<%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%> substan

EL SUBSTATIU: CLASSES DE SUBSTANTIU

CLASSIFICACIÓ DEL SUBSTANTIU

Segons la seva extensió , el nom substantiu es pot classificar en:

  • Comú: fa referència a éssers animats o inanimats, o conceptes en general ( home, lleó, tomaca, pedra, valor, grandesa ...)
  • Propi: nom amb el que se destaca la individualitat d'un ésser ( Joan, Maria, Ebre, Benidorm, l'Índia...)

Segons el significat por ser:

  • Concret: s'aplica a elements materials ( taula, aigua, gos...)
  • Abstracte: anomena un concepte, qualitat, o estat que només existeix al pensament ( amor, idea...)
  • Col·lectiu: designa un conjunt d'individus (e xèrcit, alumnat ...)
  • Comptable: admet els determinants numerals cardinals ( cadira, llapis ...)
  • Incomptable: no admet els cardinals (diners, sucre...)

Segons la seva formació pot ser:

  • Simple: format per un sol mot: mar , coca .
  • Compost: caçamosques , para-xocs .

Segons el seu origen :

  • Primitiu: no format a partir d'altre mot: cor .
  • Derivat: té el seu origen en un mot primitiu.
    • Patronímics : derivats del nom del pare: Peris , de Pere.
    • Gentilicis : del lloc de procedència com anglès , valencià .
    • Augmentatius : mitjançant sufixos: animalot , casota , manassa .
    • Diminutius : mitjançant sufixes disminueixen el significat: gosset .
    • Despectius : amb un sufix expressen menyspreu: gentussa .

    MORFOLOGIA DEL SUBSTANTIU: EL GÈNERE

  •   Formació del femení en els substantius
  •  

     

    exemples

    observacions

    Masculí + -a

    nét - néta, forner - fornera

    canvis ortogràfics:

    ros - ro ss a, nou - no v a,

    nul - nu l·l a.. .

    Masculí -e / -o / -u àtones

    Femení -a

    mestre - mestra, monjo - monja, europeu - europea

     

    Masculí + -na / -ina /

    -essa = femení

    rei - reina, Àngel - Angelina, metge - metgessa

    canvis ortogràfics:

    veí - veïna

    Masculí -or / -òleg

    Femení -riu / -òloga

    actor - actriu,

    filòleg - filòloga

     

    arrel diferent

    home - dona, cavall - euga

     

    Distinció de gènere afegint mascle o femella al nom

    rossinyol mascle, rossinyol femella

     

    Femení + -ot = masculí

    bruixa - bruixot

     

     

    El substantiu és un mot variable (en gènere i nombre) que designa persones, animals, coses i idees (concretes o abstractes).

    El gènere és totalment arbitrari quan el substantiu designa coses o idees abstractes. Quan designa persones o animals que tenen tots dos gèneres, el femení es forma de diverses maneres:

    •  Generalment, afegint una -a al masculí:

     

    substantius

    nen - nen a

    noi - noi a

    gat - gat a

     

    •  Els substantius que no són aguts i que acaben amb -e , -o , -u canvien aquesta vocal per -a :

    substantius

    alumne - alumn a

    vidu - vídu a

    Andreu - Andre a

      •  Afegint al masculí d'alguns substantius les terminacions -na , -ina , -essa :

    cosí - cosi na
    gall - galli na
    abat - abad essa

    •  Alguns substantius tenen unes terminacions pròpies per al femení. Certs masculins acabats amb -or fan el femení en -riu i els acabats amb -òleg fan el femení en - òloga :

    emperad or - emperad riu
    soci òleg - soci òloga

    •  Hi ha substantius que tenen arrels diferents per al masculí i per al femení:

    amo / mestressa
    marit / muller
    ase / somera
    gall dindi / polla díndia
    marrà / ovella

    •  Hi ha substantius invariables; és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení. Són els acabats amb -aire, -cida, -ista :

    el / la cantaire
    el / la homicida
    el / la trompetista

    Hi ha substantius d'una sola terminació que provenen, moltes vegades, d'adjectius:

    persa, jove, salvatge, àrab, màrtir...

