LA LITERATURA A L'EDAT MITJANA

L'edat mitjana va des de la caiguda de l'Imperi romà (segle V) fins al Renaixement (segle XVI). Durant aquest període dilatat es desenvolupà, sobretot, una important literatura en llatí, que fou l'element identificador d'un conjunt de països europeus que van ser intensament romanitzats. Des de la segona meitat del segle XII apareixen mostres de prosa catalana, com el fragment de la versió del Forum iudicum i les Homilies d'Organyà , interessantíssimes mostres de català primitiu, en les quals, de tant en tant, s'observa una clara intenció literària, però llur valor primordial és la lingüística

Cal tenir en compte el paper bàsic que l'església tenia en aquesta època, el món de la qual gira al voltant de la religió i de Déu (teocentrisme). Els eclesiàstics tenen el patrimoni de la cultura. La societat feudal està fonamentada en els oratores (els qui resen: clergues), els bellatores (els guerrers) i els laboratores (els que treballen: camperols, artesans, etc.) Aquesta societat tan jerarquitzada ens orienta envers el plantejament de tres tipus de literatura, una per a cada àmbit social: la religiosa o didàctica, la cavalleresca i la popular.

El poble devia mostrar preferència per llargues narracions en vers sobre fets històrics en forma de cançons de gesta (com atesten les prosificacions incloses en les cròniques i l'onomàstica èpica, prou freqüent entre catalans) i per breus cançons populars. El poble també devia cantar peces de tipus amorós o religiós, peces conservades en texts del s XIII, compostes per clergues amb la finalitat de mantenir la devoció popular.

D'altra banda les corts feudals també es converteixen en centres productors i difusors d'una literatura cortesana. A Catalunya durant el segle XIV el rei Pere el Cerimoniós reorganitza l'anomenada Cancelleria Reial, formada per un conjunt de secretaris que van establir una llengua uniformada.

A partir del segle XII la ciutat comença a convertir-se en un espai de gran activitat econòmica i experimenta un augment demogràfic considerable. Aquest panorama facilita el desenvolupament d'una burgesia. Aquesta nova classe social conrea i consumeix una nova literatura, que tindrà una gran empenta amb la implantació de la impremta.