ELS PRONOMS

Els pronoms personals forts són:

* mi i si sempre van precedits de les preposicions a , amb , de , en , per , contra , entre , sense i envers .

** nós correspon al tractament majestàtic que antigament usaven els representants de certs estaments, com el clero i la noblesa.

•  Els pronoms personals forts substitueixen noms de persona, duen accent tònic i podem pronunciar-los sols. Es refereixen fonamentalment a les tres persones del discurs:

– qui parla: jo, nosaltres .
– qui escolta: tu, vosaltres .
– ni qui parla ni qui escolta: ell, ella, ells, elles .

•  A part d'aquestes formes tenim els pronoms vostè -ès i la forma vós :

– La forma vostè -ès es refereix a persones que escolten, però utilitzant el verb en 3a persona:

Vostès mengin i callin.
Triï vostè mateix.

– El pronom vós també es refereix a una persona que escolta, però utilitzant el verb en 2a persona del plural:

Senyor Andreu, vós compreu el diari cada dia?

•  També tenim el pronom reflexiu si ( ell mateix, ella mateixa, ells mateixos, elles mateixes ), que va precedit de preposició i, sovint, reforçat amb el mot mateix :

La noblesa i els pagesos lluitaven entre si.
Pensa per si mateix.
La Maria està fora de si.

•  La forma mi s'usa en lloc de jo darrere de les preposicions a , amb , en , per , contra , entre , sense i envers :

Vols sortir amb mi aquesta nit?

•  La forma nós correspon al tractament majestàtic que antigament usaven els representants de certs estaments, com el clero i la noblesa.

Nós , rei d'aquest territori, decretens la llibertat per a tots els empresonats.

• A l'hora d'escriure una carta has de tenir en compte el grau de formalitat que té i decidir amb quina forma de tractament l'escriuràs:

– De tu , si amb el destinatari hi ha intimitat, franquesa, familiaritat. Tota la carta s'ha d'escriure posant els verbs en 2a persona del singular.
– De vostè , quan hi ha una relació de respecte, fredor i distància. Tota la carta s'ha d'escriure posant els verbs en 3a persona.
– De vós , quan hi ha una relació de respecte cordial i amistosa. Tota la carta s'ha d'escriure posant els verbs en 2a persona del plural. Aquest tractament és el que es recomana en el llenguatge administratiu, oficial i comercial.

• De vegades utilitzem la forma del possessiu, en comptes del pronom personal fort, darrere d'algunes preposicions:

Col·loca't davant meu . ( no : Col·loca't davant mi .)

• El pronom personal fort nosaltres es pot utilitzar com a plural de modèstia (o d'autor):

Creiem que aquesta època..
En lloc de:
Crec que aquesta època...

•  Els pronoms febles són elements gramaticals àtons que assenyalen la substitució de certs elements de l'oració. Els pronoms febles presenten grafies diferents segons si van davant o darrere del verb. Cal, a més, tenir en compte el gènere i el nombre del complement que substitueixen perquè la substitució sigui adequada.

•  Els pronoms febles corresponents als pronoms personals forts són els següents:

•  Els que substitueixen els complements directe o indirecte són els següents:

•  Els circumstancials , els predicatius i els preposicionals se substitueixen per hi o per en .

Van a Madrid. ? Hi van.
Vénen de l'Hospitalet. ? En vénen.
Pensa en ella. ? Hi pensa.
Es va descuidar de fer-ho. ? Se 'n va descuidar.
Corren esverades. ? Hi corren.
També es diu Joan. ? També se 'n diu.

•  L' atribut se substitueix per ho o per el , la , els , les .
És el teu fill. ? L' és.
És mestre. ? Ho és.

•  El complement del nom se substitueix per en .
Saps l'origen d'això? ? En saps l'origen?

•  El subjecte , quan es pot substituir, se substitueix per en .

Arriba un autocar. ? N' arriba un.

Complement directe determinat: el, la, els, les

La nena menja la poma . ð La nena la menja.
La nena menja el pernil . ð La nena el menja.
Menja la poma . ð Menja -la .
Menja el pernil . ð Menja 'l .
Mengeu el pernil . ð Mengeu -lo .
Mengeu la poma . ð Mengeu -la .

Complement directe indeterminat: en

La nena menja pomes . ð La nena en menja.
La nena agafa pomes . ð La nena n' agafa.
Menja pomes . ð Menja 'n .
Mengeu pomes . ð Mengeu -ne .

Complement directe neutre: ho

Ella menja allò . ð Ho menja.
Menja això . ð Menja -ho .
Menja el que vulguis . ð Menja -ho .

Complement indirecte (introduït per a ):

• A ell... li • A ells... els
• A ella... li • A elles... els

•  Si el CD és determinat , és a dir, va introduït per un article determinat ( el, la, els, les ), un demostratiu ( aquest, aquesta... ) o un possessiu ( el meu, el teu... ), el pronom que el substituirà serà el , la , els , les (i variants), segons el gènere i el nombre del substantiu que faci de nucli del CD .

Vull el llibre . ð El vull.
Vull aquestes llibretes . ð Les vull.
L'apostrofació dels pronoms determinats el i la segueix la mateixa normativa ortogràfica que l'article:
l' estudio (la lliçó)
la invento (aquesta història)

•  Si el CD té com a nucli un substantiu indeterminat (és a dir, sense article determinat) o introduït per un quantitatiu ( molt, molta, poc, poca... ) o un numeral ( un, dos... ), el pronom que el substituirà serà en .

Tinc llibres . ? En tinc.
Tinc dos fills . ð En tinc dos .
Tinc molta gana . ð En tinc molta .

•  Quan el CD és tota una oració o està representat pels mots això o allò , el podem substituir pel pronom ho .

