<%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%> gennar

ELS GÈNERES NARRATIUS

LA NARRATIVA

(NOTA: Pots completar els aspectes que aquí es tracten amb els explicats en l'apartat del text narratiu)

La narrativa és el gènere de les obres en les quals es relaten uns fets inventats o reinventats, desenvolupats en un espai i en un temps determinats, fets que parteixen d'una realitat concreta i que arriben als lectors a través del llibre. L'obra narrativa, posada a les nostres mans per a llegir-la, és el terreny on es desenvoluparà un “joc”. Per tal de menar-lo a bon fi, cal que entre els dos participants, l'autor i el lector, s'estableixi un acord tàcit: tots dos han de fer veure, han de fingir, que el que s'explica en el llibre és real. I això, tant si l'autor, mitjançant pròlegs, o com sigui, s'entesta a proclamar que es tracta d'una cosa verídica com falsa, ja que aquest és un dels paranys permesos pel mateix joc.

Perquè això s'esdevingui cal, però, que l'autor disposi estratègicament en el seu text unes peces, uns elements que justifiquin el “joc de la credibilitat”. Es tracta de tots aquells elements: personatges, llocs, coses que el lector es pugui imaginar com a reals. Que hi siguin més o menys abundants depèn del grau de sensació de realitat al qual aspiri el llibre

Els temes propis de la narració són els que estan relacionats d'una manera directa amb els aspectes bàsics i elementals de la vida i deriven de la posició de l'home dins un determinat context social. Així tenim: l'adaptació o inadaptació a aquest medi social; l'afany d'assolir-hi una posició econòmica, social o política més elevada; problemes religiosos, laborals, polítics, etc.

Els personatges poden ser: 1) arquetipus o personatges plans, és a dir, poc individualitzats, caracteritzats per uns pocs trets, generalment definits per la tradició i que no evolucionen al llarg de la narració; 2) personatges rodons, és a dir, personatges perfectament individualitzats i caracteritzats, ja sigui directament (a través del retrat o la descripció física i de l'etopeia o descripció del caràcter), o indirectament, a través de l'acció; solen evolucionar i canviar al llarg de l'obra. En la novel·la els personatges principals acostumen a ser personatges rodons, persones , és a dir, funcionen tal com es manifesten en l'àmbit social i tal com són en privat; d'aquesta manera apareixen la dissociació i el conflicte entre el personatge tal com és en la intimitat i tal com es manifesta davant el món exterior. Els centres bàsics on s'articula la creativitat del novel·lista són: l'anàlisi de les relacions humanes i la dels fenòmens històrics i socials.

En les obres narratives no hi ha coincidència entre autor i narrador. Identificar el qui explica amb el qui ha escrit és, lamentablement, un error molt estès i font d'una infinitat de tergiversacions i malentesos. El narrador és el descendent directe dels joglars dels cants heroics i de tots aquells que durant segles, arreu del món, han practicat l'art d'explicar rondalles, però que, en manifestar-se a través del llibre, no renuncia als mecanismes de la narració oral. Per això, encara que el llegim, tenim la sensació d'escoltar-lo. El narrador és una convenció, un artifici més d'entre tots els que fan possible que el text pugui esdevenir una obra d'art. Es tracta d'un artifici fonamental, ja que en tota obra narrativa el més important no és pas el “què” s'explica sinó “com” s'explica. El narrador ens dóna la perspectiva, el punt de vista des del qual ens hem de situar davant els fets narrats. Els tipus més generalitzats de narrador són els següents.

•  El narrador protagonista : El personatge principal, d'entre els que intervenen en els fets narrats, és el que, en primera persona, ens va parlant del que li passa o li ha passat. Exemple: La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.

•  El narrador personatge és un personatge que intervé, en un grau més o menys destacat, en els fets que explica. Exemple: Vint mil llegües de viatge submarí de Jules Verne o Bearn de Llorenç Villalonga.

•  El narrador testimoni : Es tracta d'un testimoni, més o menys directe, però no participant, en els fets que explica. Exemple: Lord Jim de Joseph Conrad o Jardí vora el mar de Mercè Rodoreda.

