LA NARRATIVA MEDIEVAL

Les Cròniques

Les quatre grans cròniques, el millor conjunt historiogràfic de l'Europa medieval, narren fets contemporanis dels seus autors, o poc anteriors, contràriament a les d'alttres literatures, que es dediquen al passat llunyà.

Crònica o llibre dels Feits del rei en Jaume I : L'autor, Jaume I el Conqueridor, (Montpeller 1208 - València 1276), fou comte de Barcelona i rei d'Aragó (1213-1276), rei de València (1239-1276) i de Mallorca (1229-1276), fill de Pere I el Catòlic ¡ Maria de Montpeller. Encara que la paternitat del propi rei ha sigut discutida, actualment es considera que la intervenció del monarca en la seua redacció és principal, possiblement ajudat de col·laboradors i del seu mateix seguici personal. L'obra manifesta una voluntat de justificació dels actes del monarca, confirmada pel mateix caràcter autobiogràfic de l'obra. La conquesta de Mallorca va ser l'impuls que determinà la seua redacció, la crònica compren esdeveniments que comencen el 1208 i finalitzen el 1276. Es de subratllar a la crònica la marcada religiositat i bel·licositat del monarca que unides amb el to èpic donen un gran interès com a document històric ¡ literari. Els entesos han descobert les fonts joglaresques en alguns passatges, i al mateix temps la qualitat amb que els detalls de la vida quotidiana del monarca han sigut relatats.

Crònica de Bernat Desclot o Llibre del Rei en Pere d'Aragó : L'autor Bernat Desclot ocupà l'escrivania de la cúria de Gandia al 1282 i un any més tard fou nomenat tresorer reial, fins a la mort del rei (1287). Continuà amb Alfons II, el Liberal, amb el càrrec de cambrer reial, últim càrrec, doncs morí el 1287. L'objectiu de Desclot fou tractar les gestes dels reis de la corona catalanoaragonesa: Alfons I el Cast, Pere I el Catòlic, Jaume I el Conqueridor i Pere II eI Gran. Dedicant diferents atencions a cadascun d'ells. Així, la seva crònica tracta amb brevetat el regnat d'Alfons I el Cast, un poc més al de Pere I el Catòlic, augmentant, com era d'esperar amb la figura de Jaume II i atribuint la major importància i magnitud al regnat de Pere II el Gran; ajudant d'aquesta forma a ampliar la figura llegendària i simbòlica d'aquest monarca català. Les fonts documentals, populars i literaris de la crònica son unificats amb destresa per l'autor. Aquests tres materials aporten respectivament: la precisió i el rigor de la prosa de la Cancelleria reial pel que fa als documents; la frescor i vitalitat, pel que fa a la literatura popular; i en referir-nos als gèneres narratius i en vers de l'època, es a dir a les fonts literàries, un ric instrumental de tòpics i de recursos expressius. La data de redacció coincidí possiblement amb la conquesta de Sicília (1283) i tracta esdeveniments ocorreguts entre 1137 i 1285.

Crònica de Ramon Muntaner : L'autor, Ramon Muntaner, nasqué a Peralada el 1265. Participà amb 20 anys a la conquesta de Menorca, després en la lluita contra els francesos a Sicília i el 1300 en el setge a Messina, al costat de Roger de Flor, amb qui continuà l'expedició a Orient, amb el doble paper de guerrer i administrador. Als seixanta anys, a la seva Alqueria de València comença a redactar la Crònica, que acabaria tres anys més tard. Finalitzà l'agitada vida com a conseller reial i batlle d'Eivissa, on morí l'any 1336. Fou un dels grans cronistes europeus de l'Edat Mitjana. La crònica traspua una constant presència directa de l'autor, assemblant-se més a un llibre de memòries que no pas a un tractat d'història. Els quasi tres-cents capítols que compren la crònica comencen al naixement de Jaume II (1267) i finalitzen amb la mort d'aquest mateix rei i la coronació d'Alfons III el Benigne (1327). L'assagista J. Fuster escriu sobre Muntaner: Els seus informes, la seva confidència els seus reportatges, són els d'algú que es trobava dins l'esdeveniment, o molt a prop i també: No parla de si mateix sinó en la manera que és súbdit i només com a tal. I això significa al mateix temps que, per a Muntaner, la història - els fets i els relats dels fets - ha de ser, òbviament, una glorificació automàtica dels seus reis: de la Casa d'Aragó.

Crònica de Pere III el Cerimoniós : L'autor, Pere III, el Cerimoniós (Balaguer 1319 - Barcelona 1387), comte de Barcelona, Rei d'Aragó, de València, de Sardenya, rei de Mallorca (1343-1387), fill d'Alfons el Benigne i Teresa d'Entença. Aquesta és la quarta, en ordre, de les gran cròniques catalanes, feta per encàrrec del mateix Pere III, reflecteix fidelment el món del seu temps, recorrent tota la jerarquia social i relata esdeveniments situats entre el 1319 i el 1385.h5> E1 historiador J. Rubió ens diu: A part del seu valor com a font històrica contemporània(“) la crònica (del Cerimoniós), gràcies als documents que il·lustren com havien d'actuar els col·laboradors del rei, té una importància rellevant en la historiografia. no solament catalana, sinó de l'Edat Mitjana en general. Ens mostra de primera ma com es portava a terme la composició d 'una crònica oficial al segle XIV.