Anàlisi sintàctica de les següents oracions:

Insisteixo que de vegades he tingut por d'enfrontar-me a una realitat que no m'agrada.
Et convé de saber que o comences ara mateix o serà massa tard perquè ho puguis fer avui.
No ha volgut fer el que li manaven perquè era poc ètic.
Tothom els preguntà a quina hora vindrien però ningú no ho sabia.
Va veure que el noi havia baixat de l'autobús i va intentar saludar-lo.
No li ho he dit fins ara però estic molt content que hagi vingut.
Us recomano d'anar-hi abans que sigui més tard.
Totes les persones amb qui tractava el defugien.
Sembla que el cotxe d'en Josep és molt millor que el de la Maria però no ho és.
Anava tan despistat que no recordava on havia deixat el cotxe amb què havia vingut.
Anant molt depressa eren incapaços d'arribar-hi a temps.
Si ho sabeu digueu-me el nom de la persona amb la qual voleu que m'entrevisti.
Va gosar dir-ho tot i que li sabia tan greu que no s'ho podia acabar de creure.
Repetir-ho no soluciona res sinó que ho has de donar a qui sàpiga com fer-ho.
  Mentre mantinguis l'interès en la feina de què et parlo te'n sortiràs tan bé com sempre.
Sempre que mantinguis la paraula que vas donar et recolzarem més del que et penses
Per més que insisteixis que ho faci no m'agrada de fer-ho.
Reconèixer-ho és fàcil però no ho diria ni que l'escanyessin.
Va dir que havia arribat l'hora d'establir una xarxa de comunicacions per estalviar energia.
Li agradaria que li digués com s'ho va fer per aprovar estudiant tan poc.
No tinc cap esperança que em confessi on s'han amagat.
Em va dir que per cada dos paquets que li comprés em regalaria un, però no ho va fer.
Era tan maleducat que, malgrat que li dèiem que no ho fes, sempre reia dels que
queien.
L'alumne de qui tu creus que el mestre sospita és incapaç de fer-ho.
En sentir el soroll es va aixecar però no es va adonar que ja era tard.
Encara que corre que sembla un atleta professional el resultat ha estat pitjor que no pas el que havíem calculat.
No m'agrada la idea de no saber ni on trobar-lo ni com dir-li-ho.
No s'adonava que la seva por era tan malaltissa que el perjudicava en totes les activitats que feia.
Alguns alumnes dels quals els professors no saben què pensar són tan confiats que no estudien però volen aprovar.
Pots estar segur que, per molt que faci i digui, quan jo li ho mani ho farà.
Ben mirat, m'ha tocat un seient millor que no pas el que havia demanat.
Per més que m'ho expliquis encara no entenc com li has pogut fer això.
Enguany les autoritats estan satisfetes que la campanya hagi donat un resultat millor que el de l'any passat.
Anirem on tu decideixis mentre jo pugui triar el dia que vulgui.
Si no ve aviat, no podrem saber si els seus companys no s'han recordat que l'examen comença a les vuit o si han decidit de no assistir-hi.
Convé que s'assabentin de la meva voluntat d'anar-hi i que la meva proposta és votar en contra del projecte que han presentat.
Ara venia content d'haver aprovat un examen que s'havia preparat molt, ara anava de corcoll perquè ho havia suspès tot; no sabíem pas què pensar-ne.
Que sigui conegut no significa que sigui bo, encara que contribueixi a tenir èxit.
Admeto les disculpes ja que no m'agrada que em tractin així.
He vist el cotxe que em vaig vendre però estava molt brut.
S'ha de fer ràpidament segons ens han dit, si no volem quedar sols.
No m'agrada dir que ja estic tip que se'm tracti com una criatura amb qui jugar.
Ni s'ha recordat que havia arribat l'hora d'anar-hi ni se'n penedeix.
Si la Roser no ve avui no podré informar-la de l'afer.
A l'entrada del teatre hi havia persones queixoses perquè no veien clara la situació
Ni s'adonaven que qui té aquestes problemes no comprèn res ni eren conscients que tenien moltes limitacions.
No sé com has pogut dir això al noi a qui vas fer aquelles preguntes tan indiscretes

Escriu una oració composta a partir de les dues oracions simples tot inserint la segona dins la primera a través d'un pronom relatiu que reculli el valor del pronom feble, si hi apareix, i fent-hi les transformacions que calgui:
Els perills no eren tan imaginaris. Tots ens hi hem exposat.
Els temes eren intranscendents. En parlàvem a l'hora de l'esbarjo.
Aquella casa pertany a una comtessa. Aquella casa té les finestres grises.
Aquelles petiteses ens fan molta malícia. Us hi fixàveu tan sovint.
Avui ha vingut a visitar-me l'Alba. Les seves propostes són molt interessants.

Indica el valor de la partícula que en cada cas (si és una conjunció indica el tipus d'oració que introdueix i la funció sintàctica d'aquesta oració; si és un pronom relatiu indica la seva funció sintàctica):
Us prego que tanqueu les finestres que donen al carrer.
La Irene es va queixar que li havien pres tot el que li havien donat.
És probable que l'autocar no pugui fer els serveis que tenia contractats.
Ho posaré com em sembli encara que no t'agradi que ho faci.
No es va recordar que havia d'apagar el fluorescent que acabava de canviar.
No ho faran que no els insistiu molt.
Posa les cadenes al cotxe, que ja neva força.
Anaven a dormir que ja era de dia.
Agafeu les claus, que pugueu entrar a la nit.
Que tu hagis guanyat és sorprenent.
Va arribar aquell dia que feia tant de vent.
Els cabells li brillaven que ni esmaltats d'or.
Ai, noia, i que et tornes fina!
No oblideu que tanquen a les vuit.
Tinc molt interès que conegui la meva obra.
Deixeu de dir bestieses que no porten enlloc.
Que potser vols prendre'm el pèl?
No cal que corris tant, que no tenim pressa.
Que salada que és aquesta sopa!
Que desolador que és, aquest paisatge?