<%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%> renaix

EL RENAIXEMENT

Orígens.

Els orígens més remots del moviment renaixentista a la Corona d'Aragó els trobem a partir del 1479, any d'inici del regnat de Ferran II d'Antequera. El final del període renaixentista cal situar-lo l'any 1563 amb l'inici de la Contrareforma (moviment catòlic que pren forma al Concili de Trento, celebrat entre els anys 1545 i 1563, i que és una resposta de caire conservador a la reforma de l'església duta a terme pels protestants).

El Renaixement és el fruit, doncs, de la nova mentalitat sorgida de la crisi del pensament medieval de finals del segle XIV: les idees humanístiques del cin-cents culminaran al segle XVI amb el que anomenem "Renaixement".

Estètica i ideologia del Renaixement.

El pensament renaixentista es basteix a partir de tres elements bàsics: l' home (qualsevol creació artística va encaminada a fer feliç l'home), la natura com a escenari de les situacions artístiques, i l' època clàssica grecollatina com a referent ideològic i cultural. De fet, podem dir que el Renaixement és un retorn a l'estudi i la valoració dels autors de l'època clàssica grecollatina.

La imitació d'aquests autors antics suposarà l'entrada de gèneres de la literatura clàssica grecollatina en les llengues vulgars sorgides de la dissolució del llatí. Alguns d'aquests gèneres seran l' oda -tipus de composició que expressa sentiments i ideals elevats i que parla de temes amorosos, religiosos, heroics o morals-, l' ègloga -poema de tema amorós en què dos o més pastors dialoguen en un ambient bucòlic-, l' epístola -que és un assaig en forma de carta-, l' elegia -composició que expressa sentiments de dolor davant la desgràcia- i, finalment, el diàleg -escrit en forma de conversa-.

El Manierisme.

S'entén per "manierisme" l'art del període de transició entre el Renaixement i el Barroc que podríem situar cronològicament entre l'any 1563 (fi del Concili de Trento) i els primers anys del segle XVII.
Com es pot suposar, l'art manierista conté elements plenament renaixentistes -com pot ser el gust pel món grecollatí- però amb un pensament condicionat per la Contrareforma.