ELS INFIXOS

Anomenem infixos els elements intercalats entre el lexema i el sufix: pols-egu-era, herb-ol-ari, porc-at-er. En general, des del punt de vista del signifícat, l'infix no afegeix cap nova idea al mot derivat. Amb tot, el joc dels infixos permet a la llengua de tenir formes dobles amb diferents significats: ferrer (el qui talla ferro), ferreter (el qui té una ferreteria o comerç de ferro), carner ( vas sepulcral; cementiri; armari; gerra; piló), carnisser (el qui ven carn), o bé d'afegir alguns matisos als mots afectats: diminutius (adormissar-se, esquerdissar, plorinyar), augmentatius (escrídassar-se, picossada) pejoratius (bervotejar, xerrotejar). Vegem uns quants exemples dels principals infixos:

-eg- bonyegut, bordegàs, lladregada, polsegós, polseguera, esfilegassar, espetegar, espitregar, pedregam, punxegut, sorneguer, terregada, venteguera
-ic: ploricó, ploriquejar, porticó
-uc-: menjucar, pellucar
-ol-: rajolí, ratolí, enriolar-se, casolà, esmicolar, enrojolar-se, reviscolar, fredolic, herbolari, hortolà, escanyolit, escapolir-se
-al-: apegalós
-all-: agafallós, ceballut, ceballot, pigallós, rocallós, rondaller
-ell-: gotellada, granellut, solellós, solellada
-ill- branquilló, tronquilló
-oll-: patollar
-in-: plovinejar, aixafínar, engreixinar, clenxinar, emblanquinar, blanquinós, groguinós, calcinaire, calcinar
-an-: caganer, pixaner, costaner, cridaner, fartaner, juganer, ploraner
-on-: enllardonar, ensangonar, sangonent, torbonada, ratoner, embordonir-se, lladronejar, lladronera
-iny-: bassinyol, fontinyol, sastrinyol, traguinyol, casinyot, plorinyós, plorinyar, esgratinyar,
-any-: estireganyar, afiganyar
-ass-: allargassar-se, escridassar, esfilegassar, enfeinassat, enjogassat, vergassada, eguassada, eguasser, matusser, herbassar, terrassà
-iss-: endormissar-se, acarnissar-se, esclarissar-se, esplomissar, esquerdissar-se, capissar, aferrissar-se, empostissar, encrostissar-se, fugisser, carnisser, roquissar, fanguissar, pobrissalla, pobrissó, plomissall, borrissol, borrissó, madrissó, arbrissó, groguissó, encanyissada, coïssor
-oss-: espicossar, matossar, picossada
-uss-: escanyussar-se, embarbussar-se, cantussejar
-ar-: bafarada, cagarada, esclatarada, flamarada, fumarada, canterella, contarella, penjarella, tombarella, penjarella, escombraria, llargarut, ballaruga, fullaraca, passarel·la, cagarel·la, viaranys, vagarejar, vagarívol, vagarós
-er-: aleró, caperó, caperutxa, bosquerol, camperol, pagerol, porquerol, tenderol, torterol, geperut, boterut, alterós, esquellerinc, pellerofa, salzereda
-arr-: becarrada, testarrada, testarrut, caparrut, caparró, caparràs, caparrada, encaparrar, panxarrut, pontarró, xicarró, llogarret, esbojarrat, espetarregar
-at-: amagatall, cervatell, corbató, llebrató, llobató, llobatera, pegatera, boscater, llogater, peixater, pescater, porcater, vinyater, vinater, llenyater, llenyataire, vilatà, lleidatà, vigatà, vagatiu
-et-: pelleter, cuireter, palleter, roqueter, roquetam, clavetaire, bosquetà, pobletà, bufetada, corretatge, pobretalla, clavetejar, voletejar, esvalotegar
-ot-: amargotejar, barbotejar, balbotejar, bevotejar, manotejar, menjotejar, parlotejar, xerrotejar, treballotejar; calçotets
-atx-: esprimatxat
-itx-: magritxol, ramitxó
-isc-: nevisquejar, plovisquejar, dormisquejar, endormiscar-se, enamoriscar-se, lle fiscós
-usc-: pedruscada, pedruscall.