<%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%> Documento sin título

FENÒMENS DE CONTACTE VOCÀLIC

La tendència a evitar les síl·labes sense obertura consonàntica permet explicar també determinades resil·labificacions de vocals en contacte pertanyents a mots diferents. Aquestes resil·labificacions poden produir o bé una sinalefa (o formació d’un diftong), o bé l’elisió d’una de les dues vocals, o bé la fusió de vocals idèntiques. La resil·labificació o el manteniment del hiat depenen sovint de la rapidesa de pronunciació del discurs o del registre de llengua utilitzat: els processos de resil·labificació es veuen afavorits pel discurs ràpid i espontani, i el manteniment dels hiats, pel discurs lent i acurat. A grans trets, però, podem delimitar unes quantes tendències molt generals:

a) La sinalefa consisteix a convertir una vocal alta en gradual i a resil·labificar-la com a marge de la síl·laba anterior o posterior. Aquest procés de consonantització és freqüent entre vocals àtones d’altura diferent, entre vocals altes diferents i amb els pronoms febles hi i ho i la conjunció i: Porta ulleres, Que ho sap?, Espera uns

b) L’elisió es dóna entre vocals diferents; com a norma general, la vocal elidida és una a o una e en síl·laba àtona: no (e)l saludes, sens(e) importància, quin(a) hor(a) és?, quinz(e) anys.Corrabora la tendència del català a l'elisió de vocals àtones el comportament dels articles el i la i la preposició de davant mots que comencen per una vocal ): l’estiu, l’aula, l’honor, l’única, d’espant, d’unitat, d’inexperiència.

c) La fusió és corrent entre vocals àtones idèntiques: Porta americana, llengua antiga, dona airosa.

d ) El manteniment del hiat és general quan les dues vocals pertanyen a síl·labes tòniques, i és relativament freqüent entre una vocal de síl·laba tònica i una altra de síl·laba àtona no pertanyent a un mot funcional o d’ús freqüent: cançó ètnica, cremà herba, clixé ocult