<%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%> pronom

ELS PRONOMS

Els pronoms personals forts

Els pronoms personals forts són:

 

 

singular

plural

1a persona

jo, mi*

nosaltres, nós**

2a persona

tu

vosaltres, vós

3a persona

ell, ella, vostè

ells, elles, vostès

reflexiu

si*

ell mateix,

ella mateixa

si*

ells mateixos,

elles mateixes

* mi i si sempre van precedits de les preposicions a , amb , de , en , per , contra , entre , sense i envers .

** nós correspon al tractament majestàtic que antigament usaven els representants de certs estaments, com el clero i la noblesa.

•  Els pronoms personals forts substitueixen noms de persona, duen accent tònic i podem pronunciar-los sols. Es refereixen fonamentalment a les tres persones del discurs:

– qui parla: jo, nosaltres .
– qui escolta: tu, vosaltres .
– ni qui parla ni qui escolta: ell, ella, ells, elles .

•  A part d'aquestes formes tenim els pronoms vostè -ès i la forma vós :

– La forma vostè -ès es refereix a persones que escolten, però utilitzant el verb en 3a persona:

Vostès mengin i callin.
Triï vostè mateix.

– El pronom vós també es refereix a una persona que escolta, però utilitzant el verb en 2a persona del plural:

Senyor Andreu, vós compreu el diari cada dia?

•  També tenim el pronom reflexiu si ( ell mateix, ella mateixa, ells mateixos, elles mateixes ), que va precedit de preposició i, sovint, reforçat amb el mot mateix :

La noblesa i els pagesos lluitaven entre si.
Pensa per si mateix.
La Maria està fora de si.

•  La forma mi s'usa en lloc de jo darrere de les preposicions a , amb , en , per , contra , entre , sense i envers :

Vols sortir amb mi aquesta nit?

•  La forma nós correspon al tractament majestàtic que antigament usaven els representants de certs estaments, com el clero i la noblesa.

Nós , rei d'aquest territori, decretens la llibertat per a tots els empresonats.

• A l'hora d'escriure una carta has de tenir en compte el grau de formalitat que té i decidir amb quina forma de tractament l'escriuràs:

– De tu , si amb el destinatari hi ha intimitat, franquesa, familiaritat. Tota la carta s'ha d'escriure posant els verbs en 2a persona del singular.
– De vostè , quan hi ha una relació de respecte, fredor i distància. Tota la carta s'ha d'escriure posant els verbs en 3a persona.
– De vós , quan hi ha una relació de respecte cordial i amistosa. Tota la carta s'ha d'escriure posant els verbs en 2a persona del plural. Aquest tractament és el que es recomana en el llenguatge administratiu, oficial i comercial.

• De vegades utilitzem la forma del possessiu, en comptes del pronom personal fort, darrere d'algunes preposicions:

Col·loca't davant meu . ( no : Col·loca't davant mi .)

• El pronom personal fort nosaltres es pot utilitzar com a plural de modèstia (o d'autor):

Creiem que aquesta època..
En lloc de:
Crec que aquesta època...

 

Els pronoms febles

•  Els pronoms febles són elements gramaticals àtons que assenyalen la substitució de certs elements de l'oració. Els pronoms febles presenten grafies diferents segons si van davant o darrere del verb. Cal, a més, tenir en compte el gènere i el nombre del complement que substitueixen perquè la substitució sigui adequada.

•  Els pronoms febles corresponents als pronoms personals forts són els següents:

 

davant del verb

darrere del verb

Em

em diu

m'

m' afaito

'm

canta 'm

-me

vau obligar -me

Et

et parla

t'

t' aixeques

't

banya 't

-te

vaig telefonar -te

Es

es vesteix

s'

s' enganya

's

llevi 's

-se

va adormir -se

Ens

ens canta

ens

ens dium

'ns

rega 'ns

-nos

deixeu -nos l'encàrrec

Us

us renya

us

us alceu

-us

veure -us

-vos

preneu -vos vacances

Es

es dutxen

s'

s' abracen

'ls

escolti 'ls

-se

van examinar -se

•  Els que substitueixen els complements directe o indirecte són els següents:

 

Davant del verb

Darrere del verb

el

el veig

l'

l' escolto

'l

mira 'l

-lo

escolteu -lo

els

els faig

els

els agafo

'ls

llegeixi 'ls

-los

cremeu -los

la

la tinc

l'

l' obro

-la

aguanta -la

-la

regaleu -la

les

les deso

les

les aviso

-les

porta -les

-les

vaig portar -les

ho

ho porto

ho

ho aixeco

-ho

deixa -ho

-ho

vaig fer -ho

li

li telefono

li

li ordeno

-li

telefona -li

-li

digues -li

els

els renyo

els

els aviso

'ls

telefona 'ls

-los

vaig telefonar -los

en

en vull

n'

n' alço

'n

canta 'n

-ne

pren -ne

•  Els circumstancials , els predicatius i els preposicionals se substitueixen per hi o per en .

