L'EXPANSIÓ DE LA LLENGUA CATALANA  

l. Expansió territorial de la llengua catalana

Les etapes de l'expansió territorial de la llengua catalana són les següents:

·        expansió peninsular:

            Catalunya nova (S. X-XI)

            Mallorca, País Val. (S. XIII)

·        expansió mediterrània: Sicília, Sardenya, Nàpols, Atenes, Neopàtria (S. XIV)

Durant aquesta època apareixen els dialectes consecutius i els models de prosa (lul.lià, cancelleresca en textos oficials) es caracteritza per la seva uniformitat.

            El català s'implanta a les illes Balears després del canvi polític posterior a la batalla Muret (1213), que comportà una expansió de la llengua cap al sud (ocupació de Mallorca (1229), Eivissa (1235), Menorca (1287)). En la repoblació de les illes (carta de poblament Mallorca (1230)), intervingueren repobladors procedents de la zona oriental de Catalunya (existència de vocal neutra), repobladors procedents de l'Empordà (ús de l'article salat), repobladors procedents del Rosselló (desaparició de -a final en  mots esdrúixols), procedents d'Occitània (desaparició "s" intervocàlica).

            El català s'implanta al País Valencià arran de la repoblació catalana (S. XIII), que conviu inicialment amb la població musulmana existent i una minoria jueva. Aquest fet explica la pervivència d'una llengua "mudejar" i les tensions entre cristians i –musulmans que duran a l'expulsió dels moriscos (1609). La procedència occidental del dialecte valencià (lèxic, vocals, article, etc.) s'explica per les repoblacions posteriors (teoria de l'anivellament lingüístic). Per altra banda, la desaparició del mossàrab, fet negat per algunes teories seccessionistes, fou un fet anterior al segle XIII i, per tant, aquesta llengua no té una relació directa amb l'origen del valencià.

El català no s'implanta a Sicília, malgrat l'ocupació (1282). Així i tot el comerç marítim explica l'aportació catalana al lèxic mariner i nàutic dels dialectes italians meridionals.

            El català s'implanta a Sardenya (conquesta: 1323-1327), on encara sobreviu a la ciutat d'Alguer (expulsió dels sardogenovesos (1344-1355)). el català hi fou la llengua de l'administració fins al S. XVII, i influí en el dialecte sard.

El català tampoc no s'implanta ni a Grècia ni  a Neopàtria, indrets ocupats per la Gran Companyia dels Almogàvers (1311). En aquella època es produí l'entrada en el català d' hel.lenismes per adstrat.

La presència del català a Nàpols (conquesta: 1443) també fou efímera. Nàpols esdevingué el centre de l'imperialisme de la corona d'Aragó durant el regnat d'Alfons el Magnànim (1416-1458), amb la finalitat de defensar el comerç català contra els turcs. A la cort napolitana hi hagué una certa tendència al bilingüisme català-castellà.