L'HUMANISME

Introducció

Si tota l'Edat Mitjana té com a característica definitòria el teocentrisme, aquest és encara més acusat a les acaballes de l'època. En uns moments de crisi com els de la Baixa Edat Mitjana, l'Església endureix la seva primacia sobre el pensament i la cultura del temps, i la baixa escolàstica serà qui li fornirà un corpus doctrinal únic i indiscutible de coneixement. Les escoles monacals i les universitats, tutelades directament per l'Església, seran els mantenidors del coneixement oficial; els tribunals eclesiàstics vetllaran per corregir les desviacions que atemptin contra aquest domini intel·lectual.
Malgrat tot, anava introduint-se en unes ments preclares un interès per l'home, que arribarà a formular-se com una alternativa filosòfica aplicable a tots els camps de la cultura: l'home com a mesura de tot. Concretament en el terreny de la filologia comencem a veure les primeres mostres d'Humanisme a la Itàlia quatrecentista, i Francesco Petrarca en serà el seu principal promotor i impulsor. Humanisme, en el camp filològic, volia dir un retorn als clàssics llatins i grecs. Els humanistes volen retornar a la llengua llatina el seu antic esplendor, ja que el deteriorament que ha experimentat la llengua de la cultura en l'Edat Mitjana ha provocat l'oblit i la mala interpretació del saber clàssic. Aquesta dignificació de la llengua llatina, que cal recordar que era l'habitual en els ambients de cultura, només es podrà aconseguir mitjançant l'estudi i la imitació dels qui foren mestres en les seves lletres, i aquests són els clàssics llatins. Es pot deduir a partir d'aquí que les lletres són el fonament de tota cultura, i els studia humanitatis l'únic mitjà per arribar a ser un humanista.
Cal tenir en compte, però, que els clàssics no foren pas oblidats a l'Edat Mitjana i l'interès pels clàssics no és pas sinònim d'Humanisme.
Itàlia fou el bressol de l'Humanisme en el segle XIV i en els segles següents continuà essent capdavantera del moviment entre tots els països que progressivament van acceptant aquesta nova mentalitat. Fora d'Itàlia les idees humanístiques es fan lloc sobretot a Avinyó, on hi havia establert la seva cort el papa, i a la cort de Carles el Savi a París.
Petrarca va alternar al llarg de la seva vida les estades a Avinyó i a Itàlia. A París, Carles el Savi propiciava una cort classicista, refinada culturalment, però no pas humanista en el seu sentit estricte.

L'esplendor cultural d'Itàlia, Avinyó, i París es nota ben aviat a Catalunya. Aquest afany de classicisme penetra de manera efectiva i per primera vegada a la Península a través de les relacions internacionals entre Catalunya i les corts italianes, francesa, i papal. Així, Pere III, mogut per aquest interès, organitza dintre de la cancelleria reial una oficina literària amb la finalitat que els seus escrivents traslladin al català totes les obres llatines que tinguin interès per al rei o per al príncep. El domini de la casa d'Aragó sobre Sicília primer, i sobre Sardenya i Nàpols després, sembla que hauria hagut d'oferir un camí fressat per introduir l'Humanisme a Catalunya; però tot i que en les Corts catalanes d'Itàlia hi havia humanistes italians de gran renom i que és comprovat que van tenir molt bones relacions amb cancellers catalans, aquests en tornar a Catalunya no aportaven les innovacions apreses a Itàlia i s'integraven altre cop a la tradició literària medieval.

Bernat Matge

Per sobre de qualsevol altre escriptor humanista de la Corona catalanoaragonesa, hi podem situar Bernat Metge. Tant és així que Francisco Rico afirma que en realitat «La idea de l'humanisme català es va pensar fonamentalment com un marc per enquadrar-hi Bernat Metge» .

Bernat Metge va néixer entre 1340 i 1346; orfe de pare quan encara era infant, la seva mare va casar-se amb el protonotari de la cancelleria reial Ferrer Sayol. El seu padrastre l'introdueix, ja de ben jove, a la cancelleria com a ajudant de registre de la reina Elionor, muller de Pere III. Gràcies doncs a Ferrer Sayol, Bernat Metge pot introduir-se en aquest estament que tenia en la cultura el seu poder; i potser també gràcies a ell adquirirà una decantació especial cap als autors clàssics. Morta Elionor, Bernat entra al servei de l'infant Joan. És important aquest fet perquè els dos eren més o menys de la mateixa edat, i un càrrec de tanta confiança es podrà perllongar quan l'infant passi a ser rei. Així trobem que Ferrer Sayol és l'home de confiança de Pere III i el seu fillastre Bernat Metge serà també l'home de confiança del futur rei Joan I. Bernat Metge comença la seva obra literària en temps encara del rei Pere, però les seves primeres incursions en el món literari són encara ben medievals. El 1387 Joan I és coronat rei i Bernat Metge és nomenat escrivà del rei. Un any més tard comencen a venir els primers problemes, ja que a les corts de Montsó s'havia de discutir sobre les acusacions d'escàndol públic i malversacions que el poble feia als oficials del rei. Per si fos poc, l'any següent Bernat d'Armanyac envaeix Catalunya, i els rumors acusen també de complicitat els oficials del rei. Les dificultats, si bé no alteren la situació oficial de Bernat Metge, posen en dubte la seva actuació; i és a partir d'aquí que Bernat Metge utilitzarà en benefici propi els dots de literat excel·lent per poder a través de les seves obres deslliurar-se de qualsevol responsabilitat en els afers que se li imputaven. Recorrerà als clàssics no sols a la recerca d'un estil elegant, sinó també per trobar-hi temes i arguments per a les seves finalitats personals.
El 1396 el rei moria misteriosament a Foixà, mentre caçava. Bernat Metge és acusat, amb altres oficials, de la mort del rei entre altres coses no tan greus. Seguint l'experiència de les altres vegades que havia estat acusat, recorre a la literatura i, aquest cop, malgrat la importància de les acusacions, de la seva defensa sortirà una obra mestra: Lo Somni .
De nou Bernat Metge és absolt, i Martí I no triga gaire a restituir-lo a la cancelleria. A partir d'ara Bernat Metge complirà el seu deure d'una manera estricta, no farà tripijocs polítics, però tampoc no escriurà cap altra obra.
L'obra de Bernat Metge evoluciona en vida de l'autor des de posicions medievals fins a la introducció d'importants elements humanistes. Per altra part haurem de tenir en compte no sols la maduresa de l'autor, sinó també si l'obra és en vers o en prosa, ja que el vers és més refractari a les innovacions.

