té

be g ut, cone g ut...

 

•  L' infinitiu dels verbs acaba amb - ar , - er o - re i - ir segons la conjugació a què pertanyen. Aquesta forma s'utilitza en el pretèrit perfet perifràstic:

vaig cant ar , vas tém er , va perd re , vam serv ir

•  L' infinitiu és el “nom” del verb i equival a un substantiu. El trobem formant oracions d'infinitiu i en les perífrasis verbals.

M'agrada regar. ( substantiu )
Preferiria escriure a màquina. ( oració )
Comença a ploure. ( perífrasi )

•  Les terminacions pròpies del gerundi són - ant , - ent i - int , les quals es corresponen amb les terminacions de cada conjugació:

cant ant , corr ent , dorm int

•  El gerundi és l'equivalent a un adverbi i el trobem en oracions subordinades i en perífrasis verbals.

Caminava pensant. ( adverbi )
Qui vols que et senti, parlant tan baix? ( oració )
Estic menjant un peix boníssim. ( perífrasi )

•  El participi equival a un adjectiu i apareix en oracions subordinades i en algunes perífrasis verbals:

T'he deixat la factura preparada. ( adjectiu )
Acabada aquesta feina me n'aniré a dinar. ( oració )
La porta ha quedat oberta. ( perífrasi )

•  Juntament amb el verb haver , el participi serveix per formar els temps compostos dels verbs:

he cantat, haurien pres, hagis dormit, havíem temut

Remarques sobre l'infinitiu

•  La - r final de l'infinitiu, tot i que normalment és muda, es pronuncia davant d'un pronom feble:

vaig fe r -ho, van canta r -li

•  Són incorrectes tots els infinitius acabats amb - guer (no s'ha de dir ni escriure “poguer”, “sapiguer”, “volguer”...).

•  Les formes d'infinitiu dels verbs de la 3a conjugació acabats amb vocal seguida de - ir no duen dièresi a la desinència verbal:

reduir, conduir...

•  Hi ha un cert nombre de verbs de la 2a conjugació que, per influència del castellà, es fan acabar amb - ir com si fossin de la 3a conjugació. Cal evitar aquest error en casos com:

combatre ( no : “combatir”)
incloure ( no : “incluir”)
ocórrer ( no : “ocorrir”)

Remarques sobre el gerundi

•  Els gerundis que acaben amb - guent són vulgarismes i no són correctes. Convé recordar els següents:

pod ent , vol ent , cab ent , sab ent , hav ent , val ent , ten int

•  Les formes de gerundi no duen mai dièresi a la terminació:

obeint, conduint...

•  La - t final del gerundi, tot i que normalment és muda i no es pronuncia, se sensibilitza davant d'un pronom feble:

anan t -hi, compran t -ho...

•  El gerundi expressa un temps simultani o anterior al del verb de l'acció principal. Se sap si se'n fa un ús adequat perquè es pot canviar de posició dins de la frase sense que el significat canviï.

 

podem dir

perquè diem

Entrava cant ant una cançó.

 

Van renunciar-hi deix ant de banda tota la resta.

Cant ant una cançó, entrava.

 

Deix ant de banda tota la resta, van renunciar-hi.

Remarques sobre el participi

•  Les formes del participi dels verbs de la 3a conjugació acabats amb vocal seguida de - ir sempre duen dièresi a la terminació:

condu ï t, redu ï t, redu ï da...

•  Es recomana fer concordar el participi quan el complement directe ha estat pronominalitzat per les formes la , els , les i en .

Ja he menjat la poma . ð Ja l'he menj ada .
He tramès les cartes . ð Les he tram eses .

Algunes formes irregulars de participi que cal tenir molt en compte són:

 

plaure ð plagut

seure ð segut

aparèixer ð aparegut

saber ð sabut

cabre ð cabut

viure ð viscut

créixer ð crescut

merèixer ð merescut

néixer ð nascut

vendre ð venut

pertànyer ð pertangut / pertanyut

plànyer ð planyut

cobrir ð cobert

establir ð establert

absoldre ð absolt

resoldre ð resolt

moldre ð mòlt

estrènyer ð estret

tòrcer ð tort

treure ð tret

escriure ð escrit

fer ð fet

respondre ð respost

pondre ð post

veure ð vist

dir ð dit

oferir ð ofert

suplir ð suplert

romandre ð romàs

ofendre ð ofès

prendre ð pres

atendre ð atès

encendre ð encès

fondre ð fos

cloure ð clos

empènyer ð empès

admetre ð admès

atènyer ð atès

imprimir ð imprès

obrir ð obert

morir ð mort

omplir ð omplert

Alguns infinitius de la 2a conjugació

(que erròniament solen fer-se acabats amb - ir com si fossin de la 3a conjugació)

admetre
combatre
concebre
debatre
decebre
descriure
difondre
emetre
excloure
incloure
inscriure
interrompre
ocórrer
ometre
percebre
pertànyer
rebatre
transcórrer