%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%>
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB
L' infinitiu dels verbs acaba amb - ar , - er o - re i - ir segons la conjugació a què pertanyen. Aquesta forma s'utilitza en el pretèrit perfet perifràstic: vaig cant ar , vas tém er , va perd re , vam serv ir L' infinitiu és el “nom” del verb i equival a un substantiu. El trobem formant oracions d'infinitiu i en les perífrasis verbals. M'agrada regar. ( substantiu ) Les terminacions pròpies del gerundi són - ant , - ent i - int , les quals es corresponen amb les terminacions de cada conjugació: cant ant , corr ent , dorm int El gerundi és l'equivalent a un adverbi i el trobem en oracions subordinades i en perífrasis verbals. Caminava pensant. ( adverbi ) El participi equival a un adjectiu i apareix en oracions subordinades i en algunes perífrasis verbals: T'he deixat la factura preparada. ( adjectiu ) Juntament amb el verb haver , el participi serveix per formar els temps compostos dels verbs: he cantat, haurien pres, hagis dormit, havíem temut Remarques sobre l'infinitiu La - r final de l'infinitiu, tot i que normalment és muda, es pronuncia davant d'un pronom feble: vaig fe r -ho, van canta r -li Són incorrectes tots els infinitius acabats amb - guer (no s'ha de dir ni escriure “poguer”, “sapiguer”, “volguer”...). Les formes d'infinitiu dels verbs de la 3a conjugació acabats amb vocal seguida de - ir no duen dièresi a la desinència verbal: reduir, conduir... Hi ha un cert nombre de verbs de la 2a conjugació que, per influència del castellà, es fan acabar amb - ir com si fossin de la 3a conjugació. Cal evitar aquest error en casos com: combatre ( no : “combatir”) Remarques sobre el gerundi Els gerundis que acaben amb - guent són vulgarismes i no són correctes. Convé recordar els següents: pod ent , vol ent , cab ent , sab ent , hav ent , val ent , ten int Les formes de gerundi no duen mai dièresi a la terminació: obeint, conduint... La - t final del gerundi, tot i que normalment és muda i no es pronuncia, se sensibilitza davant d'un pronom feble: anan t -hi, compran t -ho... El gerundi expressa un temps simultani o anterior al del verb de l'acció principal. Se sap si se'n fa un ús adequat perquè es pot canviar de posició dins de la frase sense que el significat canviï.
Remarques sobre el participi Les formes del participi dels verbs de la 3a conjugació acabats amb vocal seguida de - ir sempre duen dièresi a la terminació: condu ï t, redu ï t, redu ï da... Es recomana fer concordar el participi quan el complement directe ha estat pronominalitzat per les formes la , els , les i en . Ja he menjat la poma . ð Ja l'he menj ada . Algunes formes irregulars de participi que cal tenir molt en compte són:
Alguns infinitius de la 2a conjugació (que erròniament solen fer-se acabats amb - ir com si fossin de la 3a conjugació) admetre
|