L'OBRA LITERÀRIA COM A MISSATGE
El terme literatura ve del llatí littera : lletra, traducció de la paraula grega grammatiké
Un altre ús del terme literatura es refereix a un conjunt de textos que inclouen, al costat de les d'imaginagió, obres d'història, teologia, filosofia i, fins i tot, ciències naturals, és a dir, un saber fixat transmès per escrit. A mitjans del segle XVIII el terme literatura limita el seu significat a les obres d'imaginació. El concepte es refereix a més a: 1) obres que normalment són objecte de lectura desinteressada, és a dir, que són llegides per pur plaer, sense finalitats pràctiques, i 2) la intenció de creació d'un llenguatge o estil.
Trets de les obres literàries :
Caràcter de ficció: Plató i el cristianisme criticaven que la literatura deia mentides.
Caràcter de creació d'un món inventat i exigència de coherència amb les lleis d'aquest món.
Funció poètica del llenguatge: el missatge es designa a si mateix; el llenguatge reclama l'atenció com a forma en ell i per ell mateix. Això implica un apartament dels usos habituals de la llengua.
En l'ordre semàntic la literatura es caracteritza per l'obscuritat, l'ambigüitat i la pluralitat de sentits.
Ús connotatiu del llenguatge.
Comunicació diferida: manca d'una circumstància comuna entre els interlocutors; el sentit que atribueix el lector no pot ser verificat i certificat com el veritable i original, corresponent a la intenció de l'autor.
Concepte de gènere literari : Agrupació d'obres literàries basada teòricament tant en la forma exterior (metre o estructura específics) com en la forma interior (actitud, to, propòsit).
Característiques del registre literari :
Registre culte.
Els textos són subjectius.
Ambigüitat, polisèmia.
Alt grau d'elaboració: ús de les figures retòriques.
Pretén ser evocador i expressiu.
Ús d'un lèxic ric i variat, arcaisme, dialectalismes, etc.
|