EL SUBSTATIU: CLASSES DE SUBSTANTIU

CLASSIFICACIÓ DEL SUBSTANTIU

Segons la seva extensió , el nom substantiu es pot classificar en:

• Comú: fa referència a éssers animats o inanimats, o conceptes en general ( home, lleó, tomaca, pedra, valor, grandesa ...)
• Propi: nom amb el que se destaca la individualitat d'un ésser ( Joan, Maria, Ebre, Benidorm, l'Índia...)

Segons el significat por ser:

• Concret: s'aplica a elements materials ( taula, aigua, gos...)
• Abstracte: anomena un concepte, qualitat, o estat que només existeix al pensament ( amor, idea...)
• Col·lectiu: designa un conjunt d'individus (e xèrcit, alumnat ...)
• Comptable: admet els determinants numerals cardinals ( cadira, llapis ...)
• Incomptable: no admet els cardinals (diners, sucre...)

Segons la seva formació pot ser:

• Simple: format per un sol mot: mar , coca .
• Compost: caçamosques , para-xocs .

Segons el seu origen :

• Primitiu: no format a partir d'altre mot: cor .
• Derivat: té el seu origen en un mot primitiu.
• Patronímics : derivats del nom del pare: Peris , de Pere.
• Gentilicis : del lloc de procedència com anglès , valencià .
• Augmentatius : mitjançant sufixos: animalot , casota , manassa .
• Diminutius : mitjançant sufixes disminueixen el significat: gosset .
• Despectius : amb un sufix expressen menyspreu: gentussa .

MORFOLOGIA DEL SUBSTANTIU: EL GÈNERE

•   Formació del femení en els substantius

 

	exemples	observacions
Masculí + -a	nét - néta, forner - fornera	canvis ortogràfics: ros - ro ss a, nou - no v a, nul - nu l·l a.. .
Masculí -e / -o / -u àtones Femení -a	mestre - mestra, monjo - monja, europeu - europea
Masculí + -na / -ina / -essa = femení	rei - reina, Àngel - Angelina, metge - metgessa	canvis ortogràfics: veí - veïna
Masculí -or / -òleg Femení -riu / -òloga	actor - actriu, filòleg - filòloga
arrel diferent	home - dona, cavall - euga
Distinció de gènere afegint mascle o femella al nom	rossinyol mascle, rossinyol femella
Femení + -ot = masculí	bruixa - bruixot

 

El substantiu és un mot variable (en gènere i nombre) que designa persones, animals, coses i idees (concretes o abstractes).

El gènere és totalment arbitrari quan el substantiu designa coses o idees abstractes. Quan designa persones o animals que tenen tots dos gèneres, el femení es forma de diverses maneres:

•  Generalment, afegint una -a al masculí:

 

substantius

nen - nen a noi - noi a gat - gat a

 

•  Els substantius que no són aguts i que acaben amb -e , -o , -u canvien aquesta vocal per -a :

substantius

alumne - alumn a vidu - vídu a Andreu - Andre a

  •  Afegint al masculí d'alguns substantius les terminacions -na , -ina , -essa :

cosí - cosi na
gall - galli na
abat - abad essa

•  Alguns substantius tenen unes terminacions pròpies per al femení. Certs masculins acabats amb -or fan el femení en -riu i els acabats amb -òleg fan el femení en - òloga :

emperad or - emperad riu
soci òleg - soci òloga

•  Hi ha substantius que tenen arrels diferents per al masculí i per al femení:

amo / mestressa
marit / muller
ase / somera
gall dindi / polla díndia
marrà / ovella

•  Hi ha substantius invariables; és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení. Són els acabats amb -aire, -cida, -ista :

el / la cantaire
el / la homicida
el / la trompetista

Hi ha substantius d'una sola terminació que provenen, moltes vegades, d'adjectius:

persa, jove, salvatge, àrab, màrtir...

