LA SÍL·LABA

Les vocals i les consonants s’agrupen en síl·labes. Malgrat que les característiques fonètiques de la síl·laba són difícilment delimitables, la síl·laba té una clara realitat psicològica: els parlants reconeixen sense gaires dificultats el nombre de síl·labes de què consta un mot, els límits entre les síl·labes o les síl·labes que són acceptables o inacceptables en la seva llengua. En català, tota síl·laba és constituïda, obligatòriament, per un nucli vocàlic i, opcionalment, per uns marges consonàntics prenuclears i postnuclears, que s’anomenen, respectivament, obertura i coda. Tant l’obertura com la coda poden constar de més d’un segment consonàntic. Les síl·labes bru, clar i blat, per exemple, tenen obertures complexes. Les síl·labes ports, panys i ferm, en canvi, tenen codes complexes.