LA RIMA

ALTERNANÇA .- Referit al fet d'alternar les rimes masculina i femenina, en la successió de versos.

RIMA .- Repetició de sons finals de les paraules amb què acaben dos o més versos, a partir del darrer accent.

RIMA ASSONANT .- és la que es produeix quan es repeteixen els sons vocàlics, però no els consonàntics dels versos. Considerem assonant la rima dels versos aguts d'idèntica vocal tònica, i la dels versos plans que mostren coincidència entre la tònica i l'àtona segnent. En els esdrúixols no es té en compte més que la vocal tònica i l'última, mentre que s'ignora la penúltima.

RIMA CONSONANT .- és la que es produeix quan es repeteixen els sons vocàlics i els consonàntics dels versos a partir de l'última síl.laba tònica.

RIMA CREUADA (CROADA, ENCREUADA O DE CIRCULARITAT) .- En una quarteta, l'estructura on rimen el segon i el tercer vers, d'una banda, i el primer i el quart, de l'altra (ABBA).

RIMA ENCADENADA (o rima d'alternança).- En una quarteta, l'estructura on rimen el primer i el tercer vers, d'una banda, i el segon i el quart, de l'altra (ABAB).

RIMA EQUÍVOCA .- és aquella que es produeix entre dues paraules homòfones.

RIMA EXTERNA .- és aquella que es dóna al final del vers. Generalment, quan parlem de rima al.ludim a la rima externa.

RIMA FÀCIL .- és la que es dóna entre mots derivats d'una mateixa arrel (troba/retroba), i entre mots de la mateixa categoria gramatical (adv. en -ment, infinitius, gerundis, etc.)

RIMA FALSA .- Quan la repetició de sons que és la rima no presenta unes característiques fonètiques plenament idèntiques. La rima visual és un tipus de rima falsa.

RIMA FEMENINA .- és la que es dona quan les paraules finals de vers, que rimen, són planes o esdrúixoles. Per extensió, parlem també de versos femenins.

RIMA INTERNA .- és aquella que es dóna entre dues paraules en un mateix vers. Pot ser entre dues paraules qualssevol, entre l'última paraula del vers i la penúltima (rima en eco), i entre l'última del vers i l'última del primer hemistiqui (rima lleonina).

RIMA MARIDADA .- Es produeix entre les rimes masculines i femenines d'una mateixa paraula i les respectives masculina i femenina d'una altra: bufó (a) bufona (b) rodó (a) rodona (b).

RIMA MASCULINA .- és la que es dóna quan les paraules finals de vers, que rimen, són agudes. Per extensió, parlem també de versos masculins.

RIMA VISUAL.- Rima falsa que es produeix quan no es té en compte el so, sinó l'ortografia dels mots. En el cas del català afecta, sobretot, a la pronúncia o emmudiment de la r a final de mot, i al grau obertura de les vocals e i o

VERS BLANC .- Vers d'una composició sense rima. Malgrat que no rimen, els versos blancs estan sotmesos a les lleis rítmiques i mètriques, amb un determinat esquema regular. Els decasíl.labs blancs femenins són anomenats estramps. Si el vers blanc apareix en una composició rimada, parlem de vers espars; i si, a més de ser blanc, no se subjecta a cap estructura mètrica i rítmica regular, l'anomenem vers lliure.