%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%>
ELS VERBS SER I ESTAR
Els verbs ser i estar són verbs molt usuals que, de vegades, usem malament perquè en català tenen un funcionament diferent dels verbs equivalents de les llengües veïnes. Verb ser Verb ser + compl. circumstancial de lloc (= trobar-se ): En Pere és al bar. Per expressar qualitats permanents o definidores: La Maria és bona noia. Si el subjecte és inanimat i s'expressen qualitats transitòries (però definitòries d'aquell moment): La porta és oberta. (ara) Quan volem expressar el temps en què ha de passar (passa o passarà) un esdeveniment: La reunió serà dilluns.
Verb estar Verb estar + complement circumstancial de lloc (= 'residir o viure en un lloc, treballar-hi'): Quan estaves (o t'estaves) a Suïssa guanyaves més diners. ( vivies ) Per expressar qualitats transitòries: La Maria està malalta. Quan volem expressar el temps que dediquem a fer una cosa: Estic tot el dia estudiant.
Els verbs ser i estar Els verbs estar i estar-se són sinònims quan volen dir viure o residir en un lloc . Quan el verb estar és sinònim de treballar no es pot substituir per estar-se . Jo estic a Barcelona / Jo m'estic a Barcelona. ( hi visc ) Amb els adjectius solter/casat, viu/mort, vidu/vídua se sol fer servir el verb ser : Sóc solter. També s'accepta, però, l'ús del verb estar quan es matisa alguna cosa més enllà de la qualitat: Estic casada amb el fill del metge. |