ELS GÈNERES LÍRICS

ALBA .- Gènere líric de la poesia trobadoresca. Descriu els sentiments dels amants que s'han de separar a trenc d'alba, després d'haver passat la nit junts.
ALBADA .- Poema que expressa sentiments relacionats amb l'arribada del nou dia. De caràcter popular.
BALADA .- Gènere líric de la poesia medieval d'origen popular, conreat pels trobadors i pels poetes medievals catalans. El seu nom fa referència al fet que es tracta d'una poesia per ser cantada i ballada. No tenia un contingut temàtic concret. Durant el romanticisme la balada donà nom a una composició narrativa de caràcter melangiós de tema llegendari o fantàstic.
CANÇÓ .- Gènere trobadoresc i composició lírica, generalment de tema amorós, de tradició antiga. La cançó popular, lligada a la música i a una estrofa lliure presenta una temàtica molt variada. Els trobadors van convertir-la en el vehicle poètico-amorós de la poesia culta. En la literatura catalana, la cançó culta, consta de 5,6 o 7 cobles de vuit versos decasíl.labs, amb una tornada de quatre versos, el darrer dels quals contenia el senyal. A partir de l'Edat Mitjana, el terme va ser substituït, en funció de la forma o el tema, per altres termes: madrigal, balada, etc.
CODOLADA .- Gènere de la poesia popular, amb versos heptasíl.labs apariats, encara avui ben viu a l'illa de Mallorca. També fa referència a una forma mètrica : tirada de versos formada per una sèrie d'apariats que alternen versos llargs (de vuit o de set síl.labes) i curts (de quatre).
DITIRAMBE .- Poema líric de to entusiasta. Composició poètica de caràcter dionisíac, inicialment en honor de Dionís/Bacus.
ÈGLOGA .- Composició poètica de tema amorós en què dos o més pastors o amants dialoguen, en un ambient bucòlic.
ELEGIA .- Composició lírica que expressa sentiments de dolor davant la desgràcia. El plany trobadoresc era un poema elegíac.
ENIGMA .- Obra en vers (també en prosa) que descriu alguna cosa metafòricament, de manera que resulta ser una endevinalla. EPIGRAMA .- Composició lírica breu que expressa un pensament enginyós, habitualment satíric.
EPITAFI .- Composició lírica breu, de caràcter seriós o satíric, l'objectiu de la qual és servir d'inscripció funerària. EPITALAMI .- Composició lírica, l'objectiu de la qual és cantar un casament.
GOIG .- Gènere poètic religiós de caràcter semipopular, de tema marià o hagiogràfic. Mètricament, són composicions de formalisme força rígid, normalment de versos heptasíl.labs amb aquesta estructura: entrada de quatre versos de rima encadenada (abab), entre cinc i vint-i- cinc estrofes de sis, set o vuit versos amb una retronxa que repeteix els dos darrers versos de l'entrada, a manera de refrany, i una tornada final formada per una quarteta que rima com l'entrada inicial i conté els dos versos de la retronxa. Es tracta d'un estrofisme molt semblant al de la dansa trobadoresca, de la qual deriva.
HIMNE .- Composició de la poesia clàssica grecollatina de to solemne, que expressa sentiments i ideals elevats: la pàtria, l'heroi, Déu. Era per ser cantat.
LÍRICA (GÈNERE LÍRIC) .- Gènere literari al qual pertanyen les obres en què el poeta expressa els seus sentiments i les seves íntimes conviccions.
MADRIGAL .- Composició lírica breu, generalment de tema amorós que, en els seus versos finals, recull el tema central.
NADALA .- Cançó popular, el tema de la qual és el naixement de Jesucrist o, més en general, qualsevol dels motius tradicionalment considerats nadalencs. D'estructura mètrica molt variada.
ODA .- Composició derivada de la poesia clàssica grecollatina. De to solemne, expressa sentiments i ideals elevats. El seu tema és religiós, heroic, amorós, o moral. PASTOREL.LA .- Gènere poètic, provinent de la lírica trobadoresca, molt semblant a l'ègloga. Aquí, però, el diàleg amorós el protagonitza una pastora i un cavaller, o el mateix poeta, que es troben al matí, i es clou amb la resposta, positiva o negativa, de la pastora.
PLANY .- Gènere de la poesia trobadoresca, el tema del qual era el lament fúnebre per la mort d'una persona.
SÀTIRA .- Composició lírica, l'objectiu de la qual és censurar i ridiculitzar vicis, defectes o simplement debilitats d'una persona o d'una col.lectivitat.
SIRVENTÈS .- Gènere de la poesia trobadoresca de tema divers, molt sovint de to satíric, d'atac i de denúncia.
VIROLAI .- Gènere poètico-musical francès (virelai), destinat a la dansa, que donà nom a una composició formada per una entrada i un conjunt d'estrofes amb refrany, de forma molt variada, que a Catalunya, se sol identificar amb el poema homònim de Verdaguer, malgrat que aquest no hi té res a veure formalment.