•   Hi ha noms d'animals que són invariables. Si volem distingir el sexe de l'animal, cal afegir-hi els mots mascle o femella :
  la cadernera mascle / la cadernera femella
  •  Hi ha alguns substantius masculins que es formen a partir del femení:
  merla / merlot

ALTRES ASPECTES

1. Fem atenció als canvis ortogràfics que pot produir la formació del femení afegint una -a al masculí:

gos - go ss a enemic - enemi g a
Marcel - Marce l·l a llop - llo b a
serf - ser v a nebot - nebo d a

2. Cal tenir en compte que el gènere d'alguns substantius catalans no coincideix amb el d'altres llengües romàniques.

Són masculins:

els afores, un escafandre, el marge
un anell, els espinacs, un orde religiós
un avantatge, un estratagema, el pebre
el compte, el front, el pendent
el corrent, un full (de paper), el senyal
el costum, un interviu, els tèrmits
el deute, el llegum, un titella
el dubte, el lleixiu, un bacteri

  Són femenins:

una amargor, una anàlisi, la nespra
la claror, una àgape, les postres
una esplendor, una àncora, la síncope
una olor, la marató, la síndrome
la remor, una aroma, la sida
la resplendor, la cercavila, la vodka
la suor, la dent, una allau  

3. Hi ha alguns mots que admeten tant el masculí com el femení, com ara:

el mar / la mar
un art / una art
el vessant / la vessant

4. Hi ha substantius que tenen significats diferents segons el gènere:

el canal (via d'aigua) la canal (conducte, canonada)
un editorial (article) una editorial (empresa)
el fi (objectiu, finalitat) la fi (acabament)
el llum (aparell) la llum (claror, corrent elèctric)
un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament)
el planeta (astre) la planeta (destí)
el son (dormida) la son (ganes de dormir)
el terra (sòl, paviment) la Terra
el clau (de clavar) la clau (d'obrir portes)
el còlera (epidèmia) la còlera (ràbia)
el pols (batec) la pols (partícules)
el pudor (modèstia) la pudor (mala olor)
el vall (excavació) la vall (entre dues muntanyes)

MORFOLOGIA DEL SUBSTANTIU: EL NOMBRE

1. En general, el plural es forma afegint una -s al singular:

llibre llibre s
actriu actriu s

2. Si el mot acaba amb -a àtona, el plural es fa amb la forma -es . Això fa que hi hagi alguns canvis ortogràfics:

càrre ga carre gues
plat ja plat ges
pla ça pla c es
ai gua ai gües

3. La majoria dels noms acabats amb vocal tònica afegeixen -ns :

mà ma ns
camió camio ns
pi pi ns

4. Els masculins acabats amb -s , -ç , -x , -ix i -tx fan el plural amb -os :

ver s ver sos
comer ç comer ços
eix e ixos
despa tx despa txos

5. Les paraules acabades amb -sc , -st , -xt i -ig poden fer el plural amb -s o amb -os :

di sc di scs o di scos
gu st gu sts o gu stos
te xt te xts o te xtos
des ig des igs o desi tjos

6. Dupliquen la -s una sèrie de mots acabats amb:

-as -es -is -os -us

caba ss os ace ss os ani ss os arro ss os arcabu ss os
capata ss os exce ss os passadi ss os co ss os barnu ss os
compa ss os intere ss os tapi ss os mo ss os bu ss os
doma ss os progre ss os verni ss os terro ss os embu ss os
embara ss os aiguave ss os canyi ss os ó ss os pallu ss os
matala ss os succe ss os calabo ss os tramu ss os
na ss os retroce ss os esbo ss os
pa ss os repa ss os traspa ss os

Però no la dupliquen casos com:

a s os permi s os do s os abu s os
gimna s os page s os paï s os nu s os


Mots invariables (amb la mateixa forma per al singular i per al plural):

– Tots els mots no aguts que acaben amb -s :
llapis, cactus, alferes, bíceps

– Els femenins aguts que acaben amb -s :

ics, urbs

– Els noms dels dies de la setmana:

dilluns, dimarts, dimecres

– Alguns altres:

temps, bis, fons, plus, pus

• Hi ha uns quants mots acabats amb - x o - ç que només afegeixen una -s per formar el plural:

apèndixs hèlixs tòraxs
falçs índexs vèrtexs

• Certs mots no tenen forma per al singular:

les acaballes les bermudes les pessigolles
els afores els calçotets les postres
les alicates les noces les setrilleres
les beceroles els pantis els sostenidors

ESTRUCTURA DEL SINTAGMA NOMINAL

El nom és el nucli del SN i pot anar acompanyat d'altres elements: els determinants ( el, la, aquest, el meu, la meva, un, una ...), que el determinen, i el omplement del nom, que en precisa el significat.

El complement del nom pot estar format per:

 

complement del nom	exemples
un o més adjectius	un vestit nou
una preposició + SN	una pel·lícula de por
una combinació de les dues anteriors	una dona jove i bonica de debò
una oració de relatiu	l'home que viu al pis de dalt

 

El complement del nom es pot substituir amb el pronom en .

Se sap el secret d'aquest programa Þ Se' n sap el secret