EL SIGNE LINGÜÍSTIC

Signe és un senyal o símbol, una marca, però pot tenir significats més acurats segons la disciplina que utilitzi el terme. a semiòtica, la ciència dels signes (també anomenada semiologia segons algunes escoles), ho considera qualsevol unitat de significat que està en lloc d'una altra, per això pot ser una lletra, un codi, una imatge... n matemàtiques el signe pot ser positiu o negatiu i es col·loca davant de la xifra. També es diuen signes a allò amb què s'indiquen les operacions bàsiques: el signe de la suma o de la multiplicació, per exemple. En lingüística el signe és un sinònim de paraula i té dues parts: el significat o contingut mental associat, i el significant o conjunt de lletres o sons amb els quals es representa. En astrologia es refereix a cada uns dels dotze signes zodiacals: capricorni, lleó, càncer, balança... En l'escriptura és cada una de les unitats gràfiques que s'usen per a transmetre un missatge lingüístic, és a dir, les lletres, els signes de puntuació (comes, punts, parèntesis, etc.) o els diacrítics (accents, dièresis, etc. Pot usar-se com a sinònim de gest, per això es parla de lleguatge dels signes. En medicina és un senyal objectiu que indica una malaltia concreta, oposant-se als símptomes que poden ser més subjectius.

Un símbol és una representació d'una idea de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia. Segons, Charles Sanders Peirce és un tipus de signe especial. La relació entre el significant i el significat és arbitrària i convencional. La seva etimologia deriva del grec s?µßo?o?, que vol dir aproximadament "llançar amb" o "juntra amb", és a dir, el símbol treu a la llum una altra realitat sense desaparèixer ell mateix, sinó combinant les dues, com passa a la metàfora. El símbol acostuma a ser polisèmic gràcies a la connotació, que l'enriqueix. Els símbols poden ser de molts tipus: materials (una creu és el símbol del cristianisme), visuals (el color vermell és símbol de moviments socialistes), verbals (tota paraula és um símbol), numèrics, sons... La semiòtica, com ja s'ha dit, és la disciplina que estudia els símbols, presents a la religió, la psicologia o l'art, entre altres.

Altres tipus de signe són els següents:

Indicis : signe que mantenen una relació de causa-efecte amb l'objecte o situació que represeneten: ex. el fum, unes petjades. La relació entre el significant i el significat és natural i no hi ha intencionalitat comunicactiva.

Les incones són signes que representen l'objecte per la seva semblança: ex. una fotografia, un dibuix, etc.

L'arbitrarietat del signe lingüístic no sembla tan evident en el cas de les onomatopeies, pel fet que són mots que suggereixen o imiten acústicament l'acció o l'objecte que designen: ring (timbre). Cal dir que les paraules que imiten sons són diferents segons la llengua; per tant, les expressions onomatopeiques són en bona part arbitràries.