•  El narrador editor : Es tracta d'algú que fa veure que ha trobat en algun manuscrit o llibre rar l'explicació d'uns fets, els ha llegits i ens el narra, ens els explica, però no els transcriu literalment. Exemple: Don Quijote de la Mancha de Miguel de Cervantes o Els promesos d'Alessandro Manzoni.

•  El narrador omniscient : és el que no està implicat en els fets narrats, sinó que se'ls mira des d'una certa distància: els selecciona i els mostra; en alguns casos, fins i tot opina i participa. La forma pròpia d'expressió d'aquest tipus de narrador és en tercera persona. Exemple: Guerra i pau de Tolstoi o La febre d'or de Narcís Oller.

En un mateix text narratiu hi pot haver canvis de perspectiva pel que fa al narrador.

Pel que fa a la manera com es realitza una obra narrativa, els procediments més comuns són els següents.

•  El sumari narratiu : Es tracta d'una manera sintètica de referir-se als fets; de passar-hi lliscant, com una mena de resum.

•  L'escena immediata : Es tracta d'explicar els fets com si el lector els estigués veient, com si el que passa, la situació l'escena, tingués lloc davant d'ell. L'efecte aconseguit és de proximitat i immediatesa. En el sumari narratiu el narrador refereix, relata; en l'escena immediata, el narrador mostra. Ambdós són processos dinàmics; la seva funció és d'assabentar-nos de com s'esdevenen les coses.

•  La descripció : consisteix a dir-nos com són les soses: un personatge, un objecte, una casa, un ambient, un paisatge. A diferència dels altres dos procediments, la descripció és estàtica. Per tant, el seu ús en una obra narrativa significa un atur en el temps. En una obra narrativa, les descripcions hi poden ser més o menys abundants, i més o menys llargues: des d'un simple punt de referència fins a una meticulositat i precisió molt considerables. Això depèn sempre de la intenció de l'artista.

(NOTA: Aquí es pot afegir tot el que s'ha explicat en l'apartat del text descriptiu )

•  El diàleg : Es tracta de reproduir el que diuen els personatges amb un estil directe (sense els verbs dicendi ) o indirecte, inserint el text del diàleg dins el text de la narració a través dels verbs dicendi.

GÈNERES NARRATIUS

En la narrativa de ficció , la diferència entre tots tres gèneres (novel·la, conte, roman ) és en l'extensió de la història contada i en la complexitat de la seva trama: la novel·la és el gènere més extens i presenta una major complexitat, amb una estructura típica de plantejament, nus i desenllaç, mentre que el conte i el roman són més breus i se solen centrar en un sol conflicte (l'extensió del roman és més superior a la del conte però inferior a la de la novel·la. Els contes solen tenir una intenció de moralitzar o entretenir i els podem classificar en populars o folklòrics , de tradició oral, i literaris , més moderns i d'estructura semblant a la novel·la.

La narrativa tradicional arreplega les històries explicades oralment i anònimament: d'una banda, les rondalles i les faules (rondalles animalístiques), que utilitzen fórmules respectives mnemotècniques i incorporen elements fantàstics; de l'altra, les llegendes sobre personatges, objectes o llocs vinculats a l'imaginari popular; normalment destinades als infants, tenen una finalitat moralitzadora, fan serivir un llenguatge senzill a causa del seu caràcter real. Les llegendes són narracions que parteixen d'un fet històric real que ha estat reinterpretat, deformat i embellit per la imaginació popular amb elements inversemblants i meravellosos.

La narrativa de memòries i la narrativa històrica no es basen en històries inventades, sinó en fets reals recreats pels autors protagonistes dels fets o molt vinculats al protagonista: en el primer cas, com a testimonis directes; en el segon, com a testimonis externs. Expliquen fragments de la història col·lectiva des del punt de vista personal, humà, i utilitzen els recursos propis de la narrativa: esdeveniments, personatges, espai, temps, narrador, punt de vista, etc.