LA COMUNICACIÓ NO VERBAL

El codi no verbal és el conjunt de manifesta­cions no lingüístiques que participen en la transmissió d'un missatge tot acomplint una funció comunicativa. Gestos, mirades, veus... formen part de l'univers de signes que els parlants, ara codificant, com a emissors, ara descodificant, com a receptors, vehiculen en les emissions verbals: un arronsament d'espatlles indica indiferència o ignorància; uns ulls molt oberts, gran atenció o temor; ràpides mirades al rellot­ge, pressa i desig d'acabament de la comunicació. Un somriure amable inspira confiança; un somriure burleta, suspicàcia; un somriure fred, distància. Tots aquests signes, transmesos a partir d'un o altre dels quatre sentits (auditiu, visual, olfacliu i tàctil), organitzats com a sistema i compartits per la comunitat, constitueixen un codi de comunicació: el codi no verbal. L'abast del component no verbal en la comunicació és alt: es considera que un 55% d'intormació es transmet via signes no verbals i un 45% es condueix per mitjá de signes lingüístics. De fet, ambdós codis, verbal i no verbal, conflueixen de forma interactiva en el discurs oral amb una única finalitat: la comunicació. Els signes comunicatius que es manifesten en la conducta no verbal són: els movi­ments del cos, el físic, la veu i l'espai.