  •   Hi ha noms d'animals que són invariables. Si volem distingir el sexe de l'animal, cal afegir-hi els mots mascle o femella :
    la cadernera mascle / la cadernera femella
    •  Hi ha alguns substantius masculins que es formen a partir del femení:
    merla / merlot
  • ALTRES ASPECTES

    1. Fem atenció als canvis ortogràfics que pot produir la formació del femení afegint una -a al masculí:

    gos - go ss a enemic - enemi g a
    Marcel - Marce l·l a llop - llo b a
    serf - ser v a nebot - nebo d a

    2. Cal tenir en compte que el gènere d'alguns substantius catalans no coincideix amb el d'altres llengües romàniques.

    Són masculins:

    els afores, un escafandre, el marge
    un anell, els espinacs, un orde religiós
    un avantatge, un estratagema, el pebre
    el compte, el front, el pendent
    el corrent, un full (de paper), el senyal
    el costum, un interviu, els tèrmits
    el deute, el llegum, un titella
    el dubte, el lleixiu, un bacteri

      Són femenins:

    una amargor, una anàlisi, la nespra
    la claror, una àgape, les postres
    una esplendor, una àncora, la síncope
    una olor, la marató, la síndrome
    la remor, una aroma, la sida
    la resplendor, la cercavila, la vodka
    la suor, la dent, una allau  

    3. Hi ha alguns mots que admeten tant el masculí com el femení, com ara:

    el mar / la mar
    un art / una art
    el vessant / la vessant

    4. Hi ha substantius que tenen significats diferents segons el gènere:

    el canal (via d'aigua) la canal (conducte, canonada)
    un editorial (article) una editorial (empresa)
    el fi (objectiu, finalitat) la fi (acabament)
    el llum (aparell) la llum (claror, corrent elèctric)
    un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament)
    el planeta (astre) la planeta (destí)
    el son (dormida) la son (ganes de dormir)
    el terra (sòl, paviment) la Terra
    el clau (de clavar) la clau (d'obrir portes)
    el còlera (epidèmia) la còlera (ràbia)
    el pols (batec) la pols (partícules)
    el pudor (modèstia) la pudor (mala olor)
    el vall (excavació) la vall (entre dues muntanyes)

    MORFOLOGIA DEL SUBSTANTIU: EL NOMBRE

    1. En general, el plural es forma afegint una -s al singular:

    llibre llibre s
    actriu actriu s

    2. Si el mot acaba amb -a àtona, el plural es fa amb la forma -es . Això fa que hi hagi alguns canvis ortogràfics:

    càrre ga carre gues
    plat ja plat ges
    pla ça pla c es
    ai gua ai gües

    3. La majoria dels noms acabats amb vocal tònica afegeixen -ns :

    mà ma ns
    camió camio ns
    pi pi ns

    4. Els masculins acabats amb -s , , -x , -ix i -tx fan el plural amb -os :

    ver s ver sos
    comer ç comer ços
    eix e ixos
    despa tx despa txos

    5. Les paraules acabades amb -sc , -st , -xt i -ig poden fer el plural amb -s o amb -os :

    di sc di scs o di scos
    gu st gu sts o gu stos
    te xt te xts o te xtos
    des ig des igs o desi tjos

    6. Dupliquen la -s una sèrie de mots acabats amb:

    -as -es -is -os -us

    caba ss os ace ss os ani ss os arro ss os arcabu ss os
    capata ss os exce ss os passadi ss os co ss os barnu ss os
    compa ss os intere ss os tapi ss os mo ss os bu ss os
    doma ss os progre ss os verni ss os terro ss os embu ss os
    embara ss os aiguave ss os canyi ss os ó ss os pallu ss os
    matala ss os succe ss os calabo ss os tramu ss os
    na ss os retroce ss os esbo ss os
    pa ss os repa ss os traspa ss os

    Però no la dupliquen casos com:

    a s os permi s os do s os abu s os
    gimna s os page s os paï s os nu s os

    Mots invariables (amb la mateixa forma per al singular i per al plural):

    Tots els mots no aguts que acaben amb -s :
    llapis, cactus, alferes, bíceps

    Els femenins aguts que acaben amb -s :

    ics, urbs

    Els noms dels dies de la setmana:

    dilluns, dimarts, dimecres

    Alguns altres:

    temps, bis, fons, plus, pus

    Hi ha uns quants mots acabats amb - x o - ç que només afegeixen una -s per formar el plural:

    apèndixs hèlixs tòraxs
    falçs índexs vèrtexs

    Certs mots no tenen forma per al singular:

    les acaballes les bermudes les pessigolles
    els afores els calçotets les postres
    les alicates les noces les setrilleres
    les beceroles els pantis els sostenidors

    ESTRUCTURA DEL SINTAGMA NOMINAL

    El nom és el nucli del SN i pot anar acompanyat d'altres elements: els determinants ( el, la, aquest, el meu, la meva, un, una ...), que el determinen, i el omplement del nom, que en precisa el significat.

    El complement del nom pot estar format per:

     

    complement del nom

    exemples

    un o més adjectius

    un vestit nou

    una preposició + SN

    una pel·lícula de por

    una combinació de les dues anteriors

    una dona jove i bonica de debò

    una oració de relatiu

    l'home que viu al pis de dalt

     

    El complement del nom es pot substituir amb el pronom en .

    Se sap el secret d'aquest programa Þ Se' n sap el secret