EL LLENGUATGE HUMÀ. FUNCIONS DEL LLENGUATGE

Tot i que a vegades es parla de llenguatge dels animals, per exemple els crits dels micos o la dansa de les abelles, el llenguatge pròpiament dit és exclusiu de l'ésser humà, perquè acumula una sèrie de característiques que no s'han trobat juntes en cap altra espècie.
La primera d'elles és la possibilitat d'establir comunicació. Un emissor expressa un missatge i la resposta del receptor altera els propers missatges.
La més evident és potser la capacitat de referir-se a realitats allunyades en el temps i l'espai del moment comunicatiu o fins i a tot de referir-se a realitats no existents. Aquest fet permet l'abstracció. Per això es diu que el llenguatge usa símbols.
La tercera és que no està lligada a cap òrgan o necessitat concreta, sinó que hi intervenen molts factors. Per aquest motiu hi ha tanta varietat de missatges possibles, a diferència del repertori limitat dels senyals animals. La doble articulació permet la infinitud de missatges en l'home: només ha d'aprendre un inventari curt de signes i les seves regles de combinació per comunicar-se en qualsevol situació.
Per últim, el llenguatge humà es plasma en una llengua que s'aprén a la infància, ningú neix sabent cap idioma, a diferència dels animals. L'enorme variabilitat lingüística n'és una prova evident.
Jakobson va analitzar les funcions bàsiques de la comunicació, i per tant també del llenguatge:

• Funció referencial: Aludir al context on té lloc la comunicació. La mateixa expressió en un context diferent canvia de significat . Per exemple: "deixa-ho aquí", segons de què es parli canvien els referents del "ho" i del "aquí".
• Funció expressiva: Comunicar una idea, sentiment o sensació que té l'emissor, fer partíceps als altres dels propis pensaments
• Funció conativa: Aconseguir un efecte determinat per part del receptor (per exemple, els precs, les preguntes....)
• Funció fàtica: Cridar l'atenció del receptor, començar o restablir la comunicació
• Funció metalingüística: Parlar sobre el propi llenguatge
• Funció poètica: Embellir el missatge, com passa a la literatura.