El llibre de Fortuna e Prudència és una obra en vers, de caire narratiu, escrit en forma de noves rimades. Es tracta d'un viatge fantàstic a un món imaginari i al·legòric, del mateix tipus que La faula de Guillem de Torroella. La llengua encara és una barreja de català i occità, igual que en totes les obres del mateix gènere
Entre les primeres obres destaca una altra composició en vers: el Sermó . És una paròdia dels sermons moralitzadors de l'època, però d'aquests en fa servir el patró per a fer-ne més eficaç la sàtira. A part de la burla constant de les dones, dels clergues, dels bons costums, dóna consells sobre l'art de triomfar i d'altres de càustics i desvergonyits. És escrit en codolada, cosa que l'assimila a tota una tradició burlesca i materialista, que té les seves arrels en els fabliaux medievals. La primera obra important de Bernat Metge, tant pel seu estil refinat com pels seus objectius personals i pel seu gust i influències literàries, és la Història de Valter e Griselda . Bernat Metge fou acusat davant del rei d'alguns delictes, i ell molt hàbilment tramet a una dama de la cort la traducció de Griseldis de Petrarca. L'obra narra la història de Griselda, que, per les virtuts de paciència, obediència i amor, aconsegueix de sortir triomfant de múltiples proves a les quals és sotmesa. Bernat Metge intenta establir un paral·lel entre ell i Griselda, entre les seves acusacions i les que sofreix ella, i proposa un final per a Griselda que per lògica ha de ser paral·lel al seu.

Lo Somni és una obra mestra per la seva perfecta estructura, per la seva alta qualitat d'estil, i per la sàvia utilització de les fonts. Lo Somni representa un trencament en el gènere novel·lístic català basat en els romans francesos, però manté alguns aspectes estilístics, sobretot en els diàlegs, que ja havien estat abandonats per Bernat Metge en L' Apologia .
La finalitat estricta de Lo Somni és convèncer Martí l'Humà que l'escriptor és aliè a les acusacions que contra ell han estat fetes; tot en l'obra se sotmetrà a aquest propòsit. En ella es descarrega de les responsabilitats tant d'ordre físic com moral en la mort de Joan I. Ressalta de manera especial alguns aspectes religiosos, com l'abandonament del seu escepticisme per la intercessió del rei difunt, perquè el destinatari de l'obra, Martí I, era molt catòlic. Fa un abrandat elogi de les reines catalanes, per provocar la seva intercessió. Nega que fos partidari del comte de Foix, que tenia pretensions sobre Catalunya. El sotmetiment de l'obra als propòsits de Bernat Metge no representa, amb tot, que aquest renunciï a les seves conviccions; la subtilitat estilística mantindrà íntegres les seves idees. L'argument de Lo Somni no és pas gaire original; es tracta d'un viatge oníric que fa l'autor a l'altre món. En somnis se li apareix el rei Joan I, que havia mort feia poc, i manté un diàleg amb Bernat Metge sobre quatre temes bàsics que formen els quatre llibres en què es divideix Lo Somni . El primer té com a tema fonamental la immortalitat de l'ànima. El segon presenta un diàleg sobre temes més mundans i més importants per a Bernat Metge; el rei és al purgatori i per tant se salvarà la seva ànima, el seu cos ha mort per voluntat divina i Déu va voler que el rei morís. Al final del diàleg li presenta els seus dos acompanyants, Orfeu i Tirèsies, que tenen per missió recordar al rei que havia pecat venialment per excessiva afecció a la música i a l'astrologia. El llibre tercer comença amb la descripció que fa Orfeu de la seva vida, després parla Tirèsies i el llibre acaba amb una forta invectiva d'aquest darrer contra les dones. En el llibre quart, Bernat Metge pren la paraula per replicar Tirèsies i fa una abrandada defensa de les dones, sobretot de les reines catalanes, i tot seguit fa una invectiva contra els defectes dels homes.
Les fonts que fa servir l'autor en la confecció de Lo Somni són diverses i repartides de manera desigual. Així, per exemple en ell llibre tercer presenta influències d'Ovidi, Virgili, i Boccaccio, sobretot de les obres Metamorfosis, Eneida i Corbaccio . L'estil de Lo Somni té per base una prosa elàstica que, tot i ser basada en construccions llatinitzants, no presenta ni les afectacions ni l'encarcarament propis d'altres autors amb gustos semblants. Els llatinismes són nombrosos, però triats, les transposicions i anàfores fan la prosa solemne que sovint alterna amb els tons emotius que provoquen els diàlegs curts. Recursos propis de la lírica donen també de vegades tocs poètics a la narració.