Van a Madrid. ? Hi van.
Vénen de l'Hospitalet. ? En vénen.
Pensa en ella. ? Hi pensa.
Es va descuidar de fer-ho. ? Se 'n va descuidar.
Corren esverades. ? Hi corren.
També es diu Joan. ? També se 'n diu.

•  L' atribut se substitueix per ho o per el , la , els , les .
És el teu fill. ? L' és.
És mestre. ? Ho és.

•  El complement del nom se substitueix per en .
Saps l'origen d'això? ? En saps l'origen?

•  El subjecte , quan es pot substituir, se substitueix per en .

Arriba un autocar. ? N' arriba un.

Complement directe determinat: el, la, els, les

La nena menja la poma . ð La nena la menja.
La nena menja el pernil . ð La nena el menja.
Menja la poma . ð Menja -la .
Menja el pernil . ð Menja 'l .
Mengeu el pernil . ð Mengeu -lo .
Mengeu la poma . ð Mengeu -la .

Complement directe indeterminat: en

La nena menja pomes . ð La nena en menja.
La nena agafa pomes . ð La nena n' agafa.
Menja pomes . ð Menja 'n .
Mengeu pomes . ð Mengeu -ne .

Complement directe neutre: ho

Ella menja allò . ð Ho menja.
Menja això . ð Menja -ho .
Menja el que vulguis . ð Menja -ho .

Complement indirecte (introduït per a ):

• A ell... li • A ells... els
• A ella... li • A elles... els

 

Compra el diari al pare .

Compra el diari a la mare .

 

Compra -li el diari.

Escriuen una carta als nens .

Escriuen una carta a les nenes .

 

Els escriuen una carta.

Escriu una carta a les nenes .

Escriu una carta als nens .

 

Escriu -los una carta.

Canta una cançó a les nenes .

Canta una cançó als nens .

 

Canta 'ls una cançó.

•  Si el CD és determinat , és a dir, va introduït per un article determinat ( el, la, els, les ), un demostratiu ( aquest, aquesta... ) o un possessiu ( el meu, el teu... ), el pronom que el substituirà serà el , la , els , les (i variants), segons el gènere i el nombre del substantiu que faci de nucli del CD .

Vull el llibre . ð El vull.
Vull aquestes llibretes . ð Les vull.
L'apostrofació dels pronoms determinats el i la segueix la mateixa normativa ortogràfica que l'article:
l' estudio (la lliçó)
la invento (aquesta història)

•  Si el CD té com a nucli un substantiu indeterminat (és a dir, sense article determinat) o introduït per un quantitatiu ( molt, molta, poc, poca... ) o un numeral ( un, dos... ), el pronom que el substituirà serà en .

Tinc llibres . ? En tinc.
Tinc dos fills . ð En tinc dos .
Tinc molta gana . ð En tinc molta .

•  Quan el CD és tota una oració o està representat pels mots això o allò , el podem substituir pel pronom ho .

Creia que tothom era bo . ð Ho creia.
Vull això . ð Ho vull.

•  En la substitució del CI , els pronoms de 1a i 2a persona tenen les mateixes formes pronominals que en la substitució del CD : em , et , ens , us .

Em rento.
Em rento les dents.
Us veig.
Us veig la cara.

•  Pel que fa a la 3a persona, tenim només dos pronoms per substituir el CI , li i els , que varien pel que fa al nombre però són invariables pel que fa al gènere.

Telefona a la Maria . ð Li telefona.
Telefona a en Joan . ð Li telefona.
Ha explicat la lliçó a les alumnes . ð Els ha explicat la lliçó.
Ha explicat la lliçó als alumnes . ð Els ha explicat la lliçó.
El pronom li no s'apostrofa mai.

Has d'anar en compte a l'hora de substituir el CI , ja que de vegades el substituïm per les formes incorrectes “lis” o “les”, en lloc de els , - los o ‘ ls , segons que el trobem davant o darrere del verb.

•  Els complements circumstancials se substitueixen pels pronoms hi o en :

•  els introduïts per la preposició de (excepte els de manera) ? en

Vénen de París . ð En vénen. ( CC lloc introduït per de )

•  els altres complements circumstancials ? hi

Amagueu la maleta sota el llit . ð Amagueu -hi la maleta. ( CC lloc )
Camina de pressa . ð Hi camina. ( CC manera )

•  Si l' atribut va introduït per un article determinat ( el, la, els, les ) o un demostratiu ( aquest, aquella... ), el pronom que el substitueix és el , la , els , les (i variants).

L'Antoni és el millor cap . ð L'Antoni l' és.
Van ser les millors vacances . ð Les van ser.

Però quan l' atribut no duu cap element que el determini (ni article determinat, ni demostratiu), el substituïm per ho :

És un bon noi . ð Ho és.
És metge . ð Ho és.

8. Els verbs predicatius com trobar -se , presentar -se , tornar -se ... substitueixen el complement pel pronom hi :

En Joan s'ha tornat molt brut . ð En Joan s' hi ha tornat.
Però el complement predicatiu dels verbs fer - se , dir - se , elegir i nomenar se substitueix per en :
T'has fet mal ? ð Te n' has fet?

