LES PERÍFRASIS VERBALS

Les perífrasis verbals són la unió de dos verbs, un d'auxiliar, que es conjuga adoptant el temps i la persona corresponents, i un de principal, que pren la forma d'infinitiu, gerundi o participi. La unió de tots dos expressa una idea única.

Hauria hagut d'anar a treballar.
Hauria hagut és l'auxiliar, que hi aporta el temps i la persona, i l'infinitiu anar és el verb principal, que hi aporta el significat.

Perífrasis d'obligació

Quan volem expressar la idea d'obligació, ho hem de fer amb una de les perífrasis següents:

Haver de + infinitiu

Hauria de dormir més.

Haver-se de + infinitiu (valor impersonal)

S'ha de fer avui.

Caldre + infinitiu

Cal treballar per viure.

Caldre + que + subjuntiu

Cal que vagis al metge.

També podem fer servir les expressions:

Ser necessari + infinitiu

És necessari fer-lo desaparèixer.

Ser necessari + que + oració subordinada

Era necessari que el fessin desaparèixer.

Quan volem expressar obligació hem d'evitar absolutament la construcció castellanitzant “tenir que”. Tampoc no són correctes les construccions d'obligació “haver-hi que” i “ser precís que”, perquè també són calcs del castellà.

Perífrasis de probabilitat

Quan volem expressar la idea de probabilitat, ho podem fer amb la perífrasi deure + infinitiu (que equival a un verb acompanyat d'un adverbi com probablement, segurament o potser ):

Potser / segurament / probablement no vindran = Ja no deuran venir.

Exemples:

En el present:

Deu ser bona persona.
Deuen tenir gana.
Deus voler alguna cosa.

En el passat:

Devies tenir son.
Devies voler que et mimessin.

En el futur:

L'any vinent ja no el deuran fer, tot aquest muntatge.

Quan volem expressar probabilitat cal evitar les construccions en temps futur del tipus “tindran gana”, “serà molt tard”, ”voldrà alguna cosa” perquè són un calc del castellà. Hem de dir:

Deuen tenir gana.
Deu ser molt tard.
Deu voler alguna cosa.

Igualment, en el passat cal evitar les construccions en temps condicional, com fa el castellà. No hem de dir “tindries molta gana” , sinó:

Devies tenir molta gana.

La imminència s'expressa amb les perífrasis:

Estar a punt de + infinitiu

Estic a punt d'acabar.

Estar per + infinitiu

Ara estic per fer les maletes.

Anar a + infinitiu

Ho anava a dir, però vaig callar.

Aquesta última construcció només la fem servir en el passat. Si ens projectem cap al futur, s'aconsella que el verb vagi en futur, precedit de l'adverbi ara:

Ara ho faré. ( no : vaig a fer-ho)

Ara t'ho diré. ( no : vaig a dir-t'ho)

Voler + infinitiu

Volíem casar-nos l'any que ve.

Per expressar la durada d'una acció tenim la perífrasi verbal estar + gerundi:

Estic fent el dinar.

Per expressar una acció reiterada farem servir la perífrasi anar + gerundi:

Si ho anem trampejant, ens en sortirem.

I per expressar el caràcter continuatiu d'una acció fem servir les perífrasis continuar + gerundi i seguir + gerundi:

La Maria va continuar treballant, com si res no l'afectés.
La Maria va seguir treballant, com si res no l'afectés.

Quedar + participi

La Maria ha quedat parada.

Deixar + participi

La Gemma ha deixat feta la feina.

Aquestes perífrasis indiquen la conseqüència d'una acció.

Tenir + participi

Tenim decidit d'anar-hi.

En aquest cas la perífrasi indica la resolució de l'acció.