EL TEXT CIENTÍFIC

La ciència construeix models teòrics que expliquen la realitat i l'ésser humà en la dimensió física. Formen part de la ciencia la biología, la física, la geologia, la química, les matemàtiques, etc. La tècnica aplica els coneixements teòrics de la ciencia; s'integren en les ciències anomenades aplicades les enginyeries, la mecànica, la informàtrica o l'electrònica.
Les arèes tècnicocientífiques, segons les necessitats especíques de comunicació, produeixen un gran nombre de gèneres textuals. Segons la finalitat de l'acte comunicatiu i les característiques relacionades amb el receptor, es clasifiquen en tres àmbits: especialitzats (textos orals: conferències comunicacions en congresos, escrits: tesis, tractats), acadèmics (orals: classes, conferències; escrits: llibres de text, exàmens) i divulgatius (orals: reportatges, documentals; escrits: articles, manuals d'ús, etc.).
El grau d'especialització del tema determina la presència, en aquests textos, d'aquets trets: estructura molt clara de la informació, ús freqüents de paráfrasis i de connectors i ús codis iconogràfics i tipogràfics.
Les tipologies textuals que predominen són l'expositiva, l'argumentativa, la descriptiva i la instructiva.
El mètode, és a dir, el procés de raonament que se segueix, pot ser inductiu (se situen els principis generals i s'arriba a la comprensió de fenòmens particulars) o inductiu (es parteix de fets concrets i a la fi s'estableixen les lleis que governen el fenomen.
L'expressió, en general, és objectiva, precisa i tendeix a la universalitat

Pel que fa als trets lingúíttcs cal esmentar-ne els segúents.
-Ús de símbols i de llenguatges formalitzats (algebraic, químic, etc.)
-Predomini de la funció referencial i la modalitat oracional enunciativa
-Els trets morfològics més rellevants són: el predomini del sintagma nominal i els substantiu com a categoria gramatical més usada; l'adjectiu té un valor especificatiu més que no pas explicatiu; el verb pateix un procés constant de nominalització; abunden els verbs copulatius; predominen els verbs en present, en tercera persona i en mode indicatiu.
-Pel que fa als trets sintàctics, destata l'abundàcia de complements de nom i de connectors que estructuren la informació.
-Pel que fa als trets lexicosemàntics, els termes propis del text científic presenten les caraterísques segúents: són uinitats monosèmiques, monoreferencials o unívoques, amb valor denotatiu, i inserides en conjunts o xarxes conceptuals (per això s'utilitzen hipònims i hiperònims). Quant a la forma, el lèxic científic destaca per l'abundància de neologismes (mots creats a partir de formes llatines o guegues, per derivació o composició), ús de manlleus (directament o amb catalanització gràfica); apareix també l'especialització semántica (usant un mot ja existent en la llengua tot donant-li una significació específica), la composició sintagmàtica (que consisteix a designar un noció amb la combinació d'elements diversos), l'ús d'acrònims i abreviacions i la metonímia (denominació d'un element amb el nom, per exemple, del seu inventor).