Creia que tothom era bo . ð Ho creia.
Vull això . ð Ho vull.

•  En la substitució del CI , els pronoms de 1a i 2a persona tenen les mateixes formes pronominals que en la substitució del CD : em , et , ens , us .

Em rento.
Em rento les dents.
Us veig.
Us veig la cara.

•  Pel que fa a la 3a persona, tenim només dos pronoms per substituir el CI , li i els , que varien pel que fa al nombre però són invariables pel que fa al gènere.

Telefona a la Maria . ð Li telefona.
Telefona a en Joan . ð Li telefona.
Ha explicat la lliçó a les alumnes . ð Els ha explicat la lliçó.
Ha explicat la lliçó als alumnes . ð Els ha explicat la lliçó.
El pronom li no s'apostrofa mai.

Has d'anar en compte a l'hora de substituir el CI , ja que de vegades el substituïm per les formes incorrectes “lis” o “les”, en lloc de els , - los o ‘ ls , segons que el trobem davant o darrere del verb.

•  Els complements circumstancials se substitueixen pels pronoms hi o en :

•  els introduïts per la preposició de (excepte els de manera) ? en

Vénen de París . ð En vénen. ( CC lloc introduït per de )

•  els altres complements circumstancials ? hi

Amagueu la maleta sota el llit . ð Amagueu -hi la maleta. ( CC lloc )
Camina de pressa . ð Hi camina. ( CC manera )

•  Si l' atribut va introduït per un article determinat ( el, la, els, les ) o un demostratiu ( aquest, aquella... ), el pronom que el substitueix és el , la , els , les (i variants).

L'Antoni és el millor cap . ð L'Antoni l' és.
Van ser les millors vacances . ð Les van ser.

Però quan l' atribut no duu cap element que el determini (ni article determinat, ni demostratiu), el substituïm per ho :

És un bon noi . ð Ho és.
És metge . ð Ho és.

8. Els verbs predicatius com trobar -se , presentar -se , tornar -se ... substitueixen el complement pel pronom hi :

En Joan s'ha tornat molt brut . ð En Joan s' hi ha tornat.
Però el complement predicatiu dels verbs fer - se , dir - se , elegir i nomenar se substitueix per en :
T'has fet mal ? ð Te n' has fet?

9. Els pronoms febles van al davant de qualsevol forma verbal conjugada, però l'imperatiu, el gerundi i l'infinitiu sempre els duen al darrere:

canta -la , cantant -la, cantar -la

En les formes perifràstiques el pronom tant pot anar al davant (estil més informal) com al darrere (estil més formal):

la va menjar / va menjar -la

Els pronoms relatius enllacen dues oracions i al mateix temps substitueixen un element de la primera oració:

Els pronoms relatius són:

El pronom relatiu té una funció sintàctica dins la seva oració. Les diferents funcions que pot fer cada pronom són:

Que

Aquest pronom relatiu és àton i s'ha de pronunciar amb vocal neutra en el català oriental.

No l'has de confondre amb la conjunció que . La conjunció fa només d'enllaç entre dues oracions i no té cap valor dins de l'oració subordinada perquè no hi substitueix cap element aparegut anteriorment:

Vull que vinguis. ( conjunció )
La casa que vull ha de ser gran. ( relatiu )

la casa, CD

En una oració explicativa , quan l'antecedent és un pronom personal, el relatiu que no es pot substituir pel pronom relatiu compost:

Ell, que era un bon home , va fer una mala acció.

Què

Aquest pronom relatiu és tònic i es pronuncia amb e oberta.

El pronom relatiu què sempre va precedit de preposició i es pot substituir pel pronom relatiu compost el qual , la qual ... No l'has de confondre amb el pronom interrogatiu què , que vol dir quina cosa o quina causa:

No sé què vol. ( interrogatiu : quina cosa)
No sé per què no calla. ( interrogatiu : quina causa)
La feina en què treballo m'apassiona. ( relatiu )

Errors que has d'evitar quan construeixis oracions de relatiu

•  Fer servir el que , la que , els que , les que darrere de preposició, en lloc de el qual , la qual , els quals , les quals o bé què .

Aquesta és la ploma “amb la que “ escric ( incorrecte )
Aquesta és la ploma amb la qual / amb què escric. ( correcte )
Les formes el que , la que , els que , les que només són correctes quan entre l'article i el pronom s'hi pot sobreentendre un substantiu:
Aquest problema és com el que vam fer ahir.
Aquest problema és com el problema que vam fer ahir.

•  En la llengua escrita, enllaçar dues oracions per mitjà del relatiu feble que , com si fos una conjunció.

És una fusta “que” se'n fan mobles ( no recomanable en l'estàndard escrit )
És una fusta de la qual / de què es fan mobles. ( pròpies de l'estàndard escrit )

•  Representar l'antecedent en l'oració subordinada per mitjà del pronom relatiu i, a més, d'un pronom feble. És una forma pleonàstica innecessària i incorrecta.

És un tema “que” ja “el” sé de memòria. ( incorrecta )
És un tema que ja sé de memòria. ( correcta )
L'escola “on hi “ vaig estudiar m'agradava molt ( incorrecta )
L' escola on vaig estudiar m'agradava molt. ( correcta )

•  Usar incorrectament el relatiu possessiu.

Duia un llibre “que” l'autor és amic meu. ( incorrecta )
Duia un llibre l'autor del qual és amic meu. ( correcta )

•  Fer servir “lo que” quan l'antecedent és una oració sencera.
Es lleva d'hora, “lo que” el posa de mal humor. ( incorrecta )
Es lleva d'hora, la qual cosa / cosa que el posa de mal humor. ( correcta )