<%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%> retoric

EL TEXT RETÒRIC

  Concepte i finalitat del text retòric

Moltes vegades utilitzem la llengua amb una finalitat purament estètica. La intencionalitat dels textos retòrics és jugar amb el llenguatge per tal de crear bellesa o aconseguir un determinat efecte en el receptor. L'humor, la memorització d'uns determinats mots, el joc, en definitiva, és l'objectiu d'aquest tipus de text.

Classes de text retòric

Com que hi ha moltes maneres d'obtenir plaer i moltes menes de jocs, els tipus de textos retòrics són molt diversos. Des de formes eminentment orals i populars com l'acudit, l'embarbussament, el refrany i l'endevinalla fins a formes molt més elaborades com l'eslògan publicitari i la poesia.

Estructura del text retòric

Si els tipus són així de variats, més variades són encara les estructures. En el cas dels poemes, de vegades presenten estructures molt rígides, amb un vers determinat o una estrofa concreta.

Recursos del text retòric

Els recursos per antonomàsia d'aquest tipus de text són les figures retòriques , un conjunt de recursos expressius mitjançant els quals ens allunyem del llenguatge corrent, sense artificis. Hi ha un primer tipus de figures retòriques que modifiquen la lògica d'un sintagma o oració, sense canviar el significat dels mots: l'antítesi, la hipèrbole, la ironia, la lítote, la paradoxa, la personificació, etc. Un altre tipus de figures retòriques afecta la sintaxi, l'estructura de la frase. Entre aquestes hi ha el polisíndeton, l'asíndeton, l'enumeració, l'hipèrbaton, el paral·lelisme, el quiasme, etc. Un altre tipus de figures retòriques afecta la semàntica. Aquestes figures en fan servir per a modificar el significat o el referent dels mots. S'anomenen també trops . Entre aquests hi ha: la comparació, la imatge, la metàfora. La metonímia, la sinestèsia, etc. Finalment, hi ha les figures retòriques que actuen sobre la forma externa de les paraules, és a dir, els sons o les síl·labes. Hi destaquen l'al·literació, que és la base dels embarbussaments, la paronomàsia i la rima.