|
ELS FENÒMENS DE CONTACTE ENTRE LLENGÜES 1. Concepte social de la llengua La llengua és un element de comunicació: forma part del procés d'humanització i d'inserció en el sistema social. La llengua com a sistema social és un sistema estable i assegura existència del grup social, anomenat comunitat lingüística (l'aprenentatge de la llengua permet la integració en la comunitat). Els elements que desenvolupen l'aprenentage són la motivació, la percepció, i l'ús. Els factors que determinen l'ús lingüístic són els següents: persones (sexe, edat, nivell cultural, etc.), tema, context, manera (oral/escrit), intenció. La sociolingüística és l'estudi de la correlació entre conductes i usos lingüístics. 2. Nocions de sociolingüística 1. Monolingüisme i llengües en contacte El monolingüisme és l'ús d'una sola llengua en una societat. En el món hi ha pocs estats polítics monolingües (a Europa, per exemple només n'hi ha tres: Portugal, Islàndia i Albania). Per tant és un fenomen normal l'existència de llengües en contacte (ex. A la Federació russa , antiga URSS es parlen 140 llengües). 2. Bilingüisme És l'ús de dues llengües en una societat. És un concepte polisèmic i complex per les seves repercussions polítiques. Hi ha diferents tipus de bilingüisme: Tipus de bilingüisme social: 3. Diglòssia És un concepte creat per Ch. Ferguson (1959), que originàriament designava el feno fenomen de l'ús de varietats diferents d'una llengua (ex.: àrab) per a espais funcionals diferents. Posteriorment el concepte ha passat a designar l'ús de dues llengües en na mateixa societat per a espais funcionals diferents: una llengua A (de més prestigi, de cultura, etc.) i una llengua B (de menys prestigi, d'ús familiar, etc) ex.: Catalunya S.XVIII) 4. Conflicte lingüístic L'existència del bilingüisme és un testimoni d'una situació deconflicte lingüístic. Les causes d'aquest conflicte són: 1) processos d'expansió i unificació polítiques, 2) moviments migratoris, i 3) contactes internacionals. 5. Minorització lingüística Es tracta d'un procés en el qual una llengua perd usos i nombre de parlants. La llengua minoritzada conviu amb una de dominant en una situació de bilingüisme situació. L'evolució d'aquesta situació pot seguir una d'aquestes dues vies: 1): substitució lingüística o 2): normalització lingüística. 6. Substitució lingüística És la desaparició d'una llengua minoritzada. Comença amb la bilingüització i acaba amb la monolingüització. L'aplicació d'un criteri pragmàtic fins a les últimes conseqüències duu a l'extinció d'una de les dues llengües ja que els parlants només necessiten en una en realitat per comunicar-se. 7. Normalització lingüística És la recuperació per part d'una llengua minoritzada dels usos socials perduts i del nombre de arlants. Es tracta, en la pràctica, de l'única alternativa a la desaparició de la llengua, donada la impossiblitat de l'existència de llengües en situació "residual" permanent. Un procés de normalització lingüística és llarg i complex i implica una consciència de la situació precària de la llengua que ha de ser individual, social i política. La llengua ha de guanyar nous espais, extensió social, nous parlants i impugnar l'ús de la llengua dominant 8 |