<%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%> Documento sin título

ELS MORFEMES I ELS AFIXOS VERBALS

Les formes verbals simples flexionades poden tenir fins a quatre constituents morfològics diferents, que s'identifiquen, per aquest ordre, amb el radical , el morfema de conjugació , el morfema de temps i el morfema de persona . La forma cantàvem , per exemple, es pot segmentar com segueix:

cant + à + ve + m

El primer constituent s'identifica amb el radical, amb el constituent que aporta el significat lèxic del verb; el segon, amb el morfema de conjugació i, més concretament, amb la vocal temàtica a de la conjugació I ; el tercer, amb el morfema d'imperfet d'indicatiu, i el quart, amb el morfema de persona 4.

Aquests constituents se solen agrupar de dos en dos. El radical i l'afix de conjugació constitueixen el tema , o la base temàtica . Els afixos de temps i de persona, d'altra banda, constitueixen les desinències flexives i s'identifiquen amb els morfemes que tenen un comportament sintàctic: el morfema de persona, que reflecteix la concordança del verb amb el subjecte, i el morfema de temps, que està regit sovint per relacions sintàctiques com ara la subordinació (en el cas del mode) o la correlació de temps (en el cas del temps i l'aspecte).

 

Constituents morfològics de la forma verbal

Tema Desinència Radical cant
Vocal temàtica Temps Persona
à ve m

En alguns treballs fonamentalment descriptius i normatius, el morfema de conjugació s'agrupa amb les desinències flexives per tal de mostrar d'una manera clara els constituents més identificadors de cada forma verbal. En aquest cas, generalment, s'usa el terme terminació per a referir-se a aquest constituent integrat per tots els constituents morfològics diferents del radical.

Tanmateix, no tots els morfemes tenen realització fonètica, i, per tant, hi ha formes flexionades que no presenten marca de conjugació, o de temps, o de persona, o de cap d'aquestes categories. La forma cantava , per exemple, no té afix de persona; la forma cantem no té afix de temps; la forma cantin no té afix de conjugació, i la forma dorm no té cap afix i es redueix, per tant, al radical.

La manca d'afixos (o l'existència de morfemes sense realització fonètica) està motivada per les diferències de marcatge, ja que les categories funcionalment menys marcades són igualment aquelles que tendeixen a aparèixer sense marques formals.

Finalment, a l'hora d'estudiar els verbs segons llurs constituents morfològics, els podem classificar en verbs regulars i verbs irregulars