FENÒMENS MÈTRICS

ELISIÓ .- és la supressió de la vocal àtona (a o e) quan entra en contacte amb una altra vocal en l'interior d'un vers. D'aquesta manera, dues síl.labes gramaticals esdevenen una única síl.laba mètrica.

ENCAVALLAMENT .- Es produeix quan l'estructura sintàctica de la frase no coincideix amb el final del vers, de manera que continua en el vers segnent. Habitualment força una lectura de ritme més ràpid. De vegades, l'encavallament es produeix en relació al límit dels hemistiquis.

CESURA .- Pausa mètrica que divideix el vers en dues parts anomenades hemistiquis.

DIÈRESI .- En la seva accepció mètrica, consisteix a trencar un diftong per tal de conseguir una síl.laba més en el recompte sil.làbic. Fònicament, s'aconsegueix pronunciant com dues síl.labes diferents la vocal i la semivocal del diftong.

HEMISTIQUI .- Cadascuna de les parts d'un vers que ha estat migpartit per la cesura.

HIAT .- Pronuncuació separada de dues vocals de distint so que entren en contacte en el vers: la darrera d'una paraula i la primera de la segnent.

ISOMÈTRIC .- Veg. Isosil.làbic.

ISOSIL.LÀBIC .- Referit als versos d'un poema quan tenen igual número de síl.labes. Quan, al contrari, tenen diferent número de síl.labes parlem de versos anisosil.làbics.

METRE .- Mesura (número de síl.labes) d'un vers.

MÈTRICA .- Conjunt de regles relatives a la mesura dels veros (el metre) i a les estrofes.

RECOMPTE DE VERSOS .- Operació per establir el metre dels versos. Cal tenir present que el número de síl.labes mètriques no ha de coincidir necessàriament amb el número de síl.labes gramaticals. En funció del tipus de vers que ha estat considerat com a patró per al recompte (el masculí/agut o el femení/pla), les literatures romàniques n'ofererixen dos models: la basada en el vers femení, com la castellana i la italiana, que compten fins la síl.laba àtona que segueix a l'última tònica (així el vers agut serà comptat amb una síl.laba més i l'esdrúixol amb una de menys), i la basada en el vers masculí, com la catalana i la francesa, que compten fins l'última síl.laba tònica i ignoren totes les que la segueixin (així el vers pla serà comptat amb una síl.laba menys i l'esdrúixol amb dues).

RITME .- Repetició d'un mateix fenòmen de manera regular. En la poesia, el ritme s'aconsegueix mitjançant la rima, el metre, les pauses i, sobretot, els accents.

SINALEFA .- Consisteix en la unió, fònica i mètrica, en una sola síl.laba, de la vocal final d'una paraula amb la inicial de la següent.

SINÈRESI .- És la unió forçada, a efectes mètrics, de dues vocals que no formen diftong en una sola síl.laba.

REBLE .- Paraula o frase totalment innecessària que ha estat utilitzada, només, per raons mètriques (per la rima o per ajustar el metre del vers).