%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%>
L'ESTRUCTURA DE L'ORACIÓ: EL SUBJECTE I EL PREDICAT
Una oració o frase és un enunciat independent amb sentit complet.
L'oració sol estar formada per un sintagma nominal ( SN ), que fa la funció de subjecte, i un sintagma verbal ( SV ), que fa la funció de predicat.
Les oracions s'estructuren en unitats més petites que reben el nom de sintagmes . Un sintagma és un conjunt de mots agrupats a l'entorn d'un nucli. Si el nucli és un nom s'anomena sintagma nominal (SN) . Si el nucli és un verb s'anomena sintagma verbal (SV) . Són sintagmes nominals: El teu pare. Són sintagmes verbals: Estudiava tota la nit. El SN pot fer la funció de subjecte . El subjecte designa éssers, coses, fets, etc. dels quals es diu alguna cosa. El SV fa la funció de predicat . El predicat expressa el comportament del subjecte o ens en dóna alguna informació. En Jaume deixa l'abric a l'armari. En Jaume és el subjecte (SN) Hi ha d'haver una concordança de nombre i persona entre le subjecte i el predicat. Les dones parlaven de política. L'arbitre va xiular un penal. A vegades el subjecte es pot sobreentrendre i no aparèixer a l'oració. En aquests casos diem que el subjecte està elidit . Estudieu poc. ( vosaltres ) Hi ha oracions que són impersonals perquè el predicat ja ho expressa tot, i no tenen subjecte. Plou. Hi ha dues classes fonamentals de frases, segons el tipus de verb: – Frases de predicat nominal . Són les frases construïdes amb verbs atributius ( ser, estar, semblar ...) En Joan és metge. – Frases de predicat verbal . Són les frases construïdes amb altres tipus de verbs, és a dir, amb verbs predicatius. El conferenciant parlarà d'aquest tema. |