<%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%> Documento sin título

PROPOSICIONS COORDINADES: TIPUS I NEXES

Hi ha dos procediments per unir al mateix nivell sintàctic dues o més oracions simple: d´una banda, la coordinació conjuntiva; de l´altra, la juxtaposició.

En Francesc agafa el guix i la Dolors pren l´esborrador. Coordinació
En Francesc agafa el guix, la Dolors pren l´esborrador. Juxtaposició

S´anomenen coordinades conjuntives perquè van unides per conjuncions.

MODALITATS CONJUNCIONS D´ENLLAÇ REMARQUES
Copulatives

(addició o suma d´oracions)

i, ni (canten i ballen)
  • La conjunció i mai no es canvia per e encara que el mot següent comenci amb la vocal i .
  • A les negacions, la conj. ni exigeix no .
Disjuntives

(elements que s´exclouen)

o, o bé, o sinó (Apunta´t a un lloc o a un altre)
  • La conj. o no es canvia per u encara que el mot següent comenci amb o o u .
  • Noteu les disjuntives amb valor d´equivalència ( o sigui , és a dir,o )
Distributives

(alternança o distribució sense exclusió)

ara...ara
adés...adés
sia...sia
tant...com
així...com
qui...qui
que...que
l´una ...l´altra
mig...mig
no solament...sinó
ni...ni
o...o
obé...obé
(Adés riu, adés plora)
  • No solament, tan sols, únicament són les formes clássiques, tot i que s´han introduit en la llengua parlada i escrita les combinacions cacofòniques no només, ni només, sinó només.
Adversatives

(indiquen contrast, exclusió, oposició)

però
això no obstant
no obstant això
tanmateix
nogensmenys
sinó (que)
altrament
en canvi
amb tot
tot i això
així i tot
encara que
per això
més aviat
ara (bé)
malgrat això
per contra
(Li agrada però ho dissimula)
  • Cal no confondre entre sinó (conj. adversativa) i si no (conj. condicional + adv. de negació)
Continuatives

(indiquen continuïtat, successió)

doncs
a més
d´atra banda
encara
també
a més a més
així mateix
fins i tot
i tot
(Doncs, com et deia...)

  • Ademés és un castellanisme. En catallà hem de dir: a més, a més a més...
Explicatives

(significats que s´aclareixen, equivalen o es complementen)

o
és a dir
o sigui
això és
(Està incomplet, o sigui, no acabat)
  • Hem d´evitar el castellanisme: és dir .
Il.latives

(indiquen una conseqüència o un deducció de l´anterior oració)

doncs
per tant
en conseqüència
així
així és que
de manera que
(Fa sol, doncs sortirem a passeig)
  • Cal evitar doncs amb sentit causal (No porto el cotxe, doncs el tinc al taller). En aquests casos cal dir: No porto el cotxe perquè el tinc al taller.