9. Els pronoms febles van al davant de qualsevol forma verbal conjugada, però l'imperatiu, el gerundi i l'infinitiu sempre els duen al darrere:

canta -la , cantant -la, cantar -la

En les formes perifràstiques el pronom tant pot anar al davant (estil més informal) com al darrere (estil més formal):

la va menjar / va menjar -la

 

Els pronoms relatius

Els pronoms relatius enllacen dues oracions i al mateix temps substitueixen un element de la primera oració:

Els pronoms relatius són:

 

pronom relatiu feble

que

L'home que riu és suec.

pronoms relatius forts

què , referit a coses

 

qui , referit a persones

La ploma amb què escriu és d'or.

El noi de qui et parlava s'espera fora.

pronom relatiu compost

el qual / la qual,

els quals / les quals

Ha arribat la carta de la qual ens va parlar.

pronom relatiu adverbial

on

El poble on vaig néixer és molt petit.

pronom relatiu neutre

la qual cosa / cosa que

Avui plourà, cosa que ens impedirà sortir.

El pronom relatiu té una funció sintàctica dins la seva oració. Les diferents funcions que pot fer cada pronom són:

 

pronom relatiu

funcions

exemples

 

 

que

subjecte

 

CD

 

CC temps

El noi que va venir és rus.

(ell va venir)

He comprat la nina que em va demanar.

(em va demanar la nina )

Es va casar l'any que va començar la guerra.

(va començar la guerra l'any ...)

 

 

què

CC

 

complement preposicional

El restaurant en què dina no fa vacances.

(dina en un restaurant)

El tema de què parla és molt interessant.

(parla del tema)

 

 

 

pronom relatiu

funcions

exemples

 

 

 

 

qui

CI

 

 

complement preposicional

 

CC

 

 

subjecte

L'home a qui feia l'entrevista tenia un tic nerviós.

(feia l'entrevista l'home)

 

La dona en qui penses no és aquí.

(penses en ella)

 

Els nois amb qui sorties eren veïns de casa.

(sorties amb ells)

 

Qui estigui a punt que entri.

 

el / la qual,

els / les

quals

totes

Els obrers, els quals se sentien ofesos , callaven. (ells se sentien ofesos)

on

CC lloc

Aquesta és la sala on ens reunim .

(ens reunim en aquesta sala)

Que

Aquest pronom relatiu és àton i s'ha de pronunciar amb vocal neutra en el català oriental.

No l'has de confondre amb la conjunció que . La conjunció fa només d'enllaç entre dues oracions i no té cap valor dins de l'oració subordinada perquè no hi substitueix cap element aparegut anteriorment:

Vull que vinguis. ( conjunció )
La casa que vull ha de ser gran. ( relatiu )

la casa, CD

En una oració explicativa , quan l'antecedent és un pronom personal, el relatiu que no es pot substituir pel pronom relatiu compost:

Ell, que era un bon home , va fer una mala acció.

Què

Aquest pronom relatiu és tònic i es pronuncia amb e oberta.

El pronom relatiu què sempre va precedit de preposició i es pot substituir pel pronom relatiu compost el qual , la qual ... No l'has de confondre amb el pronom interrogatiu què , que vol dir quina cosa o quina causa:

No sé què vol. ( interrogatiu : quina cosa)
No sé per què no calla. ( interrogatiu : quina causa)
La feina en què treballo m'apassiona. ( relatiu )

Errors que has d'evitar quan construeixis oracions de relatiu

•  Fer servir el que , la que , els que , les que darrere de preposició, en lloc de el qual , la qual , els quals , les quals o bé què .

Aquesta és la ploma “amb la que “ escric ( incorrecte )
Aquesta és la ploma amb la qual / amb què escric. ( correcte )
Les formes el que , la que , els que , les que només són correctes quan entre l'article i el pronom s'hi pot sobreentendre un substantiu:
Aquest problema és com el que vam fer ahir.
Aquest problema és com el problema que vam fer ahir.

•  En la llengua escrita, enllaçar dues oracions per mitjà del relatiu feble que , com si fos una conjunció.

És una fusta “que” se'n fan mobles ( no recomanable en l'estàndard escrit )
És una fusta de la qual / de què es fan mobles. ( pròpies de l'estàndard escrit )

•  Representar l'antecedent en l'oració subordinada per mitjà del pronom relatiu i, a més, d'un pronom feble. És una forma pleonàstica innecessària i incorrecta.

És un tema “que” ja “el” sé de memòria. ( incorrecta )
És un tema que ja sé de memòria. ( correcta )
L'escola “on hi “ vaig estudiar m'agradava molt ( incorrecta )
L' escola on vaig estudiar m'agradava molt. ( correcta )

•  Usar incorrectament el relatiu possessiu.

Duia un llibre “que” l'autor és amic meu. ( incorrecta )
Duia un llibre l'autor del qual és amic meu. ( correcta )

•  Fer servir “lo que” quan l'antecedent és una oració sencera.
Es lleva d'hora, “lo que” el posa de mal humor. ( incorrecta )
Es lleva d'hora, la qual cosa / cosa que el posa de mal humor. ( correcta )